id	identifier	bibliographicCitation	title	creator	date	source	description	subject	datasetID
075D5801-725C-4E3B-A5EB-ECFA542769B4	doi:doi.org/10.5061/dryad.0cr574s; https://www.nature.com/articles/s41598-018-36412-1.pdf	Carnicero, P., Schönswetter, P., Arguimbau, P.A., Garcia-Jacas, N., Sáez, L. & Galbany-Casals, M. (2018) Phylogeography of western mediterranean Cymbalaria (Plantaginaceae) reveals two independent long-distance dispersals and entails new taxonomic circumscriptions. Scientific Reports, 8: 18079	Phylogeography of western mediterranean Cymbalaria (Plantaginaceae) reveals two independent long-distance dispersals and entails new taxonomic circumscriptions	Carnicero, P., Schönswetter, P., Arguimbau, P.A., Garcia-Jacas, N., Sáez, L. & Galbany-Casals, M.	2018	Scientific Reports, 8: 18079	The Balearic Islands, Corsica and Sardinia (BCS) constitute biodiversity hotspots in the western Mediterranean Basin. Oligocene connections and long distance dispersal events have been suggested to		doi:10.15470/jdgl4o
cause presence of BCS shared endemic species. One of them is Cymbalaria aequitriloba, which, together									doi:10.15470/jdgl4o
with three additional species, constitute a polyploid clade endemic to BCS. Combining amplified fragment length polymorphism (AFLP) fingerprinting, plastid DNA sequences and morphometrics, we inferred the phylogeography of the group and evaluated the species’ current taxonomic circumscriptions. Based on morphometric and AFLP data we propose a new circumscription for C. fragilis to additionally comprise a group of populations with intermediate morphological characters previously included in C. aequitriloba. Consequently, we suggest to change the IUCN category of C. fragilis from critically endangered (CR) to near threatened (NT). Both morphology and AFLP data support the current taxonomy of the single island endemics C. hepaticifolia and C. muelleri. The four species had a common origin in Corsica-Sardinia, and two long-distance dispersal events to the Balearic Islands were inferred. Finally, plastid DNA data suggest that interspecific gene flow took place where two species co-occur."						Protòleg			doi:10.15470/jdgl4o
075D5801-725C-4E3B-A5EB-ECFA542769B4	doi:10.24310/abm.v43i0.4870; http://ojsuma.devxercode.es/index.php/abm/article/view/4870/4946	Casimiro-Soriguer, F. & Cabezudo, B. (2018) Aquilegia saxifraga sp. nov. en la provincía de Málaga (España). Acta Botanica Malacitana, 43: 1-8	Aquilegia saxifraga sp. nov. en la provincía de Málaga (España)	Casimiro-Soriguer, F. & Cabezudo, B.	2018	Acta Botanica Malacitana, 43: 1-8		Aquilegia, flora, endemismo, Málaga, ZEC de Camarolos, Andalucía.	doi:10.15470/jdgl4o
08C2F2C7-BBF1-4CF4-89B4-0B7E356C3D9B	https://www1.diba.cat/llibreria/pdf/61325.pdf	Hernández Cardona, A.M. (2019) Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall. IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall	Hernández Cardona, A.M.	2019	IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Joan Cadevall, l’autor de la Flora de Catalunya, va reunir un gran herbari, actualment conservat a l’Institut		doi:10.15470/jdgl4o
Botànic de Barcelona. Més de tres-cents plecs corresponen a plantes recol·lectades per ell a Sant Llorenç									doi:10.15470/jdgl4o
del Munt i l’Obac. S’ha fet la revisió taxonòmica d’aquests exemplars i se n’ha actualitzat la nomenclatura									doi:10.15470/jdgl4o
científica. En aquesta comunicació es comenten vint espècies interessants o poc conegudes: Aphanes arvensis, Asperugo procumbens, Cardamine impatiens subsp. impatiens, Cynoglossum dioscoridis, Cytisus									doi:10.15470/jdgl4o
villosus, Geranium pusillum, Geranium sylvaticum, Glaucium corniculatum, Lappula squarrosa subsp. squarrosa, Lathyrus hirsutus, Lolium temulentum, Rhamnus cathartica, Symphytum tuberosum subsp. tuberosum, Tordylium maximum, Tuberaria lignosa, Verbascum blattaria, Vicia bithynica, Vicia cordata,									doi:10.15470/jdgl4o
Vicia lathyroides i Vitis vinifera subsp. sylvestris."	Joan Cadevall, herbari Cadevall, Institut Botànic de Barcelona, Sant Llorenç del Munt i l’Obac.					Taxonòmic			doi:10.15470/jdgl4o
10037C1E-D48A-4916-9536-A0A3FBE6DE97	https://bibdigital.rjb.csic.es/medias/45/e5/1e/1d/45e51e1d-38a2-40aa-9b80-48bcfebe4916/files/2834.pdf	Bolòs, O. de (1952) Notas Florísticas III. Collectanea Botanica (Barcelona), III(II): 185-197	Notas Florísticas III	Bolòs, O. de	1952	Collectanea Botanica (Barcelona), III(II): 185-197			doi:10.15470/jdgl4o
1008B344-10CE-417D-8F78-B5946BA08E21	https://bibdigital.rjb.csic.es/medias/45/e5/1e/1d/45e51e1d-38a2-40aa-9b80-48bcfebe4916/files/2834.pdf	Bolòs, O. de (1952) Notas Florísticas III. Collectanea Botanica (Barcelona), III(II): 185-197	Notas Florísticas III	Bolòs, O. de	1952	Collectanea Botanica (Barcelona), III(II): 185-197			doi:10.15470/jdgl4o
102291AA-29F5-4F68-92B8-0E9D4704AA72	https://www1.diba.cat/llibreria/pdf/61325.pdf	Hernández Cardona, A.M. (2019) Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall. IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall	Hernández Cardona, A.M.	2019	IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Joan Cadevall, l’autor de la Flora de Catalunya, va reunir un gran herbari, actualment conservat a l’Institut		doi:10.15470/jdgl4o
Botànic de Barcelona. Més de tres-cents plecs corresponen a plantes recol·lectades per ell a Sant Llorenç									doi:10.15470/jdgl4o
del Munt i l’Obac. S’ha fet la revisió taxonòmica d’aquests exemplars i se n’ha actualitzat la nomenclatura									doi:10.15470/jdgl4o
científica. En aquesta comunicació es comenten vint espècies interessants o poc conegudes: Aphanes arvensis, Asperugo procumbens, Cardamine impatiens subsp. impatiens, Cynoglossum dioscoridis, Cytisus									doi:10.15470/jdgl4o
villosus, Geranium pusillum, Geranium sylvaticum, Glaucium corniculatum, Lappula squarrosa subsp. squarrosa, Lathyrus hirsutus, Lolium temulentum, Rhamnus cathartica, Symphytum tuberosum subsp. tuberosum, Tordylium maximum, Tuberaria lignosa, Verbascum blattaria, Vicia bithynica, Vicia cordata,									doi:10.15470/jdgl4o
Vicia lathyroides i Vitis vinifera subsp. sylvestris."	Joan Cadevall, herbari Cadevall, Institut Botànic de Barcelona, Sant Llorenç del Munt i l’Obac.					Taxonòmic			doi:10.15470/jdgl4o
10238E81-7C6D-4DD6-974A-033A3E77BED3	https://bibdigital.rjb.csic.es/medias/45/e5/1e/1d/45e51e1d-38a2-40aa-9b80-48bcfebe4916/files/2834.pdf	Bolòs, O. de (1952) Notas Florísticas III. Collectanea Botanica (Barcelona), III(II): 185-197	Notas Florísticas III	Bolòs, O. de	1952	Collectanea Botanica (Barcelona), III(II): 185-197			doi:10.15470/jdgl4o
102E639C-84C1-454D-AC36-BE69C2D9C57E	https://pdfs.semanticscholar.org/2b60/771b9960bc74d576331f52b3d73a2f74db59.pdf?_ga=2.91189273.20388228.1589979219-299146565.1589979219	Lihová, J., Tribsch, A. & Marhold, K. (2003) The Cardamine pratensis (Brassicaceae) group in the Iberian Peninsula: taxonomy, polyploidy and distribution. Taxon, 52: 783-801	The Cardamine pratensis (Brassicaceae) group in the Iberian Peninsula: taxonomy, polyploidy and distribution	Lihová, J., Tribsch, A. & Marhold, K.	2003	Taxon, 52: 783-801	The Cardamine pratensis group is a taxonomically critical species complex with pronounced karyological and morphological variation. In the present study, representatives from the Iberian Peninsula have been investigated using karyological, morphometric and molecular (amplified fragment length polymorphism) analyses. As a result of this combined approach, three species are recognized in the area studied: C. pratensis s.str., C. crassifolia, and a herein newly described species, C. castellana. For C. pratensis s.str., consistent with the pattern known from other European regions, wide variation in chromosome numbers is revealed, consisting of diploid to heptaploid populations in northern and central parts of the Peninsula. Little morphological and genetic differentiation accompanies these cytotypes. Re-evaluation of populations up to now ascribed to C. crassifolia reveal two separate taxa: (1) populations from the Eastern Pyrenees, representing typical C. crassifolia, and (2) those from central Iberian mountains treated as C. castellana. These two diploid taxa differ in several quantitative morphological characters, as well as in morphology of rhizome and basal parts of stem, and they are also distinct in AFLP markers, indicating strong genetic differentiation.	AFLPs, Cardamine castellana, Cardamine crassifolia, chromosome numbers, morphometrics, Portugal, Spain.	doi:10.15470/jdgl4o
1533D15C-7A68-4828-B3E0-4042E881442D	https://www.tdx.cat/handle/10803/969page=1	Casasayas, T. (1989) La flora al·lòctona de Catalunya. Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia. Departament de Biologia Vegetal	La flora al·lòctona de Catalunya	Casasayas, T.	1989	Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia. Departament de Biologia Vegetal	Després d'una aproximació fisiogràfica i climatològica de Catalunya i d'una explicació sobre la metodologia utilitzada, hi ha un capítol que inclou consideracions generals sobre la flora sinantròpica. En aquest capítol es fa una aproximació general sobre les espècies al.lòctones, s'expliquen els principals mitjans d'introducció, els ecosistemes on s'estableixen preferentment, les àrees de distribució originals, els criteris que es fan servir per a decidir si una espècie és autòctona o no, i un compendi sobre els diferents termes i tipus de classificacions existents sobre aquestes espècies.		doi:10.15470/jdgl4o
La part més extensa d'aquesta tesi és el catàleg raonat que inclou 461 tàxons de plantes vasculars exòtiques, introduïdes de forma voluntària o accidental, i que creixen més o menys espontàniament a Catalunya. Aquest catàleg s'ha elaborat fent, per una banda, un buidat bibliogràfic i d'herbari exhaustius i, per l'altra, un treball de camp personal, recorrent tot Catalunya per tal de comprovar les dades dubtoses d'altres autors i per afegir-ne de noves. S'han tret totes les dades referents a flora al.lòctona catalana existents en flores, catàlegs i llistes florístiques regionals, comarcals o locals, publicades o inèdites, aparegudes principalment des de mitjan segle passat fins l'any 1986.									doi:10.15470/jdgl4o
El catàleg està separat en pteridòfits i espermatòfits, i dins d'aquests dos grups les famílies, gèneres i espècies estan disposats de forma alfabètica. Per a cada espècie es dóna la següent informació, sempre que aquesta hagi estat al nostre abast: la sinonímia principal, el número cromosòmic, la seva àrea de distribució original, l'època d'introducció a Europa, a la Península Ibèrica o a Catalunya, el sistema d'introducció, grau de naturalització, categoria sinantròpica segons la classificació de Kornas (1978), ecologia, fenologia, distribució geogràfica a Catalunya, a la Península Ibèrica, a Europa o al món, etc.									doi:10.15470/jdgl4o
Es presenta també la distrIbució geogràfica de 390 espècies en mapes que inclouen la quadrícula UTM de 10 Km de costat.									doi:10.15470/jdgl4o
Després del catàleg hi ha el capítol de síntesi i conclusions on s'inclouen 6 Taules i 16 figures amb els diferents percentatges de les espècies al.lòctones catalanes segons el grau de naturalització, grau d'integració dins la vegetació, origen, tipus d'introducció i grau de naturalització, etc.									doi:10.15470/jdgl4o
Les 461 espècies que inclou aquest catàleg estan distribuïdes en 99 famílies i 289 gèneres. Les famílies amb més espècies són ""Asteraceae"" (73) i ""Poaceae"" (40). Hi ha 50 famílies que sols inclouen una espècie. Els gèneres amb més espècies són ""Amaranthus"" (18), seguit de ""Coryza"", ""Oenothera"" i ""Solanum"" (8).									doi:10.15470/jdgl4o
En el conjunt de la flora al.lòctona de Catalunya hi ha 316 espècies (64.54%) introduïdes de forma voluntària pel seu cultiu, mentre que la resta, 145 espècies (31.45%) procedeixen d'introduccions accidentals.									doi:10.15470/jdgl4o
El nombre total d'espècies naturalitzades a Catalunya és de 169 (36%, 95 provinents d' introduccions accidentals i 74 d'introduccions voluntàries), 242 espècies (52.48%) sols apareixen en estat subspontani, 43 espècies (9.32%) són adventícies no naturalitzades i 7 espècies (2%) tenen un estatus dubtós.									doi:10.15470/jdgl4o
La majoria d'espècies exòtiques introduïdes a Catalunya són orIginàries del continent americà (32.3%), a continuació vénen les procedents del SE d'Europa									doi:10.15470/jdgl4o
i del SW d' Asia (22.9%), les espècies provinents dI Asia (excepte la part SW) col.laboren amb un 10.8%, les de Sud-àfrica amb un 6.2% i les d'Austràlia amb un 3%. Hi ha un 3.9% d'origen desconegut i un 20% procedents del C, W ó N d'Europa, W ó E de la regió mediterrània, dels tròpics, d'origen hortícola o bé d'espècies d'origen dubtós.									doi:10.15470/jdgl4o
Comparant els percentatges de les espècies d'introducció voluntària i accidental es veu que hi ha una gran predominància de les espècies americanes provinents d'introduccions accidentals, mentre que quan es tracta d'introduccions voluntàries el principal contingent prové de l'àrea que abasta el SE d'Europa i el SW d'Àsia.									doi:10.15470/jdgl4o
Es important resaltar la força amb què s'han introduït les espècies americanes en la flora catalana, perquè en un màxim de 400-500 anys proporcionen quasi el mateix percentatge d'espècies naturalitzades procedents d'introduccions voluntàries (31.08%) que en més de 2000 anys les espècies provinents d'Àsia SW i del SE d'Europa (35.13%), i un percentatge elevadíssim (63.15%) en les espècies naturalitzades procedents d'introduccions involuntàries, enfront del 11.5% d'espècies provinents del SE d'Europa i del SW d'Àsia. Aquest percentatge tan alt indica l'elevat grau de contactes comercials existents entre Amèrica i el Vell Món.									doi:10.15470/jdgl4o
Després l'anàlisi del total de la flora al.lòctona catalana es veu que la majoria d'espècies s'estableixen en ecosistemes artificials, mentre que sols un percentatge molt baix (1.3%) aconsegueix establir-se en ecosistemes naturals.									doi:10.15470/jdgl4o
L'origen i la composició de la flora al.lòctona catalana ha anat variant en les diferents èpoques com a resultat, sobretot, dels canvis de procedència en els intercanvis comercials. En l'actualitat els arqueòfits s'estan extingint, mentre que hi ha un augment molt considerable d'espècies exòtiques colonitzadores de recent introducció.									doi:10.15470/jdgl4o
L'increment de les espècies al.lòctones presenta una correlació positiva amb la sinantropització i la intensitat de la influència de l'home. A Catalunya hi ha una clara disminució en la proporció d'espècies exòtiques des del litoral mediterrani cap a l'interior del país, i el mateix passa a mesura que augmenta l'altitud. La freqüència més alta es troba al voltant de les grans ciutats i en zones amb molt regadiu, mentre que a les regions on hi ha grans extensions de comunitats naturals -sobretot boscos- o bé en zones de conreus de secà, el percentatge és molt baix. Les comarques litorals i prelitorals són les més riques en espècies, mentre que les més pobres són les comarques pirinenques.									doi:10.15470/jdgl4o
Aquest és el primer estudi global que s'ha fet a Catalunya (i a Espanya) sobre la flora al.lòctona. El nombre d'espècies exòtiques existents al país és difícil de precisar degut, per una banda, a problemes taxonòmics i, per l'altra, a que és una flora oberta, sempre hi ha espècies que s'introdueixen, d'altres que desapareixen, d'altres que cal reconsiderar el seu estatus, etc.									doi:10.15470/jdgl4o
En conseqüència, aquesta tesi representa una base per tal de poder analitzar i estudiar millor la flora al.lòctona del NE peninsular."						Florístic			doi:10.15470/jdgl4o
15F0175D-CD72-4DC4-0911-08B861CCE964	https://www.tdx.cat/handle/10803/969page=1	Casasayas, T. (1989) La flora al·lòctona de Catalunya. Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia. Departament de Biologia Vegetal	La flora al·lòctona de Catalunya	Casasayas, T.	1989	Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia. Departament de Biologia Vegetal	Després d'una aproximació fisiogràfica i climatològica de Catalunya i d'una explicació sobre la metodologia utilitzada, hi ha un capítol que inclou consideracions generals sobre la flora sinantròpica. En aquest capítol es fa una aproximació general sobre les espècies al.lòctones, s'expliquen els principals mitjans d'introducció, els ecosistemes on s'estableixen preferentment, les àrees de distribució originals, els criteris que es fan servir per a decidir si una espècie és autòctona o no, i un compendi sobre els diferents termes i tipus de classificacions existents sobre aquestes espècies.		doi:10.15470/jdgl4o
La part més extensa d'aquesta tesi és el catàleg raonat que inclou 461 tàxons de plantes vasculars exòtiques, introduïdes de forma voluntària o accidental, i que creixen més o menys espontàniament a Catalunya. Aquest catàleg s'ha elaborat fent, per una banda, un buidat bibliogràfic i d'herbari exhaustius i, per l'altra, un treball de camp personal, recorrent tot Catalunya per tal de comprovar les dades dubtoses d'altres autors i per afegir-ne de noves. S'han tret totes les dades referents a flora al.lòctona catalana existents en flores, catàlegs i llistes florístiques regionals, comarcals o locals, publicades o inèdites, aparegudes principalment des de mitjan segle passat fins l'any 1986.									doi:10.15470/jdgl4o
El catàleg està separat en pteridòfits i espermatòfits, i dins d'aquests dos grups les famílies, gèneres i espècies estan disposats de forma alfabètica. Per a cada espècie es dóna la següent informació, sempre que aquesta hagi estat al nostre abast: la sinonímia principal, el número cromosòmic, la seva àrea de distribució original, l'època d'introducció a Europa, a la Península Ibèrica o a Catalunya, el sistema d'introducció, grau de naturalització, categoria sinantròpica segons la classificació de Kornas (1978), ecologia, fenologia, distribució geogràfica a Catalunya, a la Península Ibèrica, a Europa o al món, etc.									doi:10.15470/jdgl4o
Es presenta també la distrIbució geogràfica de 390 espècies en mapes que inclouen la quadrícula UTM de 10 Km de costat.									doi:10.15470/jdgl4o
Després del catàleg hi ha el capítol de síntesi i conclusions on s'inclouen 6 Taules i 16 figures amb els diferents percentatges de les espècies al.lòctones catalanes segons el grau de naturalització, grau d'integració dins la vegetació, origen, tipus d'introducció i grau de naturalització, etc.									doi:10.15470/jdgl4o
Les 461 espècies que inclou aquest catàleg estan distribuïdes en 99 famílies i 289 gèneres. Les famílies amb més espècies són ""Asteraceae"" (73) i ""Poaceae"" (40). Hi ha 50 famílies que sols inclouen una espècie. Els gèneres amb més espècies són ""Amaranthus"" (18), seguit de ""Coryza"", ""Oenothera"" i ""Solanum"" (8).									doi:10.15470/jdgl4o
En el conjunt de la flora al.lòctona de Catalunya hi ha 316 espècies (64.54%) introduïdes de forma voluntària pel seu cultiu, mentre que la resta, 145 espècies (31.45%) procedeixen d'introduccions accidentals.									doi:10.15470/jdgl4o
El nombre total d'espècies naturalitzades a Catalunya és de 169 (36%, 95 provinents d' introduccions accidentals i 74 d'introduccions voluntàries), 242 espècies (52.48%) sols apareixen en estat subspontani, 43 espècies (9.32%) són adventícies no naturalitzades i 7 espècies (2%) tenen un estatus dubtós.									doi:10.15470/jdgl4o
La majoria d'espècies exòtiques introduïdes a Catalunya són orIginàries del continent americà (32.3%), a continuació vénen les procedents del SE d'Europa									doi:10.15470/jdgl4o
i del SW d' Asia (22.9%), les espècies provinents dI Asia (excepte la part SW) col.laboren amb un 10.8%, les de Sud-àfrica amb un 6.2% i les d'Austràlia amb un 3%. Hi ha un 3.9% d'origen desconegut i un 20% procedents del C, W ó N d'Europa, W ó E de la regió mediterrània, dels tròpics, d'origen hortícola o bé d'espècies d'origen dubtós.									doi:10.15470/jdgl4o
Comparant els percentatges de les espècies d'introducció voluntària i accidental es veu que hi ha una gran predominància de les espècies americanes provinents d'introduccions accidentals, mentre que quan es tracta d'introduccions voluntàries el principal contingent prové de l'àrea que abasta el SE d'Europa i el SW d'Àsia.									doi:10.15470/jdgl4o
Es important resaltar la força amb què s'han introduït les espècies americanes en la flora catalana, perquè en un màxim de 400-500 anys proporcionen quasi el mateix percentatge d'espècies naturalitzades procedents d'introduccions voluntàries (31.08%) que en més de 2000 anys les espècies provinents d'Àsia SW i del SE d'Europa (35.13%), i un percentatge elevadíssim (63.15%) en les espècies naturalitzades procedents d'introduccions involuntàries, enfront del 11.5% d'espècies provinents del SE d'Europa i del SW d'Àsia. Aquest percentatge tan alt indica l'elevat grau de contactes comercials existents entre Amèrica i el Vell Món.									doi:10.15470/jdgl4o
Després l'anàlisi del total de la flora al.lòctona catalana es veu que la majoria d'espècies s'estableixen en ecosistemes artificials, mentre que sols un percentatge molt baix (1.3%) aconsegueix establir-se en ecosistemes naturals.									doi:10.15470/jdgl4o
L'origen i la composició de la flora al.lòctona catalana ha anat variant en les diferents èpoques com a resultat, sobretot, dels canvis de procedència en els intercanvis comercials. En l'actualitat els arqueòfits s'estan extingint, mentre que hi ha un augment molt considerable d'espècies exòtiques colonitzadores de recent introducció.									doi:10.15470/jdgl4o
L'increment de les espècies al.lòctones presenta una correlació positiva amb la sinantropització i la intensitat de la influència de l'home. A Catalunya hi ha una clara disminució en la proporció d'espècies exòtiques des del litoral mediterrani cap a l'interior del país, i el mateix passa a mesura que augmenta l'altitud. La freqüència més alta es troba al voltant de les grans ciutats i en zones amb molt regadiu, mentre que a les regions on hi ha grans extensions de comunitats naturals -sobretot boscos- o bé en zones de conreus de secà, el percentatge és molt baix. Les comarques litorals i prelitorals són les més riques en espècies, mentre que les més pobres són les comarques pirinenques.									doi:10.15470/jdgl4o
Aquest és el primer estudi global que s'ha fet a Catalunya (i a Espanya) sobre la flora al.lòctona. El nombre d'espècies exòtiques existents al país és difícil de precisar degut, per una banda, a problemes taxonòmics i, per l'altra, a que és una flora oberta, sempre hi ha espècies que s'introdueixen, d'altres que desapareixen, d'altres que cal reconsiderar el seu estatus, etc.									doi:10.15470/jdgl4o
En conseqüència, aquesta tesi representa una base per tal de poder analitzar i estudiar millor la flora al.lòctona del NE peninsular."						Florístic			doi:10.15470/jdgl4o
15F4A068-76F1-45B2-8A49-88ABAA401225	https://www.tdx.cat/handle/10803/969page=1	Casasayas, T. (1989) La flora al·lòctona de Catalunya. Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia. Departament de Biologia Vegetal	La flora al·lòctona de Catalunya	Casasayas, T.	1989	Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia. Departament de Biologia Vegetal	Després d'una aproximació fisiogràfica i climatològica de Catalunya i d'una explicació sobre la metodologia utilitzada, hi ha un capítol que inclou consideracions generals sobre la flora sinantròpica. En aquest capítol es fa una aproximació general sobre les espècies al.lòctones, s'expliquen els principals mitjans d'introducció, els ecosistemes on s'estableixen preferentment, les àrees de distribució originals, els criteris que es fan servir per a decidir si una espècie és autòctona o no, i un compendi sobre els diferents termes i tipus de classificacions existents sobre aquestes espècies.		doi:10.15470/jdgl4o
La part més extensa d'aquesta tesi és el catàleg raonat que inclou 461 tàxons de plantes vasculars exòtiques, introduïdes de forma voluntària o accidental, i que creixen més o menys espontàniament a Catalunya. Aquest catàleg s'ha elaborat fent, per una banda, un buidat bibliogràfic i d'herbari exhaustius i, per l'altra, un treball de camp personal, recorrent tot Catalunya per tal de comprovar les dades dubtoses d'altres autors i per afegir-ne de noves. S'han tret totes les dades referents a flora al.lòctona catalana existents en flores, catàlegs i llistes florístiques regionals, comarcals o locals, publicades o inèdites, aparegudes principalment des de mitjan segle passat fins l'any 1986.									doi:10.15470/jdgl4o
El catàleg està separat en pteridòfits i espermatòfits, i dins d'aquests dos grups les famílies, gèneres i espècies estan disposats de forma alfabètica. Per a cada espècie es dóna la següent informació, sempre que aquesta hagi estat al nostre abast: la sinonímia principal, el número cromosòmic, la seva àrea de distribució original, l'època d'introducció a Europa, a la Península Ibèrica o a Catalunya, el sistema d'introducció, grau de naturalització, categoria sinantròpica segons la classificació de Kornas (1978), ecologia, fenologia, distribució geogràfica a Catalunya, a la Península Ibèrica, a Europa o al món, etc.									doi:10.15470/jdgl4o
Es presenta també la distrIbució geogràfica de 390 espècies en mapes que inclouen la quadrícula UTM de 10 Km de costat.									doi:10.15470/jdgl4o
Després del catàleg hi ha el capítol de síntesi i conclusions on s'inclouen 6 Taules i 16 figures amb els diferents percentatges de les espècies al.lòctones catalanes segons el grau de naturalització, grau d'integració dins la vegetació, origen, tipus d'introducció i grau de naturalització, etc.									doi:10.15470/jdgl4o
Les 461 espècies que inclou aquest catàleg estan distribuïdes en 99 famílies i 289 gèneres. Les famílies amb més espècies són ""Asteraceae"" (73) i ""Poaceae"" (40). Hi ha 50 famílies que sols inclouen una espècie. Els gèneres amb més espècies són ""Amaranthus"" (18), seguit de ""Coryza"", ""Oenothera"" i ""Solanum"" (8).									doi:10.15470/jdgl4o
En el conjunt de la flora al.lòctona de Catalunya hi ha 316 espècies (64.54%) introduïdes de forma voluntària pel seu cultiu, mentre que la resta, 145 espècies (31.45%) procedeixen d'introduccions accidentals.									doi:10.15470/jdgl4o
El nombre total d'espècies naturalitzades a Catalunya és de 169 (36%, 95 provinents d' introduccions accidentals i 74 d'introduccions voluntàries), 242 espècies (52.48%) sols apareixen en estat subspontani, 43 espècies (9.32%) són adventícies no naturalitzades i 7 espècies (2%) tenen un estatus dubtós.									doi:10.15470/jdgl4o
La majoria d'espècies exòtiques introduïdes a Catalunya són orIginàries del continent americà (32.3%), a continuació vénen les procedents del SE d'Europa									doi:10.15470/jdgl4o
i del SW d' Asia (22.9%), les espècies provinents dI Asia (excepte la part SW) col.laboren amb un 10.8%, les de Sud-àfrica amb un 6.2% i les d'Austràlia amb un 3%. Hi ha un 3.9% d'origen desconegut i un 20% procedents del C, W ó N d'Europa, W ó E de la regió mediterrània, dels tròpics, d'origen hortícola o bé d'espècies d'origen dubtós.									doi:10.15470/jdgl4o
Comparant els percentatges de les espècies d'introducció voluntària i accidental es veu que hi ha una gran predominància de les espècies americanes provinents d'introduccions accidentals, mentre que quan es tracta d'introduccions voluntàries el principal contingent prové de l'àrea que abasta el SE d'Europa i el SW d'Àsia.									doi:10.15470/jdgl4o
Es important resaltar la força amb què s'han introduït les espècies americanes en la flora catalana, perquè en un màxim de 400-500 anys proporcionen quasi el mateix percentatge d'espècies naturalitzades procedents d'introduccions voluntàries (31.08%) que en més de 2000 anys les espècies provinents d'Àsia SW i del SE d'Europa (35.13%), i un percentatge elevadíssim (63.15%) en les espècies naturalitzades procedents d'introduccions involuntàries, enfront del 11.5% d'espècies provinents del SE d'Europa i del SW d'Àsia. Aquest percentatge tan alt indica l'elevat grau de contactes comercials existents entre Amèrica i el Vell Món.									doi:10.15470/jdgl4o
Després l'anàlisi del total de la flora al.lòctona catalana es veu que la majoria d'espècies s'estableixen en ecosistemes artificials, mentre que sols un percentatge molt baix (1.3%) aconsegueix establir-se en ecosistemes naturals.									doi:10.15470/jdgl4o
L'origen i la composició de la flora al.lòctona catalana ha anat variant en les diferents èpoques com a resultat, sobretot, dels canvis de procedència en els intercanvis comercials. En l'actualitat els arqueòfits s'estan extingint, mentre que hi ha un augment molt considerable d'espècies exòtiques colonitzadores de recent introducció.									doi:10.15470/jdgl4o
L'increment de les espècies al.lòctones presenta una correlació positiva amb la sinantropització i la intensitat de la influència de l'home. A Catalunya hi ha una clara disminució en la proporció d'espècies exòtiques des del litoral mediterrani cap a l'interior del país, i el mateix passa a mesura que augmenta l'altitud. La freqüència més alta es troba al voltant de les grans ciutats i en zones amb molt regadiu, mentre que a les regions on hi ha grans extensions de comunitats naturals -sobretot boscos- o bé en zones de conreus de secà, el percentatge és molt baix. Les comarques litorals i prelitorals són les més riques en espècies, mentre que les més pobres són les comarques pirinenques.									doi:10.15470/jdgl4o
Aquest és el primer estudi global que s'ha fet a Catalunya (i a Espanya) sobre la flora al.lòctona. El nombre d'espècies exòtiques existents al país és difícil de precisar degut, per una banda, a problemes taxonòmics i, per l'altra, a que és una flora oberta, sempre hi ha espècies que s'introdueixen, d'altres que desapareixen, d'altres que cal reconsiderar el seu estatus, etc.									doi:10.15470/jdgl4o
En conseqüència, aquesta tesi representa una base per tal de poder analitzar i estudiar millor la flora al.lòctona del NE peninsular."						Florístic			doi:10.15470/jdgl4o
15F55D63-99E7-4BEA-8825-0DA69252A88A	https://www.tdx.cat/handle/10803/969page=1	Casasayas, T. (1989) La flora al·lòctona de Catalunya. Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia. Departament de Biologia Vegetal	La flora al·lòctona de Catalunya	Casasayas, T.	1989	Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia. Departament de Biologia Vegetal	Després d'una aproximació fisiogràfica i climatològica de Catalunya i d'una explicació sobre la metodologia utilitzada, hi ha un capítol que inclou consideracions generals sobre la flora sinantròpica. En aquest capítol es fa una aproximació general sobre les espècies al.lòctones, s'expliquen els principals mitjans d'introducció, els ecosistemes on s'estableixen preferentment, les àrees de distribució originals, els criteris que es fan servir per a decidir si una espècie és autòctona o no, i un compendi sobre els diferents termes i tipus de classificacions existents sobre aquestes espècies.		doi:10.15470/jdgl4o
La part més extensa d'aquesta tesi és el catàleg raonat que inclou 461 tàxons de plantes vasculars exòtiques, introduïdes de forma voluntària o accidental, i que creixen més o menys espontàniament a Catalunya. Aquest catàleg s'ha elaborat fent, per una banda, un buidat bibliogràfic i d'herbari exhaustius i, per l'altra, un treball de camp personal, recorrent tot Catalunya per tal de comprovar les dades dubtoses d'altres autors i per afegir-ne de noves. S'han tret totes les dades referents a flora al.lòctona catalana existents en flores, catàlegs i llistes florístiques regionals, comarcals o locals, publicades o inèdites, aparegudes principalment des de mitjan segle passat fins l'any 1986.									doi:10.15470/jdgl4o
El catàleg està separat en pteridòfits i espermatòfits, i dins d'aquests dos grups les famílies, gèneres i espècies estan disposats de forma alfabètica. Per a cada espècie es dóna la següent informació, sempre que aquesta hagi estat al nostre abast: la sinonímia principal, el número cromosòmic, la seva àrea de distribució original, l'època d'introducció a Europa, a la Península Ibèrica o a Catalunya, el sistema d'introducció, grau de naturalització, categoria sinantròpica segons la classificació de Kornas (1978), ecologia, fenologia, distribució geogràfica a Catalunya, a la Península Ibèrica, a Europa o al món, etc.									doi:10.15470/jdgl4o
Es presenta també la distrIbució geogràfica de 390 espècies en mapes que inclouen la quadrícula UTM de 10 Km de costat.									doi:10.15470/jdgl4o
Després del catàleg hi ha el capítol de síntesi i conclusions on s'inclouen 6 Taules i 16 figures amb els diferents percentatges de les espècies al.lòctones catalanes segons el grau de naturalització, grau d'integració dins la vegetació, origen, tipus d'introducció i grau de naturalització, etc.									doi:10.15470/jdgl4o
Les 461 espècies que inclou aquest catàleg estan distribuïdes en 99 famílies i 289 gèneres. Les famílies amb més espècies són ""Asteraceae"" (73) i ""Poaceae"" (40). Hi ha 50 famílies que sols inclouen una espècie. Els gèneres amb més espècies són ""Amaranthus"" (18), seguit de ""Coryza"", ""Oenothera"" i ""Solanum"" (8).									doi:10.15470/jdgl4o
En el conjunt de la flora al.lòctona de Catalunya hi ha 316 espècies (64.54%) introduïdes de forma voluntària pel seu cultiu, mentre que la resta, 145 espècies (31.45%) procedeixen d'introduccions accidentals.									doi:10.15470/jdgl4o
El nombre total d'espècies naturalitzades a Catalunya és de 169 (36%, 95 provinents d' introduccions accidentals i 74 d'introduccions voluntàries), 242 espècies (52.48%) sols apareixen en estat subspontani, 43 espècies (9.32%) són adventícies no naturalitzades i 7 espècies (2%) tenen un estatus dubtós.									doi:10.15470/jdgl4o
La majoria d'espècies exòtiques introduïdes a Catalunya són orIginàries del continent americà (32.3%), a continuació vénen les procedents del SE d'Europa									doi:10.15470/jdgl4o
i del SW d' Asia (22.9%), les espècies provinents dI Asia (excepte la part SW) col.laboren amb un 10.8%, les de Sud-àfrica amb un 6.2% i les d'Austràlia amb un 3%. Hi ha un 3.9% d'origen desconegut i un 20% procedents del C, W ó N d'Europa, W ó E de la regió mediterrània, dels tròpics, d'origen hortícola o bé d'espècies d'origen dubtós.									doi:10.15470/jdgl4o
Comparant els percentatges de les espècies d'introducció voluntària i accidental es veu que hi ha una gran predominància de les espècies americanes provinents d'introduccions accidentals, mentre que quan es tracta d'introduccions voluntàries el principal contingent prové de l'àrea que abasta el SE d'Europa i el SW d'Àsia.									doi:10.15470/jdgl4o
Es important resaltar la força amb què s'han introduït les espècies americanes en la flora catalana, perquè en un màxim de 400-500 anys proporcionen quasi el mateix percentatge d'espècies naturalitzades procedents d'introduccions voluntàries (31.08%) que en més de 2000 anys les espècies provinents d'Àsia SW i del SE d'Europa (35.13%), i un percentatge elevadíssim (63.15%) en les espècies naturalitzades procedents d'introduccions involuntàries, enfront del 11.5% d'espècies provinents del SE d'Europa i del SW d'Àsia. Aquest percentatge tan alt indica l'elevat grau de contactes comercials existents entre Amèrica i el Vell Món.									doi:10.15470/jdgl4o
Després l'anàlisi del total de la flora al.lòctona catalana es veu que la majoria d'espècies s'estableixen en ecosistemes artificials, mentre que sols un percentatge molt baix (1.3%) aconsegueix establir-se en ecosistemes naturals.									doi:10.15470/jdgl4o
L'origen i la composició de la flora al.lòctona catalana ha anat variant en les diferents èpoques com a resultat, sobretot, dels canvis de procedència en els intercanvis comercials. En l'actualitat els arqueòfits s'estan extingint, mentre que hi ha un augment molt considerable d'espècies exòtiques colonitzadores de recent introducció.									doi:10.15470/jdgl4o
L'increment de les espècies al.lòctones presenta una correlació positiva amb la sinantropització i la intensitat de la influència de l'home. A Catalunya hi ha una clara disminució en la proporció d'espècies exòtiques des del litoral mediterrani cap a l'interior del país, i el mateix passa a mesura que augmenta l'altitud. La freqüència més alta es troba al voltant de les grans ciutats i en zones amb molt regadiu, mentre que a les regions on hi ha grans extensions de comunitats naturals -sobretot boscos- o bé en zones de conreus de secà, el percentatge és molt baix. Les comarques litorals i prelitorals són les més riques en espècies, mentre que les més pobres són les comarques pirinenques.									doi:10.15470/jdgl4o
Aquest és el primer estudi global que s'ha fet a Catalunya (i a Espanya) sobre la flora al.lòctona. El nombre d'espècies exòtiques existents al país és difícil de precisar degut, per una banda, a problemes taxonòmics i, per l'altra, a que és una flora oberta, sempre hi ha espècies que s'introdueixen, d'altres que desapareixen, d'altres que cal reconsiderar el seu estatus, etc.									doi:10.15470/jdgl4o
En conseqüència, aquesta tesi representa una base per tal de poder analitzar i estudiar millor la flora al.lòctona del NE peninsular."						Florístic			doi:10.15470/jdgl4o
160473EB-9FF6-426D-8192-BA1A292A9862	https://www.tdx.cat/handle/10803/969page=1	Casasayas, T. (1989) La flora al·lòctona de Catalunya. Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia. Departament de Biologia Vegetal	La flora al·lòctona de Catalunya	Casasayas, T.	1989	Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia. Departament de Biologia Vegetal	Després d'una aproximació fisiogràfica i climatològica de Catalunya i d'una explicació sobre la metodologia utilitzada, hi ha un capítol que inclou consideracions generals sobre la flora sinantròpica. En aquest capítol es fa una aproximació general sobre les espècies al.lòctones, s'expliquen els principals mitjans d'introducció, els ecosistemes on s'estableixen preferentment, les àrees de distribució originals, els criteris que es fan servir per a decidir si una espècie és autòctona o no, i un compendi sobre els diferents termes i tipus de classificacions existents sobre aquestes espècies.		doi:10.15470/jdgl4o
La part més extensa d'aquesta tesi és el catàleg raonat que inclou 461 tàxons de plantes vasculars exòtiques, introduïdes de forma voluntària o accidental, i que creixen més o menys espontàniament a Catalunya. Aquest catàleg s'ha elaborat fent, per una banda, un buidat bibliogràfic i d'herbari exhaustius i, per l'altra, un treball de camp personal, recorrent tot Catalunya per tal de comprovar les dades dubtoses d'altres autors i per afegir-ne de noves. S'han tret totes les dades referents a flora al.lòctona catalana existents en flores, catàlegs i llistes florístiques regionals, comarcals o locals, publicades o inèdites, aparegudes principalment des de mitjan segle passat fins l'any 1986.									doi:10.15470/jdgl4o
El catàleg està separat en pteridòfits i espermatòfits, i dins d'aquests dos grups les famílies, gèneres i espècies estan disposats de forma alfabètica. Per a cada espècie es dóna la següent informació, sempre que aquesta hagi estat al nostre abast: la sinonímia principal, el número cromosòmic, la seva àrea de distribució original, l'època d'introducció a Europa, a la Península Ibèrica o a Catalunya, el sistema d'introducció, grau de naturalització, categoria sinantròpica segons la classificació de Kornas (1978), ecologia, fenologia, distribució geogràfica a Catalunya, a la Península Ibèrica, a Europa o al món, etc.									doi:10.15470/jdgl4o
Es presenta també la distrIbució geogràfica de 390 espècies en mapes que inclouen la quadrícula UTM de 10 Km de costat.									doi:10.15470/jdgl4o
Després del catàleg hi ha el capítol de síntesi i conclusions on s'inclouen 6 Taules i 16 figures amb els diferents percentatges de les espècies al.lòctones catalanes segons el grau de naturalització, grau d'integració dins la vegetació, origen, tipus d'introducció i grau de naturalització, etc.									doi:10.15470/jdgl4o
Les 461 espècies que inclou aquest catàleg estan distribuïdes en 99 famílies i 289 gèneres. Les famílies amb més espècies són ""Asteraceae"" (73) i ""Poaceae"" (40). Hi ha 50 famílies que sols inclouen una espècie. Els gèneres amb més espècies són ""Amaranthus"" (18), seguit de ""Coryza"", ""Oenothera"" i ""Solanum"" (8).									doi:10.15470/jdgl4o
En el conjunt de la flora al.lòctona de Catalunya hi ha 316 espècies (64.54%) introduïdes de forma voluntària pel seu cultiu, mentre que la resta, 145 espècies (31.45%) procedeixen d'introduccions accidentals.									doi:10.15470/jdgl4o
El nombre total d'espècies naturalitzades a Catalunya és de 169 (36%, 95 provinents d' introduccions accidentals i 74 d'introduccions voluntàries), 242 espècies (52.48%) sols apareixen en estat subspontani, 43 espècies (9.32%) són adventícies no naturalitzades i 7 espècies (2%) tenen un estatus dubtós.									doi:10.15470/jdgl4o
La majoria d'espècies exòtiques introduïdes a Catalunya són orIginàries del continent americà (32.3%), a continuació vénen les procedents del SE d'Europa									doi:10.15470/jdgl4o
i del SW d' Asia (22.9%), les espècies provinents dI Asia (excepte la part SW) col.laboren amb un 10.8%, les de Sud-àfrica amb un 6.2% i les d'Austràlia amb un 3%. Hi ha un 3.9% d'origen desconegut i un 20% procedents del C, W ó N d'Europa, W ó E de la regió mediterrània, dels tròpics, d'origen hortícola o bé d'espècies d'origen dubtós.									doi:10.15470/jdgl4o
Comparant els percentatges de les espècies d'introducció voluntària i accidental es veu que hi ha una gran predominància de les espècies americanes provinents d'introduccions accidentals, mentre que quan es tracta d'introduccions voluntàries el principal contingent prové de l'àrea que abasta el SE d'Europa i el SW d'Àsia.									doi:10.15470/jdgl4o
Es important resaltar la força amb què s'han introduït les espècies americanes en la flora catalana, perquè en un màxim de 400-500 anys proporcionen quasi el mateix percentatge d'espècies naturalitzades procedents d'introduccions voluntàries (31.08%) que en més de 2000 anys les espècies provinents d'Àsia SW i del SE d'Europa (35.13%), i un percentatge elevadíssim (63.15%) en les espècies naturalitzades procedents d'introduccions involuntàries, enfront del 11.5% d'espècies provinents del SE d'Europa i del SW d'Àsia. Aquest percentatge tan alt indica l'elevat grau de contactes comercials existents entre Amèrica i el Vell Món.									doi:10.15470/jdgl4o
Després l'anàlisi del total de la flora al.lòctona catalana es veu que la majoria d'espècies s'estableixen en ecosistemes artificials, mentre que sols un percentatge molt baix (1.3%) aconsegueix establir-se en ecosistemes naturals.									doi:10.15470/jdgl4o
L'origen i la composició de la flora al.lòctona catalana ha anat variant en les diferents èpoques com a resultat, sobretot, dels canvis de procedència en els intercanvis comercials. En l'actualitat els arqueòfits s'estan extingint, mentre que hi ha un augment molt considerable d'espècies exòtiques colonitzadores de recent introducció.									doi:10.15470/jdgl4o
L'increment de les espècies al.lòctones presenta una correlació positiva amb la sinantropització i la intensitat de la influència de l'home. A Catalunya hi ha una clara disminució en la proporció d'espècies exòtiques des del litoral mediterrani cap a l'interior del país, i el mateix passa a mesura que augmenta l'altitud. La freqüència més alta es troba al voltant de les grans ciutats i en zones amb molt regadiu, mentre que a les regions on hi ha grans extensions de comunitats naturals -sobretot boscos- o bé en zones de conreus de secà, el percentatge és molt baix. Les comarques litorals i prelitorals són les més riques en espècies, mentre que les més pobres són les comarques pirinenques.									doi:10.15470/jdgl4o
Aquest és el primer estudi global que s'ha fet a Catalunya (i a Espanya) sobre la flora al.lòctona. El nombre d'espècies exòtiques existents al país és difícil de precisar degut, per una banda, a problemes taxonòmics i, per l'altra, a que és una flora oberta, sempre hi ha espècies que s'introdueixen, d'altres que desapareixen, d'altres que cal reconsiderar el seu estatus, etc.									doi:10.15470/jdgl4o
En conseqüència, aquesta tesi representa una base per tal de poder analitzar i estudiar millor la flora al.lòctona del NE peninsular."						Florístic			doi:10.15470/jdgl4o
1615C953-9C55-4484-9DFE-5018DAE64736	https://www.tdx.cat/handle/10803/969page=1	Casasayas, T. (1989) La flora al·lòctona de Catalunya. Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia. Departament de Biologia Vegetal	La flora al·lòctona de Catalunya	Casasayas, T.	1989	Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia. Departament de Biologia Vegetal	Després d'una aproximació fisiogràfica i climatològica de Catalunya i d'una explicació sobre la metodologia utilitzada, hi ha un capítol que inclou consideracions generals sobre la flora sinantròpica. En aquest capítol es fa una aproximació general sobre les espècies al.lòctones, s'expliquen els principals mitjans d'introducció, els ecosistemes on s'estableixen preferentment, les àrees de distribució originals, els criteris que es fan servir per a decidir si una espècie és autòctona o no, i un compendi sobre els diferents termes i tipus de classificacions existents sobre aquestes espècies.		doi:10.15470/jdgl4o
La part més extensa d'aquesta tesi és el catàleg raonat que inclou 461 tàxons de plantes vasculars exòtiques, introduïdes de forma voluntària o accidental, i que creixen més o menys espontàniament a Catalunya. Aquest catàleg s'ha elaborat fent, per una banda, un buidat bibliogràfic i d'herbari exhaustius i, per l'altra, un treball de camp personal, recorrent tot Catalunya per tal de comprovar les dades dubtoses d'altres autors i per afegir-ne de noves. S'han tret totes les dades referents a flora al.lòctona catalana existents en flores, catàlegs i llistes florístiques regionals, comarcals o locals, publicades o inèdites, aparegudes principalment des de mitjan segle passat fins l'any 1986.									doi:10.15470/jdgl4o
El catàleg està separat en pteridòfits i espermatòfits, i dins d'aquests dos grups les famílies, gèneres i espècies estan disposats de forma alfabètica. Per a cada espècie es dóna la següent informació, sempre que aquesta hagi estat al nostre abast: la sinonímia principal, el número cromosòmic, la seva àrea de distribució original, l'època d'introducció a Europa, a la Península Ibèrica o a Catalunya, el sistema d'introducció, grau de naturalització, categoria sinantròpica segons la classificació de Kornas (1978), ecologia, fenologia, distribució geogràfica a Catalunya, a la Península Ibèrica, a Europa o al món, etc.									doi:10.15470/jdgl4o
Es presenta també la distrIbució geogràfica de 390 espècies en mapes que inclouen la quadrícula UTM de 10 Km de costat.									doi:10.15470/jdgl4o
Després del catàleg hi ha el capítol de síntesi i conclusions on s'inclouen 6 Taules i 16 figures amb els diferents percentatges de les espècies al.lòctones catalanes segons el grau de naturalització, grau d'integració dins la vegetació, origen, tipus d'introducció i grau de naturalització, etc.									doi:10.15470/jdgl4o
Les 461 espècies que inclou aquest catàleg estan distribuïdes en 99 famílies i 289 gèneres. Les famílies amb més espècies són ""Asteraceae"" (73) i ""Poaceae"" (40). Hi ha 50 famílies que sols inclouen una espècie. Els gèneres amb més espècies són ""Amaranthus"" (18), seguit de ""Coryza"", ""Oenothera"" i ""Solanum"" (8).									doi:10.15470/jdgl4o
En el conjunt de la flora al.lòctona de Catalunya hi ha 316 espècies (64.54%) introduïdes de forma voluntària pel seu cultiu, mentre que la resta, 145 espècies (31.45%) procedeixen d'introduccions accidentals.									doi:10.15470/jdgl4o
El nombre total d'espècies naturalitzades a Catalunya és de 169 (36%, 95 provinents d' introduccions accidentals i 74 d'introduccions voluntàries), 242 espècies (52.48%) sols apareixen en estat subspontani, 43 espècies (9.32%) són adventícies no naturalitzades i 7 espècies (2%) tenen un estatus dubtós.									doi:10.15470/jdgl4o
La majoria d'espècies exòtiques introduïdes a Catalunya són orIginàries del continent americà (32.3%), a continuació vénen les procedents del SE d'Europa									doi:10.15470/jdgl4o
i del SW d' Asia (22.9%), les espècies provinents dI Asia (excepte la part SW) col.laboren amb un 10.8%, les de Sud-àfrica amb un 6.2% i les d'Austràlia amb un 3%. Hi ha un 3.9% d'origen desconegut i un 20% procedents del C, W ó N d'Europa, W ó E de la regió mediterrània, dels tròpics, d'origen hortícola o bé d'espècies d'origen dubtós.									doi:10.15470/jdgl4o
Comparant els percentatges de les espècies d'introducció voluntària i accidental es veu que hi ha una gran predominància de les espècies americanes provinents d'introduccions accidentals, mentre que quan es tracta d'introduccions voluntàries el principal contingent prové de l'àrea que abasta el SE d'Europa i el SW d'Àsia.									doi:10.15470/jdgl4o
Es important resaltar la força amb què s'han introduït les espècies americanes en la flora catalana, perquè en un màxim de 400-500 anys proporcionen quasi el mateix percentatge d'espècies naturalitzades procedents d'introduccions voluntàries (31.08%) que en més de 2000 anys les espècies provinents d'Àsia SW i del SE d'Europa (35.13%), i un percentatge elevadíssim (63.15%) en les espècies naturalitzades procedents d'introduccions involuntàries, enfront del 11.5% d'espècies provinents del SE d'Europa i del SW d'Àsia. Aquest percentatge tan alt indica l'elevat grau de contactes comercials existents entre Amèrica i el Vell Món.									doi:10.15470/jdgl4o
Després l'anàlisi del total de la flora al.lòctona catalana es veu que la majoria d'espècies s'estableixen en ecosistemes artificials, mentre que sols un percentatge molt baix (1.3%) aconsegueix establir-se en ecosistemes naturals.									doi:10.15470/jdgl4o
L'origen i la composició de la flora al.lòctona catalana ha anat variant en les diferents èpoques com a resultat, sobretot, dels canvis de procedència en els intercanvis comercials. En l'actualitat els arqueòfits s'estan extingint, mentre que hi ha un augment molt considerable d'espècies exòtiques colonitzadores de recent introducció.									doi:10.15470/jdgl4o
L'increment de les espècies al.lòctones presenta una correlació positiva amb la sinantropització i la intensitat de la influència de l'home. A Catalunya hi ha una clara disminució en la proporció d'espècies exòtiques des del litoral mediterrani cap a l'interior del país, i el mateix passa a mesura que augmenta l'altitud. La freqüència més alta es troba al voltant de les grans ciutats i en zones amb molt regadiu, mentre que a les regions on hi ha grans extensions de comunitats naturals -sobretot boscos- o bé en zones de conreus de secà, el percentatge és molt baix. Les comarques litorals i prelitorals són les més riques en espècies, mentre que les més pobres són les comarques pirinenques.									doi:10.15470/jdgl4o
Aquest és el primer estudi global que s'ha fet a Catalunya (i a Espanya) sobre la flora al.lòctona. El nombre d'espècies exòtiques existents al país és difícil de precisar degut, per una banda, a problemes taxonòmics i, per l'altra, a que és una flora oberta, sempre hi ha espècies que s'introdueixen, d'altres que desapareixen, d'altres que cal reconsiderar el seu estatus, etc.									doi:10.15470/jdgl4o
En conseqüència, aquesta tesi representa una base per tal de poder analitzar i estudiar millor la flora al.lòctona del NE peninsular."						Florístic			doi:10.15470/jdgl4o
1922BA01-A36E-4033-A365-A1CD27A31D8E	https://www1.diba.cat/llibreria/pdf/61325.pdf	Hernández Cardona, A.M. (2019) Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall. IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall	Hernández Cardona, A.M.	2019	IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Joan Cadevall, l’autor de la Flora de Catalunya, va reunir un gran herbari, actualment conservat a l’Institut		doi:10.15470/jdgl4o
Botànic de Barcelona. Més de tres-cents plecs corresponen a plantes recol·lectades per ell a Sant Llorenç									doi:10.15470/jdgl4o
del Munt i l’Obac. S’ha fet la revisió taxonòmica d’aquests exemplars i se n’ha actualitzat la nomenclatura									doi:10.15470/jdgl4o
científica. En aquesta comunicació es comenten vint espècies interessants o poc conegudes: Aphanes arvensis, Asperugo procumbens, Cardamine impatiens subsp. impatiens, Cynoglossum dioscoridis, Cytisus									doi:10.15470/jdgl4o
villosus, Geranium pusillum, Geranium sylvaticum, Glaucium corniculatum, Lappula squarrosa subsp. squarrosa, Lathyrus hirsutus, Lolium temulentum, Rhamnus cathartica, Symphytum tuberosum subsp. tuberosum, Tordylium maximum, Tuberaria lignosa, Verbascum blattaria, Vicia bithynica, Vicia cordata,									doi:10.15470/jdgl4o
Vicia lathyroides i Vitis vinifera subsp. sylvestris."	Joan Cadevall, herbari Cadevall, Institut Botànic de Barcelona, Sant Llorenç del Munt i l’Obac.					Taxonòmic			doi:10.15470/jdgl4o
1CE9FC78-FD76-4DE6-9C86-00E1C42B4673	doi:10.3989/collectbot.2012.v31.007; http://collectaneabotanica.revistas.csic.es/index.php/collectaneabotanica/article/view/199/201	Nualart, N., Montes-Moreno, N., Gavioli, L. & Ibáñez, N. (2012) L’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona com una eina per la conservació dels tàxons endèmics i amenaçats de Catalunya. Collectanea Botanica, 31: 81-101	L’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona com una eina per la conservació dels tàxons endèmics i amenaçats de Catalunya	Nualart, N., Montes-Moreno, N., Gavioli, L. & Ibáñez, N.	2012	Collectanea Botanica, 31: 81-101	L’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona (BC) és, pel seu volum, la col·lecció de plantes més important de Catalunya i la segona d’Espanya i és representatiu de la flora de la regió mediterrània occidental. Inclou, a banda de la col·lecció general, altres col·leccions històriques (des del segle XVII fins a principis del XX). Els objectius principals d’aquest treball han estat avaluar la representativitat a l’herbari dels		doi:10.15470/jdgl4o
tàxons endèmics i amenaçats de Catalunya així com aportar informació de caire cronològic i geogràfic d’intensitat de recol·lecció i noves dades altitudinals, corològiques, cronològiques, fenològiques i de risc de sobrerecol·lecció. S’ha analitzat la col·lecció general i una part dels herbaris històrics informatitzats (Cadevall, Hieraciotheca Gallica et Hispanica, Institució Catalana d’Història Natural, Salvador, Societat Botànica Barcelonesa i Trèmols [volums I-XXI]). S’han trobat exemplars de Catalunya del 82,24% dels 304 tàxons endèmics i amenaçats. Les zones més herboritzades són la vall de Ribes, Montserrat, el massís del Port, la serra de Cardó, el massís del Montseny i la serra del Montsec. S’amplia la distribució de Berberis vulgaris L. subsp. seroi O. Bolòs & Vigo i Stachys maritima Gouan. S’aporten noves dades altitudinals i fenològiques per a nou i 40 tàxons, respectivament."	Conservació, documentació de col·leccions, endemisme, extinció, flora amenaçada.					Altres			doi:10.15470/jdgl4o
227C1696-2693-4655-8C66-02C3034DA216	https://bibdigital.rjb.csic.es/medias/06/2f/c3/d0/062fc3d0-0c33-4f2f-aef0-9102bee992a8/files/P0961_35.pdf	Vigo, J. (1983) El poblament vegetal de la Vall de Ribes (catàleg florístic). Acta Botanica Barcinonense, 35	El poblament vegetal de la Vall de Ribes (catàleg florístic)	Vigo, J.	1983	Acta Botanica Barcinonense, 35	The Vail de Ribes is a small territory situated in the Catalan Pyrenees, in the upper basin of the river Freser, which is a tributary of the Ter. It covers an area of approximately 263 sq.km and the land is situated between altitudes of 775 m at the lowest point and 2909 m on the highest peak, the Puigmal, At the head of the valley lie the axial Pyrenees, while on the opposed meridional side the boundary is formed by the pre-Pyrenean ranges of Serra de Montgrony and Serra Cavallera. The relief mainly consists of smooth slopes and fairly even ridges, extensive plateaux, .... but there are also some very abrupt irr gularities		doi:10.15470/jdgl4o
(gorges and craggy peaks). The shape of the upper zones has been strongly moulded by quaternary glacial activity. A large part of the surface of the area is made up of primary, sedimentary and metamorphic terrains, among which there are some major intrusions of igneous rocks (especially porphyry and gneiss). In the central and northern zones, schists predominate. Carbonatic rocks compose a wide band at the southern end of the Valley and also form numerous intercalations in the schistaceous area.									doi:10.15470/jdgl4o
Climatic variations are quite considerable, being primarily based on differences in altitude. Annual rainfall ranges from 980 to 1352 mm. The average annual temperature is 9.9°C at Ribes de Freser (920 m above									doi:10.15470/jdgl4o
sea-level) and 4.5°C at Nuria (1964 m above sea-level). The population of the area has declined sharply in recent years from 5785 inhabitants in 1950 to 3823 in 1981.									doi:10.15470/jdgl4o
The chief natural resources are the forests (which occupy some 29% of the area of the valley) and the pastures (approximately 41%). Crops account for less than 4""/o of the area. Agriculture has evolved towards a situation of increasing predominance of hay-meadows and fodder. As elsewhere									doi:10.15470/jdgl4o
in the Pyrenees, livestock has declined considerably: ovines have decreased sharply, but there has been an appreciable increase in bovines.									doi:10.15470/jdgl4o
Mining and the iron industry (the famous Catalan ""forges"" which played an important role from the 15th to the 19th centuries, attaining their climax in the 17th) are nowadays non-existant. The negative impact of									doi:10.15470/jdgl4o
these activities on the forest resources must however be emphasized. In terms of floristic studies, the valley was explored to a considerable extent as early as the 17th century. The names of SALVADOR, VAYREDA,									doi:10.15470/jdgl4o
CADEVALL and SENNEN are particularly worthy of mention. The study of plant communities was begun by BRAUN-BLANQUET. The floristic catalogue presented here is a critical list of taxa we ourselves									doi:10.15470/jdgl4o
have observed in the area or which were reported by earlier authors. It includes autochthonous and naturalized plants (correlatively numbered, the latter indicated by an asterisk)	alien or casual plants (names in heavy type but not numbered)	and also an incomplete list of cultivated plants (names in italics). A few of the plants found in localities very close to the boundaries of the area are given in small, heavy characters, while all the taxa reported formerly in the area but whose presence we consider doubtful, or at least as requiring confirmation, are mentioned in small italics. For each taxon we first give the previous references found in the bibliography and then our own data (preceded by the sign - ) . In most cases the following information is provided: distribution of the taxon within the area, frequency, altitude range, ecology, flowering season, precise localities where we have collected or observed it, notes (when appropriate)							doi:10.15470/jdgl4o
on its taxonomy, its morphological variability etc., chorology of the area based on the UTM 10 km grid (zone 31 T) and the general area where the plant is found troughout the world, or at least in Europe. The catalogue comprises 1428 autochtonous or naturalized species, as well as 96 infraspecific units (subspecies and varieties). 35% of these taxa had not previously been reported in the area. There are 36 casual or alien plants and 55 interspecific hybrids. Previous bibliographical references to 1158 species are mentioned, and of these some 20% (233) are rejected as erroneous or highly doubtful. 5% of the total number of taxa belonging to the flora of the area are boreo-alpine plants and 36.7% are eurosiberian species in the broad sense (including submediterranean taxa, which amount to about 4.9%). Mediterranean									doi:10.15470/jdgl4o
plants account for 8.4% of the flora. The main orophytes are alpine and eurasiatic, which make up 13%.									doi:10.15470/jdgl4o
Various graphs and diagrams illustrate the chapters devoted to general information and there is a separate topographical and toponymic map, a map of substrata and a forest map. The floristic catalogue itself includes maps of the distribution of different taxa within the area, as well as drawings of plants seldom or never illustrated before. At the end of the Catalogue is a list of new taxa and new combinations in the nomenclature. This work will soon be completed by the publication of a second volume devoted to plant communities and landscape, as well as a small-scale map of vegetation (made in collaboration with R. M. MASALLES)."						Florístic			doi:10.15470/jdgl4o
23B538FE-FCCC-469A-AE48-F8271122E180	https://www.raco.cat/index.php/ButlletiICHN/article/view/14036/315289	Romo, A. M. (1989) Corologia del gènere Petrorhagia als Països Catalans i a la península Ibèrica. Butlletí Institució Catalana d'Història Natural, 57 (Sec. Bot., 7): 65-69	Corologia del gènere Petrorhagia als Països Catalans i a la península Ibèrica	Romo, A. M.	1989	Butlletí Institució Catalana d'Història Natural, 57 (Sec. Bot., 7): 65-69	The presence and distribution of the species of the genus Petrorhagia in the Iberian Peninsula is studied. Four species of Petrorhagia (Ser.) Link.: P. nanteuilii, P. prolifera, P. saxifraga and P. dubia are recorded in the Catalan Countries and Iberia. The cartography of taxa and an account of their distribution are given.	Petrorhagia, Charyophyllaceae, chorology.	doi:10.15470/jdgl4o
2D487BB5-30BD-402D-BA50-A28E71AA1914	https://www.tdx.cat/handle/10803/969page=1	Casasayas, T. (1989) La flora al·lòctona de Catalunya. Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia. Departament de Biologia Vegetal	La flora al·lòctona de Catalunya	Casasayas, T.	1989	Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia. Departament de Biologia Vegetal	Després d'una aproximació fisiogràfica i climatològica de Catalunya i d'una explicació sobre la metodologia utilitzada, hi ha un capítol que inclou consideracions generals sobre la flora sinantròpica. En aquest capítol es fa una aproximació general sobre les espècies al.lòctones, s'expliquen els principals mitjans d'introducció, els ecosistemes on s'estableixen preferentment, les àrees de distribució originals, els criteris que es fan servir per a decidir si una espècie és autòctona o no, i un compendi sobre els diferents termes i tipus de classificacions existents sobre aquestes espècies.		doi:10.15470/jdgl4o
La part més extensa d'aquesta tesi és el catàleg raonat que inclou 461 tàxons de plantes vasculars exòtiques, introduïdes de forma voluntària o accidental, i que creixen més o menys espontàniament a Catalunya. Aquest catàleg s'ha elaborat fent, per una banda, un buidat bibliogràfic i d'herbari exhaustius i, per l'altra, un treball de camp personal, recorrent tot Catalunya per tal de comprovar les dades dubtoses d'altres autors i per afegir-ne de noves. S'han tret totes les dades referents a flora al.lòctona catalana existents en flores, catàlegs i llistes florístiques regionals, comarcals o locals, publicades o inèdites, aparegudes principalment des de mitjan segle passat fins l'any 1986.									doi:10.15470/jdgl4o
El catàleg està separat en pteridòfits i espermatòfits, i dins d'aquests dos grups les famílies, gèneres i espècies estan disposats de forma alfabètica. Per a cada espècie es dóna la següent informació, sempre que aquesta hagi estat al nostre abast: la sinonímia principal, el número cromosòmic, la seva àrea de distribució original, l'època d'introducció a Europa, a la Península Ibèrica o a Catalunya, el sistema d'introducció, grau de naturalització, categoria sinantròpica segons la classificació de Kornas (1978), ecologia, fenologia, distribució geogràfica a Catalunya, a la Península Ibèrica, a Europa o al món, etc.									doi:10.15470/jdgl4o
Es presenta també la distrIbució geogràfica de 390 espècies en mapes que inclouen la quadrícula UTM de 10 Km de costat.									doi:10.15470/jdgl4o
Després del catàleg hi ha el capítol de síntesi i conclusions on s'inclouen 6 Taules i 16 figures amb els diferents percentatges de les espècies al.lòctones catalanes segons el grau de naturalització, grau d'integració dins la vegetació, origen, tipus d'introducció i grau de naturalització, etc.									doi:10.15470/jdgl4o
Les 461 espècies que inclou aquest catàleg estan distribuïdes en 99 famílies i 289 gèneres. Les famílies amb més espècies són ""Asteraceae"" (73) i ""Poaceae"" (40). Hi ha 50 famílies que sols inclouen una espècie. Els gèneres amb més espècies són ""Amaranthus"" (18), seguit de ""Coryza"", ""Oenothera"" i ""Solanum"" (8).									doi:10.15470/jdgl4o
En el conjunt de la flora al.lòctona de Catalunya hi ha 316 espècies (64.54%) introduïdes de forma voluntària pel seu cultiu, mentre que la resta, 145 espècies (31.45%) procedeixen d'introduccions accidentals.									doi:10.15470/jdgl4o
El nombre total d'espècies naturalitzades a Catalunya és de 169 (36%, 95 provinents d' introduccions accidentals i 74 d'introduccions voluntàries), 242 espècies (52.48%) sols apareixen en estat subspontani, 43 espècies (9.32%) són adventícies no naturalitzades i 7 espècies (2%) tenen un estatus dubtós.									doi:10.15470/jdgl4o
La majoria d'espècies exòtiques introduïdes a Catalunya són orIginàries del continent americà (32.3%), a continuació vénen les procedents del SE d'Europa									doi:10.15470/jdgl4o
i del SW d' Asia (22.9%), les espècies provinents dI Asia (excepte la part SW) col.laboren amb un 10.8%, les de Sud-àfrica amb un 6.2% i les d'Austràlia amb un 3%. Hi ha un 3.9% d'origen desconegut i un 20% procedents del C, W ó N d'Europa, W ó E de la regió mediterrània, dels tròpics, d'origen hortícola o bé d'espècies d'origen dubtós.									doi:10.15470/jdgl4o
Comparant els percentatges de les espècies d'introducció voluntària i accidental es veu que hi ha una gran predominància de les espècies americanes provinents d'introduccions accidentals, mentre que quan es tracta d'introduccions voluntàries el principal contingent prové de l'àrea que abasta el SE d'Europa i el SW d'Àsia.									doi:10.15470/jdgl4o
Es important resaltar la força amb què s'han introduït les espècies americanes en la flora catalana, perquè en un màxim de 400-500 anys proporcionen quasi el mateix percentatge d'espècies naturalitzades procedents d'introduccions voluntàries (31.08%) que en més de 2000 anys les espècies provinents d'Àsia SW i del SE d'Europa (35.13%), i un percentatge elevadíssim (63.15%) en les espècies naturalitzades procedents d'introduccions involuntàries, enfront del 11.5% d'espècies provinents del SE d'Europa i del SW d'Àsia. Aquest percentatge tan alt indica l'elevat grau de contactes comercials existents entre Amèrica i el Vell Món.									doi:10.15470/jdgl4o
Després l'anàlisi del total de la flora al.lòctona catalana es veu que la majoria d'espècies s'estableixen en ecosistemes artificials, mentre que sols un percentatge molt baix (1.3%) aconsegueix establir-se en ecosistemes naturals.									doi:10.15470/jdgl4o
L'origen i la composició de la flora al.lòctona catalana ha anat variant en les diferents èpoques com a resultat, sobretot, dels canvis de procedència en els intercanvis comercials. En l'actualitat els arqueòfits s'estan extingint, mentre que hi ha un augment molt considerable d'espècies exòtiques colonitzadores de recent introducció.									doi:10.15470/jdgl4o
L'increment de les espècies al.lòctones presenta una correlació positiva amb la sinantropització i la intensitat de la influència de l'home. A Catalunya hi ha una clara disminució en la proporció d'espècies exòtiques des del litoral mediterrani cap a l'interior del país, i el mateix passa a mesura que augmenta l'altitud. La freqüència més alta es troba al voltant de les grans ciutats i en zones amb molt regadiu, mentre que a les regions on hi ha grans extensions de comunitats naturals -sobretot boscos- o bé en zones de conreus de secà, el percentatge és molt baix. Les comarques litorals i prelitorals són les més riques en espècies, mentre que les més pobres són les comarques pirinenques.									doi:10.15470/jdgl4o
Aquest és el primer estudi global que s'ha fet a Catalunya (i a Espanya) sobre la flora al.lòctona. El nombre d'espècies exòtiques existents al país és difícil de precisar degut, per una banda, a problemes taxonòmics i, per l'altra, a que és una flora oberta, sempre hi ha espècies que s'introdueixen, d'altres que desapareixen, d'altres que cal reconsiderar el seu estatus, etc.									doi:10.15470/jdgl4o
En conseqüència, aquesta tesi representa una base per tal de poder analitzar i estudiar millor la flora al.lòctona del NE peninsular."						Florístic			doi:10.15470/jdgl4o
2DD2D1E5-12EE-4951-B675-ACE11A42C433	https://www1.diba.cat/llibreria/pdf/61325.pdf	Hernández Cardona, A.M. (2019) Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall. IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall	Hernández Cardona, A.M.	2019	IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Joan Cadevall, l’autor de la Flora de Catalunya, va reunir un gran herbari, actualment conservat a l’Institut		doi:10.15470/jdgl4o
Botànic de Barcelona. Més de tres-cents plecs corresponen a plantes recol·lectades per ell a Sant Llorenç									doi:10.15470/jdgl4o
del Munt i l’Obac. S’ha fet la revisió taxonòmica d’aquests exemplars i se n’ha actualitzat la nomenclatura									doi:10.15470/jdgl4o
científica. En aquesta comunicació es comenten vint espècies interessants o poc conegudes: Aphanes arvensis, Asperugo procumbens, Cardamine impatiens subsp. impatiens, Cynoglossum dioscoridis, Cytisus									doi:10.15470/jdgl4o
villosus, Geranium pusillum, Geranium sylvaticum, Glaucium corniculatum, Lappula squarrosa subsp. squarrosa, Lathyrus hirsutus, Lolium temulentum, Rhamnus cathartica, Symphytum tuberosum subsp. tuberosum, Tordylium maximum, Tuberaria lignosa, Verbascum blattaria, Vicia bithynica, Vicia cordata,									doi:10.15470/jdgl4o
Vicia lathyroides i Vitis vinifera subsp. sylvestris."	Joan Cadevall, herbari Cadevall, Institut Botànic de Barcelona, Sant Llorenç del Munt i l’Obac.					Taxonòmic			doi:10.15470/jdgl4o
2E4B05B0-48EB-4CBA-822B-1820E9767668	https://www1.diba.cat/llibreria/pdf/61325.pdf	Hernández Cardona, A.M. (2019) Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall. IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall	Hernández Cardona, A.M.	2019	IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Joan Cadevall, l’autor de la Flora de Catalunya, va reunir un gran herbari, actualment conservat a l’Institut		doi:10.15470/jdgl4o
Botànic de Barcelona. Més de tres-cents plecs corresponen a plantes recol·lectades per ell a Sant Llorenç									doi:10.15470/jdgl4o
del Munt i l’Obac. S’ha fet la revisió taxonòmica d’aquests exemplars i se n’ha actualitzat la nomenclatura									doi:10.15470/jdgl4o
científica. En aquesta comunicació es comenten vint espècies interessants o poc conegudes: Aphanes arvensis, Asperugo procumbens, Cardamine impatiens subsp. impatiens, Cynoglossum dioscoridis, Cytisus									doi:10.15470/jdgl4o
villosus, Geranium pusillum, Geranium sylvaticum, Glaucium corniculatum, Lappula squarrosa subsp. squarrosa, Lathyrus hirsutus, Lolium temulentum, Rhamnus cathartica, Symphytum tuberosum subsp. tuberosum, Tordylium maximum, Tuberaria lignosa, Verbascum blattaria, Vicia bithynica, Vicia cordata,									doi:10.15470/jdgl4o
Vicia lathyroides i Vitis vinifera subsp. sylvestris."	Joan Cadevall, herbari Cadevall, Institut Botànic de Barcelona, Sant Llorenç del Munt i l’Obac.					Taxonòmic			doi:10.15470/jdgl4o
2ED14C3E-A73B-4BE3-8E81-0849C9F10150	doi:10.24310/abm.v20i.8849; https://revistas.uma.es/index.php/abm/article/view/8849/8808	Navarro, T. (1995) Revisión del género Teucrium L. sección polium (Mill.) Schreb. (Lamiaceae), en la Península Ibérica y Baleares. Acta Botanica Malacitana, 20: 173-265	Revisión del género Teucrium L. sección polium (Mill.) Schreb. (Lamiaceae), en la Península Ibérica y Baleares	Navarro, T.	1995	Acta Botanica Malacitana, 20: 173-265	Revisión del género Teucrium L., sección Polium (Mill.) Schreb., en la Península Ibérica y Baleares. Se ha realizado una sinopsis de las especies ibéricas y baleáricas de la sección Polium del género Teucrium L. Se reconoce la presencia de 52 taxones. Se distribuyen en 48 especies y 7 subespecies ordenadas en 4 subsecciones y II nototaxones. 38 especies son endémicas del área de estudio. Se incluyen claves de identificación de secciones, subsecciones y de especies. Se describen las subsecciones y para cada taxón se aporta una descripción y datos acerca de su distribución, número cromosómico, tipo biológico y ecología. Se incluye el tipo nomenclatural, la indicación locotípica e ilustraciones. En el presente estudio, para la Península Ibérica, se considera la inflorescencia carácter básico a nivel de sección, para las subsecciones, la forma de la corola, el indumento de hojas y tallo, la morfología de las hojas y del cáliz. Para las especies la morfología de los dientes del cáliz, del limbo foliar, el borde ciliado o no de los lóbulos latero-posteriores de la corola y el tipo de inflorescencia.	Lamiaceae, Teucrium, sección Polium, taxonomía, Península Ibérica, Baleares.	doi:10.15470/jdgl4o
30FA5538-ACE5-46A1-BFDD-F8DDE1C3554F	https://www1.diba.cat/llibreria/pdf/61325.pdf	Hernández Cardona, A.M. (2019) Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall. IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall	Hernández Cardona, A.M.	2019	IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Joan Cadevall, l’autor de la Flora de Catalunya, va reunir un gran herbari, actualment conservat a l’Institut		doi:10.15470/jdgl4o
Botànic de Barcelona. Més de tres-cents plecs corresponen a plantes recol·lectades per ell a Sant Llorenç									doi:10.15470/jdgl4o
del Munt i l’Obac. S’ha fet la revisió taxonòmica d’aquests exemplars i se n’ha actualitzat la nomenclatura									doi:10.15470/jdgl4o
científica. En aquesta comunicació es comenten vint espècies interessants o poc conegudes: Aphanes arvensis, Asperugo procumbens, Cardamine impatiens subsp. impatiens, Cynoglossum dioscoridis, Cytisus									doi:10.15470/jdgl4o
villosus, Geranium pusillum, Geranium sylvaticum, Glaucium corniculatum, Lappula squarrosa subsp. squarrosa, Lathyrus hirsutus, Lolium temulentum, Rhamnus cathartica, Symphytum tuberosum subsp. tuberosum, Tordylium maximum, Tuberaria lignosa, Verbascum blattaria, Vicia bithynica, Vicia cordata,									doi:10.15470/jdgl4o
Vicia lathyroides i Vitis vinifera subsp. sylvestris."	Joan Cadevall, herbari Cadevall, Institut Botànic de Barcelona, Sant Llorenç del Munt i l’Obac.					Taxonòmic			doi:10.15470/jdgl4o
329FCF25-525D-446E-BD14-C634D6DE1A83	https://www1.diba.cat/llibreria/pdf/61325.pdf	Hernández Cardona, A.M. (2019) Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall. IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall	Hernández Cardona, A.M.	2019	IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Joan Cadevall, l’autor de la Flora de Catalunya, va reunir un gran herbari, actualment conservat a l’Institut		doi:10.15470/jdgl4o
Botànic de Barcelona. Més de tres-cents plecs corresponen a plantes recol·lectades per ell a Sant Llorenç									doi:10.15470/jdgl4o
del Munt i l’Obac. S’ha fet la revisió taxonòmica d’aquests exemplars i se n’ha actualitzat la nomenclatura									doi:10.15470/jdgl4o
científica. En aquesta comunicació es comenten vint espècies interessants o poc conegudes: Aphanes arvensis, Asperugo procumbens, Cardamine impatiens subsp. impatiens, Cynoglossum dioscoridis, Cytisus									doi:10.15470/jdgl4o
villosus, Geranium pusillum, Geranium sylvaticum, Glaucium corniculatum, Lappula squarrosa subsp. squarrosa, Lathyrus hirsutus, Lolium temulentum, Rhamnus cathartica, Symphytum tuberosum subsp. tuberosum, Tordylium maximum, Tuberaria lignosa, Verbascum blattaria, Vicia bithynica, Vicia cordata,									doi:10.15470/jdgl4o
Vicia lathyroides i Vitis vinifera subsp. sylvestris."	Joan Cadevall, herbari Cadevall, Institut Botànic de Barcelona, Sant Llorenç del Munt i l’Obac.					Taxonòmic			doi:10.15470/jdgl4o
35C5CCA6-4DD4-497D-998C-01DC5F549A1F	https://www1.diba.cat/llibreria/pdf/61325.pdf	Hernández Cardona, A.M. (2019) Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall. IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall	Hernández Cardona, A.M.	2019	IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Joan Cadevall, l’autor de la Flora de Catalunya, va reunir un gran herbari, actualment conservat a l’Institut		doi:10.15470/jdgl4o
Botànic de Barcelona. Més de tres-cents plecs corresponen a plantes recol·lectades per ell a Sant Llorenç									doi:10.15470/jdgl4o
del Munt i l’Obac. S’ha fet la revisió taxonòmica d’aquests exemplars i se n’ha actualitzat la nomenclatura									doi:10.15470/jdgl4o
científica. En aquesta comunicació es comenten vint espècies interessants o poc conegudes: Aphanes arvensis, Asperugo procumbens, Cardamine impatiens subsp. impatiens, Cynoglossum dioscoridis, Cytisus									doi:10.15470/jdgl4o
villosus, Geranium pusillum, Geranium sylvaticum, Glaucium corniculatum, Lappula squarrosa subsp. squarrosa, Lathyrus hirsutus, Lolium temulentum, Rhamnus cathartica, Symphytum tuberosum subsp. tuberosum, Tordylium maximum, Tuberaria lignosa, Verbascum blattaria, Vicia bithynica, Vicia cordata,									doi:10.15470/jdgl4o
Vicia lathyroides i Vitis vinifera subsp. sylvestris."	Joan Cadevall, herbari Cadevall, Institut Botànic de Barcelona, Sant Llorenç del Munt i l’Obac.					Taxonòmic			doi:10.15470/jdgl4o
38C70E4E-E61E-407D-8B9B-8A881CAAE8A6	https://bibdigital.rjb.csic.es/medias/9a/2e/b2/08/9a2eb208-d000-45f8-b4c5-d1d60dc9124c/files/2837.pdf	Casellas, J. (1962) El género Medicago L. en España. Collectanea Botanica, VI: 183-291	El género Medicago L. en España	Casellas, J.	1962	Collectanea Botanica, VI: 183-291			doi:10.15470/jdgl4o
3A717453-234E-44AE-0B80-8889D2B69CC9	https://www.tdx.cat/handle/10803/969page=1	Casasayas, T. (1989) La flora al·lòctona de Catalunya. Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia. Departament de Biologia Vegetal	La flora al·lòctona de Catalunya	Casasayas, T.	1989	Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia. Departament de Biologia Vegetal	Després d'una aproximació fisiogràfica i climatològica de Catalunya i d'una explicació sobre la metodologia utilitzada, hi ha un capítol que inclou consideracions generals sobre la flora sinantròpica. En aquest capítol es fa una aproximació general sobre les espècies al.lòctones, s'expliquen els principals mitjans d'introducció, els ecosistemes on s'estableixen preferentment, les àrees de distribució originals, els criteris que es fan servir per a decidir si una espècie és autòctona o no, i un compendi sobre els diferents termes i tipus de classificacions existents sobre aquestes espècies.		doi:10.15470/jdgl4o
La part més extensa d'aquesta tesi és el catàleg raonat que inclou 461 tàxons de plantes vasculars exòtiques, introduïdes de forma voluntària o accidental, i que creixen més o menys espontàniament a Catalunya. Aquest catàleg s'ha elaborat fent, per una banda, un buidat bibliogràfic i d'herbari exhaustius i, per l'altra, un treball de camp personal, recorrent tot Catalunya per tal de comprovar les dades dubtoses d'altres autors i per afegir-ne de noves. S'han tret totes les dades referents a flora al.lòctona catalana existents en flores, catàlegs i llistes florístiques regionals, comarcals o locals, publicades o inèdites, aparegudes principalment des de mitjan segle passat fins l'any 1986.									doi:10.15470/jdgl4o
El catàleg està separat en pteridòfits i espermatòfits, i dins d'aquests dos grups les famílies, gèneres i espècies estan disposats de forma alfabètica. Per a cada espècie es dóna la següent informació, sempre que aquesta hagi estat al nostre abast: la sinonímia principal, el número cromosòmic, la seva àrea de distribució original, l'època d'introducció a Europa, a la Península Ibèrica o a Catalunya, el sistema d'introducció, grau de naturalització, categoria sinantròpica segons la classificació de Kornas (1978), ecologia, fenologia, distribució geogràfica a Catalunya, a la Península Ibèrica, a Europa o al món, etc.									doi:10.15470/jdgl4o
Es presenta també la distrIbució geogràfica de 390 espècies en mapes que inclouen la quadrícula UTM de 10 Km de costat.									doi:10.15470/jdgl4o
Després del catàleg hi ha el capítol de síntesi i conclusions on s'inclouen 6 Taules i 16 figures amb els diferents percentatges de les espècies al.lòctones catalanes segons el grau de naturalització, grau d'integració dins la vegetació, origen, tipus d'introducció i grau de naturalització, etc.									doi:10.15470/jdgl4o
Les 461 espècies que inclou aquest catàleg estan distribuïdes en 99 famílies i 289 gèneres. Les famílies amb més espècies són ""Asteraceae"" (73) i ""Poaceae"" (40). Hi ha 50 famílies que sols inclouen una espècie. Els gèneres amb més espècies són ""Amaranthus"" (18), seguit de ""Coryza"", ""Oenothera"" i ""Solanum"" (8).									doi:10.15470/jdgl4o
En el conjunt de la flora al.lòctona de Catalunya hi ha 316 espècies (64.54%) introduïdes de forma voluntària pel seu cultiu, mentre que la resta, 145 espècies (31.45%) procedeixen d'introduccions accidentals.									doi:10.15470/jdgl4o
El nombre total d'espècies naturalitzades a Catalunya és de 169 (36%, 95 provinents d' introduccions accidentals i 74 d'introduccions voluntàries), 242 espècies (52.48%) sols apareixen en estat subspontani, 43 espècies (9.32%) són adventícies no naturalitzades i 7 espècies (2%) tenen un estatus dubtós.									doi:10.15470/jdgl4o
La majoria d'espècies exòtiques introduïdes a Catalunya són orIginàries del continent americà (32.3%), a continuació vénen les procedents del SE d'Europa									doi:10.15470/jdgl4o
i del SW d' Asia (22.9%), les espècies provinents dI Asia (excepte la part SW) col.laboren amb un 10.8%, les de Sud-àfrica amb un 6.2% i les d'Austràlia amb un 3%. Hi ha un 3.9% d'origen desconegut i un 20% procedents del C, W ó N d'Europa, W ó E de la regió mediterrània, dels tròpics, d'origen hortícola o bé d'espècies d'origen dubtós.									doi:10.15470/jdgl4o
Comparant els percentatges de les espècies d'introducció voluntària i accidental es veu que hi ha una gran predominància de les espècies americanes provinents d'introduccions accidentals, mentre que quan es tracta d'introduccions voluntàries el principal contingent prové de l'àrea que abasta el SE d'Europa i el SW d'Àsia.									doi:10.15470/jdgl4o
Es important resaltar la força amb què s'han introduït les espècies americanes en la flora catalana, perquè en un màxim de 400-500 anys proporcionen quasi el mateix percentatge d'espècies naturalitzades procedents d'introduccions voluntàries (31.08%) que en més de 2000 anys les espècies provinents d'Àsia SW i del SE d'Europa (35.13%), i un percentatge elevadíssim (63.15%) en les espècies naturalitzades procedents d'introduccions involuntàries, enfront del 11.5% d'espècies provinents del SE d'Europa i del SW d'Àsia. Aquest percentatge tan alt indica l'elevat grau de contactes comercials existents entre Amèrica i el Vell Món.									doi:10.15470/jdgl4o
Després l'anàlisi del total de la flora al.lòctona catalana es veu que la majoria d'espècies s'estableixen en ecosistemes artificials, mentre que sols un percentatge molt baix (1.3%) aconsegueix establir-se en ecosistemes naturals.									doi:10.15470/jdgl4o
L'origen i la composició de la flora al.lòctona catalana ha anat variant en les diferents èpoques com a resultat, sobretot, dels canvis de procedència en els intercanvis comercials. En l'actualitat els arqueòfits s'estan extingint, mentre que hi ha un augment molt considerable d'espècies exòtiques colonitzadores de recent introducció.									doi:10.15470/jdgl4o
L'increment de les espècies al.lòctones presenta una correlació positiva amb la sinantropització i la intensitat de la influència de l'home. A Catalunya hi ha una clara disminució en la proporció d'espècies exòtiques des del litoral mediterrani cap a l'interior del país, i el mateix passa a mesura que augmenta l'altitud. La freqüència més alta es troba al voltant de les grans ciutats i en zones amb molt regadiu, mentre que a les regions on hi ha grans extensions de comunitats naturals -sobretot boscos- o bé en zones de conreus de secà, el percentatge és molt baix. Les comarques litorals i prelitorals són les més riques en espècies, mentre que les més pobres són les comarques pirinenques.									doi:10.15470/jdgl4o
Aquest és el primer estudi global que s'ha fet a Catalunya (i a Espanya) sobre la flora al.lòctona. El nombre d'espècies exòtiques existents al país és difícil de precisar degut, per una banda, a problemes taxonòmics i, per l'altra, a que és una flora oberta, sempre hi ha espècies que s'introdueixen, d'altres que desapareixen, d'altres que cal reconsiderar el seu estatus, etc.									doi:10.15470/jdgl4o
En conseqüència, aquesta tesi representa una base per tal de poder analitzar i estudiar millor la flora al.lòctona del NE peninsular."						Florístic			doi:10.15470/jdgl4o
3A807A34-5B1D-4B61-816B-069BB2B5A769	https://www.tdx.cat/handle/10803/969page=1	Casasayas, T. (1989) La flora al·lòctona de Catalunya. Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia. Departament de Biologia Vegetal	La flora al·lòctona de Catalunya	Casasayas, T.	1989	Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia. Departament de Biologia Vegetal	Després d'una aproximació fisiogràfica i climatològica de Catalunya i d'una explicació sobre la metodologia utilitzada, hi ha un capítol que inclou consideracions generals sobre la flora sinantròpica. En aquest capítol es fa una aproximació general sobre les espècies al.lòctones, s'expliquen els principals mitjans d'introducció, els ecosistemes on s'estableixen preferentment, les àrees de distribució originals, els criteris que es fan servir per a decidir si una espècie és autòctona o no, i un compendi sobre els diferents termes i tipus de classificacions existents sobre aquestes espècies.		doi:10.15470/jdgl4o
La part més extensa d'aquesta tesi és el catàleg raonat que inclou 461 tàxons de plantes vasculars exòtiques, introduïdes de forma voluntària o accidental, i que creixen més o menys espontàniament a Catalunya. Aquest catàleg s'ha elaborat fent, per una banda, un buidat bibliogràfic i d'herbari exhaustius i, per l'altra, un treball de camp personal, recorrent tot Catalunya per tal de comprovar les dades dubtoses d'altres autors i per afegir-ne de noves. S'han tret totes les dades referents a flora al.lòctona catalana existents en flores, catàlegs i llistes florístiques regionals, comarcals o locals, publicades o inèdites, aparegudes principalment des de mitjan segle passat fins l'any 1986.									doi:10.15470/jdgl4o
El catàleg està separat en pteridòfits i espermatòfits, i dins d'aquests dos grups les famílies, gèneres i espècies estan disposats de forma alfabètica. Per a cada espècie es dóna la següent informació, sempre que aquesta hagi estat al nostre abast: la sinonímia principal, el número cromosòmic, la seva àrea de distribució original, l'època d'introducció a Europa, a la Península Ibèrica o a Catalunya, el sistema d'introducció, grau de naturalització, categoria sinantròpica segons la classificació de Kornas (1978), ecologia, fenologia, distribució geogràfica a Catalunya, a la Península Ibèrica, a Europa o al món, etc.									doi:10.15470/jdgl4o
Es presenta també la distrIbució geogràfica de 390 espècies en mapes que inclouen la quadrícula UTM de 10 Km de costat.									doi:10.15470/jdgl4o
Després del catàleg hi ha el capítol de síntesi i conclusions on s'inclouen 6 Taules i 16 figures amb els diferents percentatges de les espècies al.lòctones catalanes segons el grau de naturalització, grau d'integració dins la vegetació, origen, tipus d'introducció i grau de naturalització, etc.									doi:10.15470/jdgl4o
Les 461 espècies que inclou aquest catàleg estan distribuïdes en 99 famílies i 289 gèneres. Les famílies amb més espècies són ""Asteraceae"" (73) i ""Poaceae"" (40). Hi ha 50 famílies que sols inclouen una espècie. Els gèneres amb més espècies són ""Amaranthus"" (18), seguit de ""Coryza"", ""Oenothera"" i ""Solanum"" (8).									doi:10.15470/jdgl4o
En el conjunt de la flora al.lòctona de Catalunya hi ha 316 espècies (64.54%) introduïdes de forma voluntària pel seu cultiu, mentre que la resta, 145 espècies (31.45%) procedeixen d'introduccions accidentals.									doi:10.15470/jdgl4o
El nombre total d'espècies naturalitzades a Catalunya és de 169 (36%, 95 provinents d' introduccions accidentals i 74 d'introduccions voluntàries), 242 espècies (52.48%) sols apareixen en estat subspontani, 43 espècies (9.32%) són adventícies no naturalitzades i 7 espècies (2%) tenen un estatus dubtós.									doi:10.15470/jdgl4o
La majoria d'espècies exòtiques introduïdes a Catalunya són orIginàries del continent americà (32.3%), a continuació vénen les procedents del SE d'Europa									doi:10.15470/jdgl4o
i del SW d' Asia (22.9%), les espècies provinents dI Asia (excepte la part SW) col.laboren amb un 10.8%, les de Sud-àfrica amb un 6.2% i les d'Austràlia amb un 3%. Hi ha un 3.9% d'origen desconegut i un 20% procedents del C, W ó N d'Europa, W ó E de la regió mediterrània, dels tròpics, d'origen hortícola o bé d'espècies d'origen dubtós.									doi:10.15470/jdgl4o
Comparant els percentatges de les espècies d'introducció voluntària i accidental es veu que hi ha una gran predominància de les espècies americanes provinents d'introduccions accidentals, mentre que quan es tracta d'introduccions voluntàries el principal contingent prové de l'àrea que abasta el SE d'Europa i el SW d'Àsia.									doi:10.15470/jdgl4o
Es important resaltar la força amb què s'han introduït les espècies americanes en la flora catalana, perquè en un màxim de 400-500 anys proporcionen quasi el mateix percentatge d'espècies naturalitzades procedents d'introduccions voluntàries (31.08%) que en més de 2000 anys les espècies provinents d'Àsia SW i del SE d'Europa (35.13%), i un percentatge elevadíssim (63.15%) en les espècies naturalitzades procedents d'introduccions involuntàries, enfront del 11.5% d'espècies provinents del SE d'Europa i del SW d'Àsia. Aquest percentatge tan alt indica l'elevat grau de contactes comercials existents entre Amèrica i el Vell Món.									doi:10.15470/jdgl4o
Després l'anàlisi del total de la flora al.lòctona catalana es veu que la majoria d'espècies s'estableixen en ecosistemes artificials, mentre que sols un percentatge molt baix (1.3%) aconsegueix establir-se en ecosistemes naturals.									doi:10.15470/jdgl4o
L'origen i la composició de la flora al.lòctona catalana ha anat variant en les diferents èpoques com a resultat, sobretot, dels canvis de procedència en els intercanvis comercials. En l'actualitat els arqueòfits s'estan extingint, mentre que hi ha un augment molt considerable d'espècies exòtiques colonitzadores de recent introducció.									doi:10.15470/jdgl4o
L'increment de les espècies al.lòctones presenta una correlació positiva amb la sinantropització i la intensitat de la influència de l'home. A Catalunya hi ha una clara disminució en la proporció d'espècies exòtiques des del litoral mediterrani cap a l'interior del país, i el mateix passa a mesura que augmenta l'altitud. La freqüència més alta es troba al voltant de les grans ciutats i en zones amb molt regadiu, mentre que a les regions on hi ha grans extensions de comunitats naturals -sobretot boscos- o bé en zones de conreus de secà, el percentatge és molt baix. Les comarques litorals i prelitorals són les més riques en espècies, mentre que les més pobres són les comarques pirinenques.									doi:10.15470/jdgl4o
Aquest és el primer estudi global que s'ha fet a Catalunya (i a Espanya) sobre la flora al.lòctona. El nombre d'espècies exòtiques existents al país és difícil de precisar degut, per una banda, a problemes taxonòmics i, per l'altra, a que és una flora oberta, sempre hi ha espècies que s'introdueixen, d'altres que desapareixen, d'altres que cal reconsiderar el seu estatus, etc.									doi:10.15470/jdgl4o
En conseqüència, aquesta tesi representa una base per tal de poder analitzar i estudiar millor la flora al.lòctona del NE peninsular."						Florístic			doi:10.15470/jdgl4o
413981DA-0535-4338-0846-9817EDFA7592	https://www1.diba.cat/llibreria/pdf/61325.pdf	Hernández Cardona, A.M. (2019) Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall. IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall	Hernández Cardona, A.M.	2019	IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Joan Cadevall, l’autor de la Flora de Catalunya, va reunir un gran herbari, actualment conservat a l’Institut		doi:10.15470/jdgl4o
Botànic de Barcelona. Més de tres-cents plecs corresponen a plantes recol·lectades per ell a Sant Llorenç									doi:10.15470/jdgl4o
del Munt i l’Obac. S’ha fet la revisió taxonòmica d’aquests exemplars i se n’ha actualitzat la nomenclatura									doi:10.15470/jdgl4o
científica. En aquesta comunicació es comenten vint espècies interessants o poc conegudes: Aphanes arvensis, Asperugo procumbens, Cardamine impatiens subsp. impatiens, Cynoglossum dioscoridis, Cytisus									doi:10.15470/jdgl4o
villosus, Geranium pusillum, Geranium sylvaticum, Glaucium corniculatum, Lappula squarrosa subsp. squarrosa, Lathyrus hirsutus, Lolium temulentum, Rhamnus cathartica, Symphytum tuberosum subsp. tuberosum, Tordylium maximum, Tuberaria lignosa, Verbascum blattaria, Vicia bithynica, Vicia cordata,									doi:10.15470/jdgl4o
Vicia lathyroides i Vitis vinifera subsp. sylvestris."	Joan Cadevall, herbari Cadevall, Institut Botànic de Barcelona, Sant Llorenç del Munt i l’Obac.					Taxonòmic			doi:10.15470/jdgl4o
4147E52C-8D2E-4DC2-89E8-8A39ACD62EDD	https://www1.diba.cat/llibreria/pdf/61325.pdf	Hernández Cardona, A.M. (2019) Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall. IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall	Hernández Cardona, A.M.	2019	IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Joan Cadevall, l’autor de la Flora de Catalunya, va reunir un gran herbari, actualment conservat a l’Institut		doi:10.15470/jdgl4o
Botànic de Barcelona. Més de tres-cents plecs corresponen a plantes recol·lectades per ell a Sant Llorenç									doi:10.15470/jdgl4o
del Munt i l’Obac. S’ha fet la revisió taxonòmica d’aquests exemplars i se n’ha actualitzat la nomenclatura									doi:10.15470/jdgl4o
científica. En aquesta comunicació es comenten vint espècies interessants o poc conegudes: Aphanes arvensis, Asperugo procumbens, Cardamine impatiens subsp. impatiens, Cynoglossum dioscoridis, Cytisus									doi:10.15470/jdgl4o
villosus, Geranium pusillum, Geranium sylvaticum, Glaucium corniculatum, Lappula squarrosa subsp. squarrosa, Lathyrus hirsutus, Lolium temulentum, Rhamnus cathartica, Symphytum tuberosum subsp. tuberosum, Tordylium maximum, Tuberaria lignosa, Verbascum blattaria, Vicia bithynica, Vicia cordata,									doi:10.15470/jdgl4o
Vicia lathyroides i Vitis vinifera subsp. sylvestris."	Joan Cadevall, herbari Cadevall, Institut Botànic de Barcelona, Sant Llorenç del Munt i l’Obac.					Taxonòmic			doi:10.15470/jdgl4o
45260B2B-91F1-481D-9615-0BCDF721148B	https://www1.diba.cat/llibreria/pdf/61325.pdf	Hernández Cardona, A.M. (2019) Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall. IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall	Hernández Cardona, A.M.	2019	IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Joan Cadevall, l’autor de la Flora de Catalunya, va reunir un gran herbari, actualment conservat a l’Institut		doi:10.15470/jdgl4o
Botànic de Barcelona. Més de tres-cents plecs corresponen a plantes recol·lectades per ell a Sant Llorenç									doi:10.15470/jdgl4o
del Munt i l’Obac. S’ha fet la revisió taxonòmica d’aquests exemplars i se n’ha actualitzat la nomenclatura									doi:10.15470/jdgl4o
científica. En aquesta comunicació es comenten vint espècies interessants o poc conegudes: Aphanes arvensis, Asperugo procumbens, Cardamine impatiens subsp. impatiens, Cynoglossum dioscoridis, Cytisus									doi:10.15470/jdgl4o
villosus, Geranium pusillum, Geranium sylvaticum, Glaucium corniculatum, Lappula squarrosa subsp. squarrosa, Lathyrus hirsutus, Lolium temulentum, Rhamnus cathartica, Symphytum tuberosum subsp. tuberosum, Tordylium maximum, Tuberaria lignosa, Verbascum blattaria, Vicia bithynica, Vicia cordata,									doi:10.15470/jdgl4o
Vicia lathyroides i Vitis vinifera subsp. sylvestris."	Joan Cadevall, herbari Cadevall, Institut Botànic de Barcelona, Sant Llorenç del Munt i l’Obac.					Taxonòmic			doi:10.15470/jdgl4o
4539AFF5-B564-4649-99D0-911BA19877BC	https://www1.diba.cat/llibreria/pdf/61325.pdf	Hernández Cardona, A.M. (2019) Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall. IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall	Hernández Cardona, A.M.	2019	IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Joan Cadevall, l’autor de la Flora de Catalunya, va reunir un gran herbari, actualment conservat a l’Institut		doi:10.15470/jdgl4o
Botànic de Barcelona. Més de tres-cents plecs corresponen a plantes recol·lectades per ell a Sant Llorenç									doi:10.15470/jdgl4o
del Munt i l’Obac. S’ha fet la revisió taxonòmica d’aquests exemplars i se n’ha actualitzat la nomenclatura									doi:10.15470/jdgl4o
científica. En aquesta comunicació es comenten vint espècies interessants o poc conegudes: Aphanes arvensis, Asperugo procumbens, Cardamine impatiens subsp. impatiens, Cynoglossum dioscoridis, Cytisus									doi:10.15470/jdgl4o
villosus, Geranium pusillum, Geranium sylvaticum, Glaucium corniculatum, Lappula squarrosa subsp. squarrosa, Lathyrus hirsutus, Lolium temulentum, Rhamnus cathartica, Symphytum tuberosum subsp. tuberosum, Tordylium maximum, Tuberaria lignosa, Verbascum blattaria, Vicia bithynica, Vicia cordata,									doi:10.15470/jdgl4o
Vicia lathyroides i Vitis vinifera subsp. sylvestris."	Joan Cadevall, herbari Cadevall, Institut Botànic de Barcelona, Sant Llorenç del Munt i l’Obac.					Taxonòmic			doi:10.15470/jdgl4o
4EE3FAF5-E90D-485E-8B6A-53115E3240E7	https://www1.diba.cat/llibreria/pdf/61325.pdf	Hernández Cardona, A.M. (2019) Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall. IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall	Hernández Cardona, A.M.	2019	IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Joan Cadevall, l’autor de la Flora de Catalunya, va reunir un gran herbari, actualment conservat a l’Institut		doi:10.15470/jdgl4o
Botànic de Barcelona. Més de tres-cents plecs corresponen a plantes recol·lectades per ell a Sant Llorenç									doi:10.15470/jdgl4o
del Munt i l’Obac. S’ha fet la revisió taxonòmica d’aquests exemplars i se n’ha actualitzat la nomenclatura									doi:10.15470/jdgl4o
científica. En aquesta comunicació es comenten vint espècies interessants o poc conegudes: Aphanes arvensis, Asperugo procumbens, Cardamine impatiens subsp. impatiens, Cynoglossum dioscoridis, Cytisus									doi:10.15470/jdgl4o
villosus, Geranium pusillum, Geranium sylvaticum, Glaucium corniculatum, Lappula squarrosa subsp. squarrosa, Lathyrus hirsutus, Lolium temulentum, Rhamnus cathartica, Symphytum tuberosum subsp. tuberosum, Tordylium maximum, Tuberaria lignosa, Verbascum blattaria, Vicia bithynica, Vicia cordata,									doi:10.15470/jdgl4o
Vicia lathyroides i Vitis vinifera subsp. sylvestris."	Joan Cadevall, herbari Cadevall, Institut Botànic de Barcelona, Sant Llorenç del Munt i l’Obac.					Taxonòmic			doi:10.15470/jdgl4o
4EE9C4F8-F9FE-4756-A9F4-B062DB78858C	https://www1.diba.cat/llibreria/pdf/61325.pdf	Hernández Cardona, A.M. (2019) Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall. IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall	Hernández Cardona, A.M.	2019	IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Joan Cadevall, l’autor de la Flora de Catalunya, va reunir un gran herbari, actualment conservat a l’Institut		doi:10.15470/jdgl4o
Botànic de Barcelona. Més de tres-cents plecs corresponen a plantes recol·lectades per ell a Sant Llorenç									doi:10.15470/jdgl4o
del Munt i l’Obac. S’ha fet la revisió taxonòmica d’aquests exemplars i se n’ha actualitzat la nomenclatura									doi:10.15470/jdgl4o
científica. En aquesta comunicació es comenten vint espècies interessants o poc conegudes: Aphanes arvensis, Asperugo procumbens, Cardamine impatiens subsp. impatiens, Cynoglossum dioscoridis, Cytisus									doi:10.15470/jdgl4o
villosus, Geranium pusillum, Geranium sylvaticum, Glaucium corniculatum, Lappula squarrosa subsp. squarrosa, Lathyrus hirsutus, Lolium temulentum, Rhamnus cathartica, Symphytum tuberosum subsp. tuberosum, Tordylium maximum, Tuberaria lignosa, Verbascum blattaria, Vicia bithynica, Vicia cordata,									doi:10.15470/jdgl4o
Vicia lathyroides i Vitis vinifera subsp. sylvestris."	Joan Cadevall, herbari Cadevall, Institut Botànic de Barcelona, Sant Llorenç del Munt i l’Obac.					Taxonòmic			doi:10.15470/jdgl4o
5B046A92-A0AE-47F7-B653-0462E89BC026	https://bibdigital.rjb.csic.es/viewer/11987/?offset=page=1&viewer=picture&o=bookmark&n=0&q=	Masclans, F. & Batalla, E. (1972) Flora de los montes de Prades (Continuación). Collectanea Botanica (Barcelona), 8: 63-200	Flora de los montes de Prades (Continuación)	Masclans, F. & Batalla, E.	1972	Collectanea Botanica (Barcelona), 8: 63-200			doi:10.15470/jdgl4o
5D4E34B5-22F5-4526-B112-A010347D98D2	https://www1.diba.cat/llibreria/pdf/61325.pdf	Hernández Cardona, A.M. (2019) Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall. IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall	Hernández Cardona, A.M.	2019	IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Joan Cadevall, l’autor de la Flora de Catalunya, va reunir un gran herbari, actualment conservat a l’Institut		doi:10.15470/jdgl4o
Botànic de Barcelona. Més de tres-cents plecs corresponen a plantes recol·lectades per ell a Sant Llorenç									doi:10.15470/jdgl4o
del Munt i l’Obac. S’ha fet la revisió taxonòmica d’aquests exemplars i se n’ha actualitzat la nomenclatura									doi:10.15470/jdgl4o
científica. En aquesta comunicació es comenten vint espècies interessants o poc conegudes: Aphanes arvensis, Asperugo procumbens, Cardamine impatiens subsp. impatiens, Cynoglossum dioscoridis, Cytisus									doi:10.15470/jdgl4o
villosus, Geranium pusillum, Geranium sylvaticum, Glaucium corniculatum, Lappula squarrosa subsp. squarrosa, Lathyrus hirsutus, Lolium temulentum, Rhamnus cathartica, Symphytum tuberosum subsp. tuberosum, Tordylium maximum, Tuberaria lignosa, Verbascum blattaria, Vicia bithynica, Vicia cordata,									doi:10.15470/jdgl4o
Vicia lathyroides i Vitis vinifera subsp. sylvestris."	Joan Cadevall, herbari Cadevall, Institut Botànic de Barcelona, Sant Llorenç del Munt i l’Obac.					Taxonòmic			doi:10.15470/jdgl4o
75546DDE-A8E9-4D1C-08EA-90B8AC23B0EF	doi:10.3989/collectbot.2012.v31.007; http://collectaneabotanica.revistas.csic.es/index.php/collectaneabotanica/article/view/199/201	Nualart, N., Montes-Moreno, N., Gavioli, L. & Ibáñez, N. (2012) L’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona com una eina per la conservació dels tàxons endèmics i amenaçats de Catalunya. Collectanea Botanica, 31: 81-101	L’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona com una eina per la conservació dels tàxons endèmics i amenaçats de Catalunya	Nualart, N., Montes-Moreno, N., Gavioli, L. & Ibáñez, N.	2012	Collectanea Botanica, 31: 81-101	L’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona (BC) és, pel seu volum, la col·lecció de plantes més important de Catalunya i la segona d’Espanya i és representatiu de la flora de la regió mediterrània occidental. Inclou, a banda de la col·lecció general, altres col·leccions històriques (des del segle XVII fins a principis del XX). Els objectius principals d’aquest treball han estat avaluar la representativitat a l’herbari dels		doi:10.15470/jdgl4o
tàxons endèmics i amenaçats de Catalunya així com aportar informació de caire cronològic i geogràfic d’intensitat de recol·lecció i noves dades altitudinals, corològiques, cronològiques, fenològiques i de risc de sobrerecol·lecció. S’ha analitzat la col·lecció general i una part dels herbaris històrics informatitzats (Cadevall, Hieraciotheca Gallica et Hispanica, Institució Catalana d’Història Natural, Salvador, Societat Botànica Barcelonesa i Trèmols [volums I-XXI]). S’han trobat exemplars de Catalunya del 82,24% dels 304 tàxons endèmics i amenaçats. Les zones més herboritzades són la vall de Ribes, Montserrat, el massís del Port, la serra de Cardó, el massís del Montseny i la serra del Montsec. S’amplia la distribució de Berberis vulgaris L. subsp. seroi O. Bolòs & Vigo i Stachys maritima Gouan. S’aporten noves dades altitudinals i fenològiques per a nou i 40 tàxons, respectivament."	Conservació, documentació de col·leccions, endemisme, extinció, flora amenaçada.					Altres			doi:10.15470/jdgl4o
804EEA48-7720-4369-95FF-06FE79FA4F9A	http://www.rjb.csic.es/jardinbotanico/ficheros/documentos/pdf/anales/1991/Anales_49(1)_135_144.pdf	Izuzquiza, A. (1991) Acerca de la distribución española de Leontodon autumnalis L.. Anales del Jardín Botánico de Madrid, 49(1): 143-144	Acerca de la distribución española de Leontodon autumnalis L.	Izuzquiza, A.	1991	Anales del Jardín Botánico de Madrid, 49(1): 143-144			doi:10.15470/jdgl4o
8583E7F5-9625-492E-80B4-A6F7E2728BA8	doi:10.11646/phytotaxa.401.2.1; https://www.biotaxa.org/Phytotaxa/article/view/phytotaxa.401.2.1	Ferrer-Gallego, P. P., Mateo, G., Gavioli, L. & Ibáñez, N. (2020) Taxonomic and nomenclatural revision of Carlos Pau’s names in Hieracium (Asteraceae). Phytotaxa, 401(2): 64-100	Taxonomic and nomenclatural revision of Carlos Pau’s names in Hieracium (Asteraceae)	Ferrer-Gallego, P. P., Mateo, G., Gavioli, L. & Ibáñez, N.	2020	Phytotaxa, 401(2): 64-100	During a study on the taxonomy of Hieracium for the Flora iberica project, several names turned out to be not yet typified. In the present paper, 63 names of Hieracium are treated. In order to fix their applications, nomenclatural types for 28 Pau’s names in the genus Hieracium are designated (27 lectotypes, 1 neotype and 1 epitype). All the type material available is listed with full label data, and some nomenclatural and taxonomic comments are provided.	Cichorieae, Compositae, epitype, Hieracium, lectotype, neotype, nomenclature, taxonomy.	doi:10.15470/jdgl4o
8583E7F5-9625-492E-80B4-A6F7E2728BA8	doi:10.11646/phytotaxa.401.2.1; https://www.biotaxa.org/Phytotaxa/article/view/phytotaxa.401.2.1	Ferrer Gallego, P. P., Mateo, G., Gavioli, L. & Ibáñez, N. (2019) Taxonomic and nomenclatura revision of Carlos Pau's names in Hieracium (Asteraceae). Phytotaxa, 401(2): 64-100	Taxonomic and nomenclatura revision of Carlos Pau's names in Hieracium (Asteraceae)	Ferrer Gallego, P. P., Mateo, G., Gavioli, L. & Ibáñez, N.	2019	Phytotaxa, 401(2): 64-100	During a study on the taxonomy of Hieracium for the Flora iberica project, several names turned out to be not yet typified. In the present paper, 63 names of Hieracium are treated. In order to fix their applications, nomenclatural types for 28 Pau’s names in the genus Hieracium are designated (27 lectotypes, 1 neotype and 1 epitype). All the type material available is listed with full label data, and some nomenclatural and taxonomic comments are provided.	Cichorieae, Compositae, epitype, Hieracium, lectotype, neotype, nomenclature, taxonomy.	doi:10.15470/jdgl4o
85DE24FC-56B2-4A89-B1A3-52B942CD8950	doi:10.11646/phytotaxa.401.2.1; https://www.biotaxa.org/Phytotaxa/article/view/phytotaxa.401.2.1	Ferrer Gallego, P. P., Mateo, G., Gavioli, L. & Ibáñez, N. (2019) Taxonomic and nomenclatura revision of Carlos Pau's names in Hieracium (Asteraceae). Phytotaxa, 401(2): 64-100	Taxonomic and nomenclatura revision of Carlos Pau's names in Hieracium (Asteraceae)	Ferrer Gallego, P. P., Mateo, G., Gavioli, L. & Ibáñez, N.	2019	Phytotaxa, 401(2): 64-100	During a study on the taxonomy of Hieracium for the Flora iberica project, several names turned out to be not yet typified. In the present paper, 63 names of Hieracium are treated. In order to fix their applications, nomenclatural types for 28 Pau’s names in the genus Hieracium are designated (27 lectotypes, 1 neotype and 1 epitype). All the type material available is listed with full label data, and some nomenclatural and taxonomic comments are provided.	Cichorieae, Compositae, epitype, Hieracium, lectotype, neotype, nomenclature, taxonomy.	doi:10.15470/jdgl4o
85DE24FC-56B2-4A89-B1A3-52B942CD8950		Mateo, G. (1996) Sobre los táxones del género Hieracium L. (Compositae) descritos como nuevos en España, II. Letras C-D. Flora Montiberica, 3: 18-30	Sobre los táxones del género Hieracium L. (Compositae) descritos como nuevos en España, II. Letras C-D	Mateo, G.	1996	Flora Montiberica, 3: 18-30	Se presenta la segunda entrega de una lista alfabética comentada con los táxones descritos como nuevos dentro del género Hieracium L. (Compositae) a partir de recolecciones efectuadas en España, concretada en este caso a los que su epíteto específico comienza por C o D.		doi:10.15470/jdgl4o
85DE24FC-56B2-4A89-B1A3-52B942CD8950	doi:10.11646/phytotaxa.401.2.1; https://www.biotaxa.org/Phytotaxa/article/view/phytotaxa.401.2.1	Ferrer-Gallego, P. P., Mateo, G., Gavioli, L. & Ibáñez, N. (2020) Taxonomic and nomenclatural revision of Carlos Pau’s names in Hieracium (Asteraceae). Phytotaxa, 401(2): 64-100	Taxonomic and nomenclatural revision of Carlos Pau’s names in Hieracium (Asteraceae)	Ferrer-Gallego, P. P., Mateo, G., Gavioli, L. & Ibáñez, N.	2020	Phytotaxa, 401(2): 64-100	During a study on the taxonomy of Hieracium for the Flora iberica project, several names turned out to be not yet typified. In the present paper, 63 names of Hieracium are treated. In order to fix their applications, nomenclatural types for 28 Pau’s names in the genus Hieracium are designated (27 lectotypes, 1 neotype and 1 epitype). All the type material available is listed with full label data, and some nomenclatural and taxonomic comments are provided.	Cichorieae, Compositae, epitype, Hieracium, lectotype, neotype, nomenclature, taxonomy.	doi:10.15470/jdgl4o
875263BD-768F-4F35-8C1F-4FF321A7E848	http://roderic.uv.es/bitstream/handle/10550/44963/5-21.pdf?sequence=1&isAllowed=y	Mateo, G. (1997) Sobre los táxones del género Hieracium L. (Compositae) descritos como nuevos en España, IV. Letras H-M. Flora Montiberica, 6: 5-21	Sobre los táxones del género Hieracium L. (Compositae) descritos como nuevos en España, IV. Letras H-M	Mateo, G.	1997	Flora Montiberica, 6: 5-21	Se presenta la cuarta entrega de una lista alfabética comentada, con los táxones descritos como nuevos dentro del género Hieracium L., a partir de recolecciones efectuadas en España, concretadas en este caso a aquellos cuyo específico comienza por las letras comprendidas entre la H y la M.		doi:10.15470/jdgl4o
877D51DE-1F0F-4B7D-8C60-18648CFDAA1E	doi:10.11646/phytotaxa.401.2.1; https://www.biotaxa.org/Phytotaxa/article/view/phytotaxa.401.2.1	Ferrer-Gallego, P. P., Mateo, G., Gavioli, L. & Ibáñez, N. (2020) Taxonomic and nomenclatural revision of Carlos Pau’s names in Hieracium (Asteraceae). Phytotaxa, 401(2): 64-100	Taxonomic and nomenclatural revision of Carlos Pau’s names in Hieracium (Asteraceae)	Ferrer-Gallego, P. P., Mateo, G., Gavioli, L. & Ibáñez, N.	2020	Phytotaxa, 401(2): 64-100	During a study on the taxonomy of Hieracium for the Flora iberica project, several names turned out to be not yet typified. In the present paper, 63 names of Hieracium are treated. In order to fix their applications, nomenclatural types for 28 Pau’s names in the genus Hieracium are designated (27 lectotypes, 1 neotype and 1 epitype). All the type material available is listed with full label data, and some nomenclatural and taxonomic comments are provided.	Cichorieae, Compositae, epitype, Hieracium, lectotype, neotype, nomenclature, taxonomy.	doi:10.15470/jdgl4o
877D51DE-1F0F-4B7D-8C60-18648CFDAA1E	doi:10.11646/phytotaxa.401.2.1; https://www.biotaxa.org/Phytotaxa/article/view/phytotaxa.401.2.1	Ferrer Gallego, P. P., Mateo, G., Gavioli, L. & Ibáñez, N. (2019) Taxonomic and nomenclatura revision of Carlos Pau's names in Hieracium (Asteraceae). Phytotaxa, 401(2): 64-100	Taxonomic and nomenclatura revision of Carlos Pau's names in Hieracium (Asteraceae)	Ferrer Gallego, P. P., Mateo, G., Gavioli, L. & Ibáñez, N.	2019	Phytotaxa, 401(2): 64-100	During a study on the taxonomy of Hieracium for the Flora iberica project, several names turned out to be not yet typified. In the present paper, 63 names of Hieracium are treated. In order to fix their applications, nomenclatural types for 28 Pau’s names in the genus Hieracium are designated (27 lectotypes, 1 neotype and 1 epitype). All the type material available is listed with full label data, and some nomenclatural and taxonomic comments are provided.	Cichorieae, Compositae, epitype, Hieracium, lectotype, neotype, nomenclature, taxonomy.	doi:10.15470/jdgl4o
87A32CB3-2AED-45F8-B9AE-6CDE8696FBC5	https://tdx.cat/handle/10803/955page=1	Soriano, I. (1992) Estudi florístic i geobotànic de la Serra de Moixeró i el massís de la Tosa d'Alp (Pirineus orientals). Universitat de Barcelona. Departament de Biologia Vegetal	Estudi florístic i geobotànic de la Serra de Moixeró i el massís de la Tosa d'Alp (Pirineus orientals)	Soriano, I.	1992	Universitat de Barcelona. Departament de Biologia Vegetal	Presentem en aquesta memòria un estudi del tapís vegetal de la Serra de Moixeró i el massís de la Tosa d'Alp (Pirineus orientals), plantejat com una aproximació a tres nivells successius i interrelacionats: les plantes (catàleg florístic), les comunitats (catàleg de sintàxons) i el paisatge vegetal.		doi:10.15470/jdgl4o
87ECD58A-83FB-4BB5-8A41-8F4DD627B075	doi:10.3989/collectbot.2012.v31.007; http://collectaneabotanica.revistas.csic.es/index.php/collectaneabotanica/article/view/199/201	Nualart, N., Montes-Moreno, N., Gavioli, L. & Ibáñez, N. (2012) L’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona com una eina per la conservació dels tàxons endèmics i amenaçats de Catalunya. Collectanea Botanica, 31: 81-101	L’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona com una eina per la conservació dels tàxons endèmics i amenaçats de Catalunya	Nualart, N., Montes-Moreno, N., Gavioli, L. & Ibáñez, N.	2012	Collectanea Botanica, 31: 81-101	L’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona (BC) és, pel seu volum, la col·lecció de plantes més important de Catalunya i la segona d’Espanya i és representatiu de la flora de la regió mediterrània occidental. Inclou, a banda de la col·lecció general, altres col·leccions històriques (des del segle XVII fins a principis del XX). Els objectius principals d’aquest treball han estat avaluar la representativitat a l’herbari dels		doi:10.15470/jdgl4o
tàxons endèmics i amenaçats de Catalunya així com aportar informació de caire cronològic i geogràfic d’intensitat de recol·lecció i noves dades altitudinals, corològiques, cronològiques, fenològiques i de risc de sobrerecol·lecció. S’ha analitzat la col·lecció general i una part dels herbaris històrics informatitzats (Cadevall, Hieraciotheca Gallica et Hispanica, Institució Catalana d’Història Natural, Salvador, Societat Botànica Barcelonesa i Trèmols [volums I-XXI]). S’han trobat exemplars de Catalunya del 82,24% dels 304 tàxons endèmics i amenaçats. Les zones més herboritzades són la vall de Ribes, Montserrat, el massís del Port, la serra de Cardó, el massís del Montseny i la serra del Montsec. S’amplia la distribució de Berberis vulgaris L. subsp. seroi O. Bolòs & Vigo i Stachys maritima Gouan. S’aporten noves dades altitudinals i fenològiques per a nou i 40 tàxons, respectivament."	Conservació, documentació de col·leccions, endemisme, extinció, flora amenaçada.					Altres			doi:10.15470/jdgl4o
87EFEB74-DBE9-4249-B633-09448385C5AE	doi:10.3989/collectbot.2012.v31.007; http://collectaneabotanica.revistas.csic.es/index.php/collectaneabotanica/article/view/199/201	Nualart, N., Montes-Moreno, N., Gavioli, L. & Ibáñez, N. (2012) L’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona com una eina per la conservació dels tàxons endèmics i amenaçats de Catalunya. Collectanea Botanica, 31: 81-101	L’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona com una eina per la conservació dels tàxons endèmics i amenaçats de Catalunya	Nualart, N., Montes-Moreno, N., Gavioli, L. & Ibáñez, N.	2012	Collectanea Botanica, 31: 81-101	L’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona (BC) és, pel seu volum, la col·lecció de plantes més important de Catalunya i la segona d’Espanya i és representatiu de la flora de la regió mediterrània occidental. Inclou, a banda de la col·lecció general, altres col·leccions històriques (des del segle XVII fins a principis del XX). Els objectius principals d’aquest treball han estat avaluar la representativitat a l’herbari dels		doi:10.15470/jdgl4o
tàxons endèmics i amenaçats de Catalunya així com aportar informació de caire cronològic i geogràfic d’intensitat de recol·lecció i noves dades altitudinals, corològiques, cronològiques, fenològiques i de risc de sobrerecol·lecció. S’ha analitzat la col·lecció general i una part dels herbaris històrics informatitzats (Cadevall, Hieraciotheca Gallica et Hispanica, Institució Catalana d’Història Natural, Salvador, Societat Botànica Barcelonesa i Trèmols [volums I-XXI]). S’han trobat exemplars de Catalunya del 82,24% dels 304 tàxons endèmics i amenaçats. Les zones més herboritzades són la vall de Ribes, Montserrat, el massís del Port, la serra de Cardó, el massís del Montseny i la serra del Montsec. S’amplia la distribució de Berberis vulgaris L. subsp. seroi O. Bolòs & Vigo i Stachys maritima Gouan. S’aporten noves dades altitudinals i fenològiques per a nou i 40 tàxons, respectivament."	Conservació, documentació de col·leccions, endemisme, extinció, flora amenaçada.					Altres			doi:10.15470/jdgl4o
8828A022-B24C-4DB7-8579-0A55DA3935C0	https://tdx.cat/handle/10803/955page=1	Soriano, I. (1992) Estudi florístic i geobotànic de la Serra de Moixeró i el massís de la Tosa d'Alp (Pirineus orientals). Universitat de Barcelona. Departament de Biologia Vegetal	Estudi florístic i geobotànic de la Serra de Moixeró i el massís de la Tosa d'Alp (Pirineus orientals)	Soriano, I.	1992	Universitat de Barcelona. Departament de Biologia Vegetal	Presentem en aquesta memòria un estudi del tapís vegetal de la Serra de Moixeró i el massís de la Tosa d'Alp (Pirineus orientals), plantejat com una aproximació a tres nivells successius i interrelacionats: les plantes (catàleg florístic), les comunitats (catàleg de sintàxons) i el paisatge vegetal.		doi:10.15470/jdgl4o
89326497-0DF1-41F7-0BAA-0B4B5E217C99	doi:10.11646/phytotaxa.401.2.1; https://www.biotaxa.org/Phytotaxa/article/view/phytotaxa.401.2.1	Ferrer Gallego, P. P., Mateo, G., Gavioli, L. & Ibáñez, N. (2019) Taxonomic and nomenclatura revision of Carlos Pau's names in Hieracium (Asteraceae). Phytotaxa, 401(2): 64-100	Taxonomic and nomenclatura revision of Carlos Pau's names in Hieracium (Asteraceae)	Ferrer Gallego, P. P., Mateo, G., Gavioli, L. & Ibáñez, N.	2019	Phytotaxa, 401(2): 64-100	During a study on the taxonomy of Hieracium for the Flora iberica project, several names turned out to be not yet typified. In the present paper, 63 names of Hieracium are treated. In order to fix their applications, nomenclatural types for 28 Pau’s names in the genus Hieracium are designated (27 lectotypes, 1 neotype and 1 epitype). All the type material available is listed with full label data, and some nomenclatural and taxonomic comments are provided.	Cichorieae, Compositae, epitype, Hieracium, lectotype, neotype, nomenclature, taxonomy.	doi:10.15470/jdgl4o
89326497-0DF1-41F7-0BAA-0B4B5E217C99	doi:10.11646/phytotaxa.401.2.1; https://www.biotaxa.org/Phytotaxa/article/view/phytotaxa.401.2.1	Ferrer-Gallego, P. P., Mateo, G., Gavioli, L. & Ibáñez, N. (2020) Taxonomic and nomenclatural revision of Carlos Pau’s names in Hieracium (Asteraceae). Phytotaxa, 401(2): 64-100	Taxonomic and nomenclatural revision of Carlos Pau’s names in Hieracium (Asteraceae)	Ferrer-Gallego, P. P., Mateo, G., Gavioli, L. & Ibáñez, N.	2020	Phytotaxa, 401(2): 64-100	During a study on the taxonomy of Hieracium for the Flora iberica project, several names turned out to be not yet typified. In the present paper, 63 names of Hieracium are treated. In order to fix their applications, nomenclatural types for 28 Pau’s names in the genus Hieracium are designated (27 lectotypes, 1 neotype and 1 epitype). All the type material available is listed with full label data, and some nomenclatural and taxonomic comments are provided.	Cichorieae, Compositae, epitype, Hieracium, lectotype, neotype, nomenclature, taxonomy.	doi:10.15470/jdgl4o
89CD7DCD-0660-4D82-B5BE-026BD32F3DBF	https://www.tdx.cat/handle/10803/969page=1	Casasayas, T. (1989) La flora al·lòctona de Catalunya. Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia. Departament de Biologia Vegetal	La flora al·lòctona de Catalunya	Casasayas, T.	1989	Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia. Departament de Biologia Vegetal	Després d'una aproximació fisiogràfica i climatològica de Catalunya i d'una explicació sobre la metodologia utilitzada, hi ha un capítol que inclou consideracions generals sobre la flora sinantròpica. En aquest capítol es fa una aproximació general sobre les espècies al.lòctones, s'expliquen els principals mitjans d'introducció, els ecosistemes on s'estableixen preferentment, les àrees de distribució originals, els criteris que es fan servir per a decidir si una espècie és autòctona o no, i un compendi sobre els diferents termes i tipus de classificacions existents sobre aquestes espècies.		doi:10.15470/jdgl4o
La part més extensa d'aquesta tesi és el catàleg raonat que inclou 461 tàxons de plantes vasculars exòtiques, introduïdes de forma voluntària o accidental, i que creixen més o menys espontàniament a Catalunya. Aquest catàleg s'ha elaborat fent, per una banda, un buidat bibliogràfic i d'herbari exhaustius i, per l'altra, un treball de camp personal, recorrent tot Catalunya per tal de comprovar les dades dubtoses d'altres autors i per afegir-ne de noves. S'han tret totes les dades referents a flora al.lòctona catalana existents en flores, catàlegs i llistes florístiques regionals, comarcals o locals, publicades o inèdites, aparegudes principalment des de mitjan segle passat fins l'any 1986.									doi:10.15470/jdgl4o
El catàleg està separat en pteridòfits i espermatòfits, i dins d'aquests dos grups les famílies, gèneres i espècies estan disposats de forma alfabètica. Per a cada espècie es dóna la següent informació, sempre que aquesta hagi estat al nostre abast: la sinonímia principal, el número cromosòmic, la seva àrea de distribució original, l'època d'introducció a Europa, a la Península Ibèrica o a Catalunya, el sistema d'introducció, grau de naturalització, categoria sinantròpica segons la classificació de Kornas (1978), ecologia, fenologia, distribució geogràfica a Catalunya, a la Península Ibèrica, a Europa o al món, etc.									doi:10.15470/jdgl4o
Es presenta també la distrIbució geogràfica de 390 espècies en mapes que inclouen la quadrícula UTM de 10 Km de costat.									doi:10.15470/jdgl4o
Després del catàleg hi ha el capítol de síntesi i conclusions on s'inclouen 6 Taules i 16 figures amb els diferents percentatges de les espècies al.lòctones catalanes segons el grau de naturalització, grau d'integració dins la vegetació, origen, tipus d'introducció i grau de naturalització, etc.									doi:10.15470/jdgl4o
Les 461 espècies que inclou aquest catàleg estan distribuïdes en 99 famílies i 289 gèneres. Les famílies amb més espècies són ""Asteraceae"" (73) i ""Poaceae"" (40). Hi ha 50 famílies que sols inclouen una espècie. Els gèneres amb més espècies són ""Amaranthus"" (18), seguit de ""Coryza"", ""Oenothera"" i ""Solanum"" (8).									doi:10.15470/jdgl4o
En el conjunt de la flora al.lòctona de Catalunya hi ha 316 espècies (64.54%) introduïdes de forma voluntària pel seu cultiu, mentre que la resta, 145 espècies (31.45%) procedeixen d'introduccions accidentals.									doi:10.15470/jdgl4o
El nombre total d'espècies naturalitzades a Catalunya és de 169 (36%, 95 provinents d' introduccions accidentals i 74 d'introduccions voluntàries), 242 espècies (52.48%) sols apareixen en estat subspontani, 43 espècies (9.32%) són adventícies no naturalitzades i 7 espècies (2%) tenen un estatus dubtós.									doi:10.15470/jdgl4o
La majoria d'espècies exòtiques introduïdes a Catalunya són orIginàries del continent americà (32.3%), a continuació vénen les procedents del SE d'Europa									doi:10.15470/jdgl4o
i del SW d' Asia (22.9%), les espècies provinents dI Asia (excepte la part SW) col.laboren amb un 10.8%, les de Sud-àfrica amb un 6.2% i les d'Austràlia amb un 3%. Hi ha un 3.9% d'origen desconegut i un 20% procedents del C, W ó N d'Europa, W ó E de la regió mediterrània, dels tròpics, d'origen hortícola o bé d'espècies d'origen dubtós.									doi:10.15470/jdgl4o
Comparant els percentatges de les espècies d'introducció voluntària i accidental es veu que hi ha una gran predominància de les espècies americanes provinents d'introduccions accidentals, mentre que quan es tracta d'introduccions voluntàries el principal contingent prové de l'àrea que abasta el SE d'Europa i el SW d'Àsia.									doi:10.15470/jdgl4o
Es important resaltar la força amb què s'han introduït les espècies americanes en la flora catalana, perquè en un màxim de 400-500 anys proporcionen quasi el mateix percentatge d'espècies naturalitzades procedents d'introduccions voluntàries (31.08%) que en més de 2000 anys les espècies provinents d'Àsia SW i del SE d'Europa (35.13%), i un percentatge elevadíssim (63.15%) en les espècies naturalitzades procedents d'introduccions involuntàries, enfront del 11.5% d'espècies provinents del SE d'Europa i del SW d'Àsia. Aquest percentatge tan alt indica l'elevat grau de contactes comercials existents entre Amèrica i el Vell Món.									doi:10.15470/jdgl4o
Després l'anàlisi del total de la flora al.lòctona catalana es veu que la majoria d'espècies s'estableixen en ecosistemes artificials, mentre que sols un percentatge molt baix (1.3%) aconsegueix establir-se en ecosistemes naturals.									doi:10.15470/jdgl4o
L'origen i la composició de la flora al.lòctona catalana ha anat variant en les diferents èpoques com a resultat, sobretot, dels canvis de procedència en els intercanvis comercials. En l'actualitat els arqueòfits s'estan extingint, mentre que hi ha un augment molt considerable d'espècies exòtiques colonitzadores de recent introducció.									doi:10.15470/jdgl4o
L'increment de les espècies al.lòctones presenta una correlació positiva amb la sinantropització i la intensitat de la influència de l'home. A Catalunya hi ha una clara disminució en la proporció d'espècies exòtiques des del litoral mediterrani cap a l'interior del país, i el mateix passa a mesura que augmenta l'altitud. La freqüència més alta es troba al voltant de les grans ciutats i en zones amb molt regadiu, mentre que a les regions on hi ha grans extensions de comunitats naturals -sobretot boscos- o bé en zones de conreus de secà, el percentatge és molt baix. Les comarques litorals i prelitorals són les més riques en espècies, mentre que les més pobres són les comarques pirinenques.									doi:10.15470/jdgl4o
Aquest és el primer estudi global que s'ha fet a Catalunya (i a Espanya) sobre la flora al.lòctona. El nombre d'espècies exòtiques existents al país és difícil de precisar degut, per una banda, a problemes taxonòmics i, per l'altra, a que és una flora oberta, sempre hi ha espècies que s'introdueixen, d'altres que desapareixen, d'altres que cal reconsiderar el seu estatus, etc.									doi:10.15470/jdgl4o
En conseqüència, aquesta tesi representa una base per tal de poder analitzar i estudiar millor la flora al.lòctona del NE peninsular."						Florístic			doi:10.15470/jdgl4o
958F0C9E-8A2C-40F6-A924-0546C1D5DA30	https://www1.diba.cat/llibreria/pdf/61325.pdf	Hernández Cardona, A.M. (2019) Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall. IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall	Hernández Cardona, A.M.	2019	IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Joan Cadevall, l’autor de la Flora de Catalunya, va reunir un gran herbari, actualment conservat a l’Institut		doi:10.15470/jdgl4o
Botànic de Barcelona. Més de tres-cents plecs corresponen a plantes recol·lectades per ell a Sant Llorenç									doi:10.15470/jdgl4o
del Munt i l’Obac. S’ha fet la revisió taxonòmica d’aquests exemplars i se n’ha actualitzat la nomenclatura									doi:10.15470/jdgl4o
científica. En aquesta comunicació es comenten vint espècies interessants o poc conegudes: Aphanes arvensis, Asperugo procumbens, Cardamine impatiens subsp. impatiens, Cynoglossum dioscoridis, Cytisus									doi:10.15470/jdgl4o
villosus, Geranium pusillum, Geranium sylvaticum, Glaucium corniculatum, Lappula squarrosa subsp. squarrosa, Lathyrus hirsutus, Lolium temulentum, Rhamnus cathartica, Symphytum tuberosum subsp. tuberosum, Tordylium maximum, Tuberaria lignosa, Verbascum blattaria, Vicia bithynica, Vicia cordata,									doi:10.15470/jdgl4o
Vicia lathyroides i Vitis vinifera subsp. sylvestris."	Joan Cadevall, herbari Cadevall, Institut Botànic de Barcelona, Sant Llorenç del Munt i l’Obac.					Taxonòmic			doi:10.15470/jdgl4o
98196A81-C980-49D8-BF28-00D79499B3D9	https://www1.diba.cat/llibreria/pdf/61325.pdf	Hernández Cardona, A.M. (2019) Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall. IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall	Hernández Cardona, A.M.	2019	IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Joan Cadevall, l’autor de la Flora de Catalunya, va reunir un gran herbari, actualment conservat a l’Institut		doi:10.15470/jdgl4o
Botànic de Barcelona. Més de tres-cents plecs corresponen a plantes recol·lectades per ell a Sant Llorenç									doi:10.15470/jdgl4o
del Munt i l’Obac. S’ha fet la revisió taxonòmica d’aquests exemplars i se n’ha actualitzat la nomenclatura									doi:10.15470/jdgl4o
científica. En aquesta comunicació es comenten vint espècies interessants o poc conegudes: Aphanes arvensis, Asperugo procumbens, Cardamine impatiens subsp. impatiens, Cynoglossum dioscoridis, Cytisus									doi:10.15470/jdgl4o
villosus, Geranium pusillum, Geranium sylvaticum, Glaucium corniculatum, Lappula squarrosa subsp. squarrosa, Lathyrus hirsutus, Lolium temulentum, Rhamnus cathartica, Symphytum tuberosum subsp. tuberosum, Tordylium maximum, Tuberaria lignosa, Verbascum blattaria, Vicia bithynica, Vicia cordata,									doi:10.15470/jdgl4o
Vicia lathyroides i Vitis vinifera subsp. sylvestris."	Joan Cadevall, herbari Cadevall, Institut Botànic de Barcelona, Sant Llorenç del Munt i l’Obac.					Taxonòmic			doi:10.15470/jdgl4o
9935E272-20E2-44A0-8DEC-C2FF81E87DBB	https://www1.diba.cat/llibreria/pdf/61325.pdf	Hernández Cardona, A.M. (2019) Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall. IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall	Hernández Cardona, A.M.	2019	IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Joan Cadevall, l’autor de la Flora de Catalunya, va reunir un gran herbari, actualment conservat a l’Institut		doi:10.15470/jdgl4o
Botànic de Barcelona. Més de tres-cents plecs corresponen a plantes recol·lectades per ell a Sant Llorenç									doi:10.15470/jdgl4o
del Munt i l’Obac. S’ha fet la revisió taxonòmica d’aquests exemplars i se n’ha actualitzat la nomenclatura									doi:10.15470/jdgl4o
científica. En aquesta comunicació es comenten vint espècies interessants o poc conegudes: Aphanes arvensis, Asperugo procumbens, Cardamine impatiens subsp. impatiens, Cynoglossum dioscoridis, Cytisus									doi:10.15470/jdgl4o
villosus, Geranium pusillum, Geranium sylvaticum, Glaucium corniculatum, Lappula squarrosa subsp. squarrosa, Lathyrus hirsutus, Lolium temulentum, Rhamnus cathartica, Symphytum tuberosum subsp. tuberosum, Tordylium maximum, Tuberaria lignosa, Verbascum blattaria, Vicia bithynica, Vicia cordata,									doi:10.15470/jdgl4o
Vicia lathyroides i Vitis vinifera subsp. sylvestris."	Joan Cadevall, herbari Cadevall, Institut Botànic de Barcelona, Sant Llorenç del Munt i l’Obac.					Taxonòmic			doi:10.15470/jdgl4o
998A60D6-9449-4856-A657-0E226D1E7CDF	https://www1.diba.cat/llibreria/pdf/61325.pdf	Hernández Cardona, A.M. (2019) Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall. IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall	Hernández Cardona, A.M.	2019	IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Joan Cadevall, l’autor de la Flora de Catalunya, va reunir un gran herbari, actualment conservat a l’Institut		doi:10.15470/jdgl4o
Botànic de Barcelona. Més de tres-cents plecs corresponen a plantes recol·lectades per ell a Sant Llorenç									doi:10.15470/jdgl4o
del Munt i l’Obac. S’ha fet la revisió taxonòmica d’aquests exemplars i se n’ha actualitzat la nomenclatura									doi:10.15470/jdgl4o
científica. En aquesta comunicació es comenten vint espècies interessants o poc conegudes: Aphanes arvensis, Asperugo procumbens, Cardamine impatiens subsp. impatiens, Cynoglossum dioscoridis, Cytisus									doi:10.15470/jdgl4o
villosus, Geranium pusillum, Geranium sylvaticum, Glaucium corniculatum, Lappula squarrosa subsp. squarrosa, Lathyrus hirsutus, Lolium temulentum, Rhamnus cathartica, Symphytum tuberosum subsp. tuberosum, Tordylium maximum, Tuberaria lignosa, Verbascum blattaria, Vicia bithynica, Vicia cordata,									doi:10.15470/jdgl4o
Vicia lathyroides i Vitis vinifera subsp. sylvestris."	Joan Cadevall, herbari Cadevall, Institut Botànic de Barcelona, Sant Llorenç del Munt i l’Obac.					Taxonòmic			doi:10.15470/jdgl4o
99A04F7C-0512-4DB8-B851-05DE51424461	https://www1.diba.cat/llibreria/pdf/61325.pdf	Hernández Cardona, A.M. (2019) Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall. IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall	Hernández Cardona, A.M.	2019	IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Joan Cadevall, l’autor de la Flora de Catalunya, va reunir un gran herbari, actualment conservat a l’Institut		doi:10.15470/jdgl4o
Botànic de Barcelona. Més de tres-cents plecs corresponen a plantes recol·lectades per ell a Sant Llorenç									doi:10.15470/jdgl4o
del Munt i l’Obac. S’ha fet la revisió taxonòmica d’aquests exemplars i se n’ha actualitzat la nomenclatura									doi:10.15470/jdgl4o
científica. En aquesta comunicació es comenten vint espècies interessants o poc conegudes: Aphanes arvensis, Asperugo procumbens, Cardamine impatiens subsp. impatiens, Cynoglossum dioscoridis, Cytisus									doi:10.15470/jdgl4o
villosus, Geranium pusillum, Geranium sylvaticum, Glaucium corniculatum, Lappula squarrosa subsp. squarrosa, Lathyrus hirsutus, Lolium temulentum, Rhamnus cathartica, Symphytum tuberosum subsp. tuberosum, Tordylium maximum, Tuberaria lignosa, Verbascum blattaria, Vicia bithynica, Vicia cordata,									doi:10.15470/jdgl4o
Vicia lathyroides i Vitis vinifera subsp. sylvestris."	Joan Cadevall, herbari Cadevall, Institut Botànic de Barcelona, Sant Llorenç del Munt i l’Obac.					Taxonòmic			doi:10.15470/jdgl4o
9AF7AF65-460A-41F4-8BEC-EF44448FB987	https://www1.diba.cat/llibreria/pdf/61325.pdf	Hernández Cardona, A.M. (2019) Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall. IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall	Hernández Cardona, A.M.	2019	IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Joan Cadevall, l’autor de la Flora de Catalunya, va reunir un gran herbari, actualment conservat a l’Institut		doi:10.15470/jdgl4o
Botànic de Barcelona. Més de tres-cents plecs corresponen a plantes recol·lectades per ell a Sant Llorenç									doi:10.15470/jdgl4o
del Munt i l’Obac. S’ha fet la revisió taxonòmica d’aquests exemplars i se n’ha actualitzat la nomenclatura									doi:10.15470/jdgl4o
científica. En aquesta comunicació es comenten vint espècies interessants o poc conegudes: Aphanes arvensis, Asperugo procumbens, Cardamine impatiens subsp. impatiens, Cynoglossum dioscoridis, Cytisus									doi:10.15470/jdgl4o
villosus, Geranium pusillum, Geranium sylvaticum, Glaucium corniculatum, Lappula squarrosa subsp. squarrosa, Lathyrus hirsutus, Lolium temulentum, Rhamnus cathartica, Symphytum tuberosum subsp. tuberosum, Tordylium maximum, Tuberaria lignosa, Verbascum blattaria, Vicia bithynica, Vicia cordata,									doi:10.15470/jdgl4o
Vicia lathyroides i Vitis vinifera subsp. sylvestris."	Joan Cadevall, herbari Cadevall, Institut Botànic de Barcelona, Sant Llorenç del Munt i l’Obac.					Taxonòmic			doi:10.15470/jdgl4o
9C213709-4C1A-43FB-AFE7-7AF88481FCF3	https://pedromontserrat.files.wordpress.com/2007/06/000_tesis_pedro_montserrat.pdf	Montserrat, P. (1968) Flora de la Cordillera litoral catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Edición de la Caja de Ahorros de Mataró	Flora de la Cordillera litoral catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera)	Montserrat, P.	1968	Edición de la Caja de Ahorros de Mataró			doi:10.15470/jdgl4o
A5E05751-23D2-4033-8A19-0DE86B1E4D59	https://pedromontserrat.files.wordpress.com/2007/06/000_tesis_pedro_montserrat.pdf	Montserrat, P. (1968) Flora de la Cordillera litoral catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Edición de la Caja de Ahorros de Mataró	Flora de la Cordillera litoral catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera)	Montserrat, P.	1968	Edición de la Caja de Ahorros de Mataró			doi:10.15470/jdgl4o
A61B8D83-DEE0-43E6-A284-C9C86157356F	https://pedromontserrat.files.wordpress.com/2007/06/000_tesis_pedro_montserrat.pdf	Montserrat, P. (1968) Flora de la Cordillera litoral catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Edición de la Caja de Ahorros de Mataró	Flora de la Cordillera litoral catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera)	Montserrat, P.	1968	Edición de la Caja de Ahorros de Mataró			doi:10.15470/jdgl4o
A7961C23-37ED-4E8E-B272-0DDF353092D5	https://core.ac.uk/download/pdf/13268315.pdf	Pujadas Salvà, A. J. (2001) Aportació al coneixement del gènere Orobanche L. als Països Catalans. Orsis, 16: 71-88	Aportació al coneixement del gènere Orobanche L. als Països Catalans	Pujadas Salvà, A. J.	2001	Orsis, 16: 71-88	S’ha fet una aportació al coneixement del gènere Orobanche L. per la flora dels Països Catalans. La revisió s’ha fet mitjançant un estudi crític de la informació bibliogràfica i dels principals herbaris relacionats amb el territori. Ressaltem la presència de tàxons de marcat interès corològic, com és el cas d’Orobanche schultzii i d’O. ballotae, primeres cites pels Països Catalans, i també d’altres espècies poc citades o conflictives com són O. foetida i O. crinita. En alguns casos aportem cites contrastades que permeten confirmar la seva presència, com en el cas d’O. ramosa, O. purpurea, O. lavandulacea, O. laserpitii-sileris, O. reticulata i O. teucrii. Considerem que espècies com O. variegata, O. sanguinea i O. pubescens no es troben al nostre territori d’estudi. O. lutea no s’ha pogut retrobar, i la seva presència requereix confirmació.	Orobanche, frares, paràsit, corologia, Països Catalans.	doi:10.15470/jdgl4o
A79C1D6B-CF91-4824-A92A-BC3724F3F87E	https://core.ac.uk/download/pdf/13268315.pdf	Pujadas Salvà, A. J. (2001) Aportació al coneixement del gènere Orobanche L. als Països Catalans. Orsis, 16: 71-88	Aportació al coneixement del gènere Orobanche L. als Països Catalans	Pujadas Salvà, A. J.	2001	Orsis, 16: 71-88	S’ha fet una aportació al coneixement del gènere Orobanche L. per la flora dels Països Catalans. La revisió s’ha fet mitjançant un estudi crític de la informació bibliogràfica i dels principals herbaris relacionats amb el territori. Ressaltem la presència de tàxons de marcat interès corològic, com és el cas d’Orobanche schultzii i d’O. ballotae, primeres cites pels Països Catalans, i també d’altres espècies poc citades o conflictives com són O. foetida i O. crinita. En alguns casos aportem cites contrastades que permeten confirmar la seva presència, com en el cas d’O. ramosa, O. purpurea, O. lavandulacea, O. laserpitii-sileris, O. reticulata i O. teucrii. Considerem que espècies com O. variegata, O. sanguinea i O. pubescens no es troben al nostre territori d’estudi. O. lutea no s’ha pogut retrobar, i la seva presència requereix confirmació.	Orobanche, frares, paràsit, corologia, Països Catalans.	doi:10.15470/jdgl4o
A7AEE1A6-D2A8-4625-AE84-286E247422B2	https://core.ac.uk/download/pdf/13268315.pdf	Pujadas Salvà, A. J. (2001) Aportació al coneixement del gènere Orobanche L. als Països Catalans. Orsis, 16: 71-88	Aportació al coneixement del gènere Orobanche L. als Països Catalans	Pujadas Salvà, A. J.	2001	Orsis, 16: 71-88	S’ha fet una aportació al coneixement del gènere Orobanche L. per la flora dels Països Catalans. La revisió s’ha fet mitjançant un estudi crític de la informació bibliogràfica i dels principals herbaris relacionats amb el territori. Ressaltem la presència de tàxons de marcat interès corològic, com és el cas d’Orobanche schultzii i d’O. ballotae, primeres cites pels Països Catalans, i també d’altres espècies poc citades o conflictives com són O. foetida i O. crinita. En alguns casos aportem cites contrastades que permeten confirmar la seva presència, com en el cas d’O. ramosa, O. purpurea, O. lavandulacea, O. laserpitii-sileris, O. reticulata i O. teucrii. Considerem que espècies com O. variegata, O. sanguinea i O. pubescens no es troben al nostre territori d’estudi. O. lutea no s’ha pogut retrobar, i la seva presència requereix confirmació.	Orobanche, frares, paràsit, corologia, Països Catalans.	doi:10.15470/jdgl4o
BD6AE083-E747-48C8-8E45-F7D9108272FE	https://bibdigital.rjb.csic.es/medias/4f/42/18/bd/4f4218bd-603a-4e29-9aa1-5794dcc5fcde/files/Cavan_Alt_02.pdf	Fernández Casas, F. J. & Fernández Sánchez, A. J. (2002) Asientos para un atlas corológico de la flora occidental, 25. Cavanillesia Altera, 2. 808 pp.	Asientos para un atlas corológico de la flora occidental, 25	Fernández Casas, F. J. & Fernández Sánchez, A. J.	2002	Cavanillesia Altera, 2. 808 pp.			doi:10.15470/jdgl4o
D5E77885-F6C8-4525-9190-546B30AFD62C	doi:10.3989/collectbot.2012.v31.007; http://collectaneabotanica.revistas.csic.es/index.php/collectaneabotanica/article/view/199/201	Nualart, N., Montes-Moreno, N., Gavioli, L. & Ibáñez, N. (2012) L’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona com una eina per la conservació dels tàxons endèmics i amenaçats de Catalunya. Collectanea Botanica, 31: 81-101	L’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona com una eina per la conservació dels tàxons endèmics i amenaçats de Catalunya	Nualart, N., Montes-Moreno, N., Gavioli, L. & Ibáñez, N.	2012	Collectanea Botanica, 31: 81-101	L’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona (BC) és, pel seu volum, la col·lecció de plantes més important de Catalunya i la segona d’Espanya i és representatiu de la flora de la regió mediterrània occidental. Inclou, a banda de la col·lecció general, altres col·leccions històriques (des del segle XVII fins a principis del XX). Els objectius principals d’aquest treball han estat avaluar la representativitat a l’herbari dels		doi:10.15470/jdgl4o
tàxons endèmics i amenaçats de Catalunya així com aportar informació de caire cronològic i geogràfic d’intensitat de recol·lecció i noves dades altitudinals, corològiques, cronològiques, fenològiques i de risc de sobrerecol·lecció. S’ha analitzat la col·lecció general i una part dels herbaris històrics informatitzats (Cadevall, Hieraciotheca Gallica et Hispanica, Institució Catalana d’Història Natural, Salvador, Societat Botànica Barcelonesa i Trèmols [volums I-XXI]). S’han trobat exemplars de Catalunya del 82,24% dels 304 tàxons endèmics i amenaçats. Les zones més herboritzades són la vall de Ribes, Montserrat, el massís del Port, la serra de Cardó, el massís del Montseny i la serra del Montsec. S’amplia la distribució de Berberis vulgaris L. subsp. seroi O. Bolòs & Vigo i Stachys maritima Gouan. S’aporten noves dades altitudinals i fenològiques per a nou i 40 tàxons, respectivament."	Conservació, documentació de col·leccions, endemisme, extinció, flora amenaçada.					Altres			doi:10.15470/jdgl4o
D5E77885-F6C8-4525-9190-546B30AFD62C	doi:10.3989/ajbm. 2297; https://rjb.revistas.csic.es/index.php/rjb/article/view/378/381	Aymerich, P., Kaplan, Z., Guardiola, M., Petit, A., & Schwarzer, U. (2012) Potamogeton schweinfurthii in the Iberian Peninsula. Anales del Jardín Botánico de Madrid, 69(2): 187-192	Potamogeton schweinfurthii in the Iberian Peninsula	Aymerich, P., Kaplan, Z., Guardiola, M., Petit, A., & Schwarzer, U.	2012	Anales del Jardín Botánico de Madrid, 69(2): 187-192	We provide the first records for the Iberian Peninsula of Potamogeton schweinfurthii A. Benn., a species distributed mainly in Africa that was not discovered in Europe until 2005, where it is assumed to be indigenous but it has generally been confused with P. lucens. The Iberian specimens, which for the most part are from recent collections, have been identified based on morphological characteristics and molecular studies. We have detected 8 localities, 4 in the northeastern area of the Peninsula (Catalonia and Navarra) and 4 from the West (south and north of Portugal and western Andalusia). Our studies show that it is a very rare species on a regional level. Although it is a mainly tropical and subtropical species, we have found that P. schweinfurthii (both natural populations and those cultivated) has a high tolerance to climates with severe winters and frequent frosts. The large proportion of populations found in anthropogenic habitats,		doi:10.15470/jdgl4o
and the fact that most European records are from the past half-century, suggest that P. schweinfurthii may have experienced a recent expansion favoured by the construction of large number of artificial water bodies									doi:10.15470/jdgl4o
in the Mediterranean region. This raises the possibility that P. schweinfurthii in Europe is a species that forms temporary populations and has a naturally unstable area."	Potamogeton, aquatic plants, habitat, distribution, Flora iberica, Europe.					Florístic			doi:10.15470/jdgl4o
D5EBE67E-D3D4-4451-ADBD-D235BC9B8D14	doi:10.3989/collectbot.2012.v31.007; http://collectaneabotanica.revistas.csic.es/index.php/collectaneabotanica/article/view/199/201	Nualart, N., Montes-Moreno, N., Gavioli, L. & Ibáñez, N. (2012) L’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona com una eina per la conservació dels tàxons endèmics i amenaçats de Catalunya. Collectanea Botanica, 31: 81-101	L’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona com una eina per la conservació dels tàxons endèmics i amenaçats de Catalunya	Nualart, N., Montes-Moreno, N., Gavioli, L. & Ibáñez, N.	2012	Collectanea Botanica, 31: 81-101	L’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona (BC) és, pel seu volum, la col·lecció de plantes més important de Catalunya i la segona d’Espanya i és representatiu de la flora de la regió mediterrània occidental. Inclou, a banda de la col·lecció general, altres col·leccions històriques (des del segle XVII fins a principis del XX). Els objectius principals d’aquest treball han estat avaluar la representativitat a l’herbari dels		doi:10.15470/jdgl4o
tàxons endèmics i amenaçats de Catalunya així com aportar informació de caire cronològic i geogràfic d’intensitat de recol·lecció i noves dades altitudinals, corològiques, cronològiques, fenològiques i de risc de sobrerecol·lecció. S’ha analitzat la col·lecció general i una part dels herbaris històrics informatitzats (Cadevall, Hieraciotheca Gallica et Hispanica, Institució Catalana d’Història Natural, Salvador, Societat Botànica Barcelonesa i Trèmols [volums I-XXI]). S’han trobat exemplars de Catalunya del 82,24% dels 304 tàxons endèmics i amenaçats. Les zones més herboritzades són la vall de Ribes, Montserrat, el massís del Port, la serra de Cardó, el massís del Montseny i la serra del Montsec. S’amplia la distribució de Berberis vulgaris L. subsp. seroi O. Bolòs & Vigo i Stachys maritima Gouan. S’aporten noves dades altitudinals i fenològiques per a nou i 40 tàxons, respectivament."	Conservació, documentació de col·leccions, endemisme, extinció, flora amenaçada.					Altres			doi:10.15470/jdgl4o
D5EBE67E-D3D4-4451-ADBD-D235BC9B8D14	doi:10.3989/ajbm. 2297; https://rjb.revistas.csic.es/index.php/rjb/article/view/378/381	Aymerich, P., Kaplan, Z., Guardiola, M., Petit, A., & Schwarzer, U. (2012) Potamogeton schweinfurthii in the Iberian Peninsula. Anales del Jardín Botánico de Madrid, 69(2): 187-192	Potamogeton schweinfurthii in the Iberian Peninsula	Aymerich, P., Kaplan, Z., Guardiola, M., Petit, A., & Schwarzer, U.	2012	Anales del Jardín Botánico de Madrid, 69(2): 187-192	We provide the first records for the Iberian Peninsula of Potamogeton schweinfurthii A. Benn., a species distributed mainly in Africa that was not discovered in Europe until 2005, where it is assumed to be indigenous but it has generally been confused with P. lucens. The Iberian specimens, which for the most part are from recent collections, have been identified based on morphological characteristics and molecular studies. We have detected 8 localities, 4 in the northeastern area of the Peninsula (Catalonia and Navarra) and 4 from the West (south and north of Portugal and western Andalusia). Our studies show that it is a very rare species on a regional level. Although it is a mainly tropical and subtropical species, we have found that P. schweinfurthii (both natural populations and those cultivated) has a high tolerance to climates with severe winters and frequent frosts. The large proportion of populations found in anthropogenic habitats,		doi:10.15470/jdgl4o
and the fact that most European records are from the past half-century, suggest that P. schweinfurthii may have experienced a recent expansion favoured by the construction of large number of artificial water bodies									doi:10.15470/jdgl4o
in the Mediterranean region. This raises the possibility that P. schweinfurthii in Europe is a species that forms temporary populations and has a naturally unstable area."	Potamogeton, aquatic plants, habitat, distribution, Flora iberica, Europe.					Florístic			doi:10.15470/jdgl4o
D5EC6900-42A2-43B0-A1E7-0ECB6E551C17	doi:10.3989/ajbm. 2297; https://rjb.revistas.csic.es/index.php/rjb/article/view/378/381	Aymerich, P., Kaplan, Z., Guardiola, M., Petit, A., & Schwarzer, U. (2012) Potamogeton schweinfurthii in the Iberian Peninsula. Anales del Jardín Botánico de Madrid, 69(2): 187-192	Potamogeton schweinfurthii in the Iberian Peninsula	Aymerich, P., Kaplan, Z., Guardiola, M., Petit, A., & Schwarzer, U.	2012	Anales del Jardín Botánico de Madrid, 69(2): 187-192	We provide the first records for the Iberian Peninsula of Potamogeton schweinfurthii A. Benn., a species distributed mainly in Africa that was not discovered in Europe until 2005, where it is assumed to be indigenous but it has generally been confused with P. lucens. The Iberian specimens, which for the most part are from recent collections, have been identified based on morphological characteristics and molecular studies. We have detected 8 localities, 4 in the northeastern area of the Peninsula (Catalonia and Navarra) and 4 from the West (south and north of Portugal and western Andalusia). Our studies show that it is a very rare species on a regional level. Although it is a mainly tropical and subtropical species, we have found that P. schweinfurthii (both natural populations and those cultivated) has a high tolerance to climates with severe winters and frequent frosts. The large proportion of populations found in anthropogenic habitats,		doi:10.15470/jdgl4o
and the fact that most European records are from the past half-century, suggest that P. schweinfurthii may have experienced a recent expansion favoured by the construction of large number of artificial water bodies									doi:10.15470/jdgl4o
in the Mediterranean region. This raises the possibility that P. schweinfurthii in Europe is a species that forms temporary populations and has a naturally unstable area."	Potamogeton, aquatic plants, habitat, distribution, Flora iberica, Europe.					Florístic			doi:10.15470/jdgl4o
D5EC6900-42A2-43B0-A1E7-0ECB6E551C17	doi:10.3989/collectbot.2012.v31.007; http://collectaneabotanica.revistas.csic.es/index.php/collectaneabotanica/article/view/199/201	Nualart, N., Montes-Moreno, N., Gavioli, L. & Ibáñez, N. (2012) L’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona com una eina per la conservació dels tàxons endèmics i amenaçats de Catalunya. Collectanea Botanica, 31: 81-101	L’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona com una eina per la conservació dels tàxons endèmics i amenaçats de Catalunya	Nualart, N., Montes-Moreno, N., Gavioli, L. & Ibáñez, N.	2012	Collectanea Botanica, 31: 81-101	L’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona (BC) és, pel seu volum, la col·lecció de plantes més important de Catalunya i la segona d’Espanya i és representatiu de la flora de la regió mediterrània occidental. Inclou, a banda de la col·lecció general, altres col·leccions històriques (des del segle XVII fins a principis del XX). Els objectius principals d’aquest treball han estat avaluar la representativitat a l’herbari dels		doi:10.15470/jdgl4o
tàxons endèmics i amenaçats de Catalunya així com aportar informació de caire cronològic i geogràfic d’intensitat de recol·lecció i noves dades altitudinals, corològiques, cronològiques, fenològiques i de risc de sobrerecol·lecció. S’ha analitzat la col·lecció general i una part dels herbaris històrics informatitzats (Cadevall, Hieraciotheca Gallica et Hispanica, Institució Catalana d’Història Natural, Salvador, Societat Botànica Barcelonesa i Trèmols [volums I-XXI]). S’han trobat exemplars de Catalunya del 82,24% dels 304 tàxons endèmics i amenaçats. Les zones més herboritzades són la vall de Ribes, Montserrat, el massís del Port, la serra de Cardó, el massís del Montseny i la serra del Montsec. S’amplia la distribució de Berberis vulgaris L. subsp. seroi O. Bolòs & Vigo i Stachys maritima Gouan. S’aporten noves dades altitudinals i fenològiques per a nou i 40 tàxons, respectivament."	Conservació, documentació de col·leccions, endemisme, extinció, flora amenaçada.					Altres			doi:10.15470/jdgl4o
A7B11810-26F4-4480-8F32-0579011851B2	https://core.ac.uk/download/pdf/13268315.pdf	Pujadas Salvà, A. J. (2001) Aportació al coneixement del gènere Orobanche L. als Països Catalans. Orsis, 16: 71-88	Aportació al coneixement del gènere Orobanche L. als Països Catalans	Pujadas Salvà, A. J.	2001	Orsis, 16: 71-88	S’ha fet una aportació al coneixement del gènere Orobanche L. per la flora dels Països Catalans. La revisió s’ha fet mitjançant un estudi crític de la informació bibliogràfica i dels principals herbaris relacionats amb el territori. Ressaltem la presència de tàxons de marcat interès corològic, com és el cas d’Orobanche schultzii i d’O. ballotae, primeres cites pels Països Catalans, i també d’altres espècies poc citades o conflictives com són O. foetida i O. crinita. En alguns casos aportem cites contrastades que permeten confirmar la seva presència, com en el cas d’O. ramosa, O. purpurea, O. lavandulacea, O. laserpitii-sileris, O. reticulata i O. teucrii. Considerem que espècies com O. variegata, O. sanguinea i O. pubescens no es troben al nostre territori d’estudi. O. lutea no s’ha pogut retrobar, i la seva presència requereix confirmació.	Orobanche, frares, paràsit, corologia, Països Catalans.	doi:10.15470/jdgl4o
A7B63457-681D-4C8F-A165-1261F29350E2	doi:10.1002/tax.593024; https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1002/tax.593024	Pujadas-Salvà, A. J. (2010) Typification and characterization of Orobanche santolinae Loscos & J. Pardo (Orobanchaceae). Taxon, 59(3): 959-964	Typification and characterization of Orobanche santolinae Loscos & J. Pardo (Orobanchaceae)	Pujadas-Salvà, A. J.	2010	Taxon, 59(3): 959-964	Orobanche santolinae Loscos & J. Pardo, which is frequently considered a synonym of O. artemisiae-campestris or O. picridis, is lectotypified here from Loscos’s original material in the herbarium of the Botany Department of the University of Coimbra (COI). A morphological description focusing on the particular characters which distinguish it from related species is provided. Orobanche santolinae occurs in western areas of the European Mediterranean region (viz., east and south of the Iberian Peninsula and south-west of France), it is considered to belong to the O. minor group and warrant recognition at species level.	Broomrape, Flora Iberica, nomenclature, Orobanchaceae, typification.	doi:10.15470/jdgl4o
A7CF1A84-6D6E-4BAD-A02C-0748DFF97A5A	https://core.ac.uk/download/pdf/13268315.pdf	Pujadas Salvà, A. J. (2001) Aportació al coneixement del gènere Orobanche L. als Països Catalans. Orsis, 16: 71-88	Aportació al coneixement del gènere Orobanche L. als Països Catalans	Pujadas Salvà, A. J.	2001	Orsis, 16: 71-88	S’ha fet una aportació al coneixement del gènere Orobanche L. per la flora dels Països Catalans. La revisió s’ha fet mitjançant un estudi crític de la informació bibliogràfica i dels principals herbaris relacionats amb el territori. Ressaltem la presència de tàxons de marcat interès corològic, com és el cas d’Orobanche schultzii i d’O. ballotae, primeres cites pels Països Catalans, i també d’altres espècies poc citades o conflictives com són O. foetida i O. crinita. En alguns casos aportem cites contrastades que permeten confirmar la seva presència, com en el cas d’O. ramosa, O. purpurea, O. lavandulacea, O. laserpitii-sileris, O. reticulata i O. teucrii. Considerem que espècies com O. variegata, O. sanguinea i O. pubescens no es troben al nostre territori d’estudi. O. lutea no s’ha pogut retrobar, i la seva presència requereix confirmació.	Orobanche, frares, paràsit, corologia, Països Catalans.	doi:10.15470/jdgl4o
A7E1BF7D-4426-4601-BA82-EBE3A930D416	https://core.ac.uk/download/pdf/13268315.pdf	Pujadas Salvà, A. J. (2001) Aportació al coneixement del gènere Orobanche L. als Països Catalans. Orsis, 16: 71-88	Aportació al coneixement del gènere Orobanche L. als Països Catalans	Pujadas Salvà, A. J.	2001	Orsis, 16: 71-88	S’ha fet una aportació al coneixement del gènere Orobanche L. per la flora dels Països Catalans. La revisió s’ha fet mitjançant un estudi crític de la informació bibliogràfica i dels principals herbaris relacionats amb el territori. Ressaltem la presència de tàxons de marcat interès corològic, com és el cas d’Orobanche schultzii i d’O. ballotae, primeres cites pels Països Catalans, i també d’altres espècies poc citades o conflictives com són O. foetida i O. crinita. En alguns casos aportem cites contrastades que permeten confirmar la seva presència, com en el cas d’O. ramosa, O. purpurea, O. lavandulacea, O. laserpitii-sileris, O. reticulata i O. teucrii. Considerem que espècies com O. variegata, O. sanguinea i O. pubescens no es troben al nostre territori d’estudi. O. lutea no s’ha pogut retrobar, i la seva presència requereix confirmació.	Orobanche, frares, paràsit, corologia, Països Catalans.	doi:10.15470/jdgl4o
A7E8C20A-94F4-4CB4-A115-B01A677E7373	https://core.ac.uk/download/pdf/13268315.pdf	Pujadas Salvà, A. J. (2001) Aportació al coneixement del gènere Orobanche L. als Països Catalans. Orsis, 16: 71-88	Aportació al coneixement del gènere Orobanche L. als Països Catalans	Pujadas Salvà, A. J.	2001	Orsis, 16: 71-88	S’ha fet una aportació al coneixement del gènere Orobanche L. per la flora dels Països Catalans. La revisió s’ha fet mitjançant un estudi crític de la informació bibliogràfica i dels principals herbaris relacionats amb el territori. Ressaltem la presència de tàxons de marcat interès corològic, com és el cas d’Orobanche schultzii i d’O. ballotae, primeres cites pels Països Catalans, i també d’altres espècies poc citades o conflictives com són O. foetida i O. crinita. En alguns casos aportem cites contrastades que permeten confirmar la seva presència, com en el cas d’O. ramosa, O. purpurea, O. lavandulacea, O. laserpitii-sileris, O. reticulata i O. teucrii. Considerem que espècies com O. variegata, O. sanguinea i O. pubescens no es troben al nostre territori d’estudi. O. lutea no s’ha pogut retrobar, i la seva presència requereix confirmació.	Orobanche, frares, paràsit, corologia, Països Catalans.	doi:10.15470/jdgl4o
A7EBE383-B161-4564-8B13-ECED49EFD528	https://core.ac.uk/download/pdf/13268315.pdf	Pujadas Salvà, A. J. (2001) Aportació al coneixement del gènere Orobanche L. als Països Catalans. Orsis, 16: 71-88	Aportació al coneixement del gènere Orobanche L. als Països Catalans	Pujadas Salvà, A. J.	2001	Orsis, 16: 71-88	S’ha fet una aportació al coneixement del gènere Orobanche L. per la flora dels Països Catalans. La revisió s’ha fet mitjançant un estudi crític de la informació bibliogràfica i dels principals herbaris relacionats amb el territori. Ressaltem la presència de tàxons de marcat interès corològic, com és el cas d’Orobanche schultzii i d’O. ballotae, primeres cites pels Països Catalans, i també d’altres espècies poc citades o conflictives com són O. foetida i O. crinita. En alguns casos aportem cites contrastades que permeten confirmar la seva presència, com en el cas d’O. ramosa, O. purpurea, O. lavandulacea, O. laserpitii-sileris, O. reticulata i O. teucrii. Considerem que espècies com O. variegata, O. sanguinea i O. pubescens no es troben al nostre territori d’estudi. O. lutea no s’ha pogut retrobar, i la seva presència requereix confirmació.	Orobanche, frares, paràsit, corologia, Països Catalans.	doi:10.15470/jdgl4o
A7ED28E3-E803-4D26-B09F-0D5983DDD8B7	https://core.ac.uk/download/pdf/13268315.pdf	Pujadas Salvà, A. J. (2001) Aportació al coneixement del gènere Orobanche L. als Països Catalans. Orsis, 16: 71-88	Aportació al coneixement del gènere Orobanche L. als Països Catalans	Pujadas Salvà, A. J.	2001	Orsis, 16: 71-88	S’ha fet una aportació al coneixement del gènere Orobanche L. per la flora dels Països Catalans. La revisió s’ha fet mitjançant un estudi crític de la informació bibliogràfica i dels principals herbaris relacionats amb el territori. Ressaltem la presència de tàxons de marcat interès corològic, com és el cas d’Orobanche schultzii i d’O. ballotae, primeres cites pels Països Catalans, i també d’altres espècies poc citades o conflictives com són O. foetida i O. crinita. En alguns casos aportem cites contrastades que permeten confirmar la seva presència, com en el cas d’O. ramosa, O. purpurea, O. lavandulacea, O. laserpitii-sileris, O. reticulata i O. teucrii. Considerem que espècies com O. variegata, O. sanguinea i O. pubescens no es troben al nostre territori d’estudi. O. lutea no s’ha pogut retrobar, i la seva presència requereix confirmació.	Orobanche, frares, paràsit, corologia, Països Catalans.	doi:10.15470/jdgl4o
A7ED28E3-E803-4D26-B09F-0D5983DDD8B7	https://core.ac.uk/download/pdf/13268315.pdf	Pujadas Salvà, A. J. (2001) Aportació al coneixement del gènere Orobanche L. als Països Catalans. Orsis, 16: 71-88	Aportació al coneixement del gènere Orobanche L. als Països Catalans	Pujadas Salvà, A. J.	2001	Orsis, 16: 71-88	S’ha fet una aportació al coneixement del gènere Orobanche L. per la flora dels Països Catalans. La revisió s’ha fet mitjançant un estudi crític de la informació bibliogràfica i dels principals herbaris relacionats amb el territori. Ressaltem la presència de tàxons de marcat interès corològic, com és el cas d’Orobanche schultzii i d’O. ballotae, primeres cites pels Països Catalans, i també d’altres espècies poc citades o conflictives com són O. foetida i O. crinita. En alguns casos aportem cites contrastades que permeten confirmar la seva presència, com en el cas d’O. ramosa, O. purpurea, O. lavandulacea, O. laserpitii-sileris, O. reticulata i O. teucrii. Considerem que espècies com O. variegata, O. sanguinea i O. pubescens no es troben al nostre territori d’estudi. O. lutea no s’ha pogut retrobar, i la seva presència requereix confirmació.	Orobanche, frares, paràsit, corologia, Països Catalans.	doi:10.15470/jdgl4o
A7F58B3B-C6CF-46EF-85E3-1ABFEF8743AC	http://www.uco.es/organiza/departamentos/decraf/Orobanche_Bocconea.pdf	Pujadas Salvà, A. J.; Fraga i Arguimbau, P.; Sánchez Gullón, E. & Molina Mahedero, N. (2003) Orobanche crinita Viv. and Orobanche foetida Poir. (Orobanchaceae) in West Mediterranean area. Bocconea 16(2): 737-744	Orobanche crinita Viv. and Orobanche foetida Poir. (Orobanchaceae) in West Mediterranean area	Pujadas Salvà, A. J.; Fraga i Arguimbau, P.; Sánchez Gullón, E. & Molina Mahedero, N.	2003	Bocconea 16(2): 737-744	The taxonomical treatment of Orobanche crinita Viv. and O. foetida Poir. is controversial and very often these taxa are misidentified. A floristic survey has been carried out, together with a revision of the main national and regional herbaria. The differential morphological characteristics of both taxa and its distribution in the West Mediterranean area is afford.		doi:10.15470/jdgl4o
A7F58B3B-C6CF-46EF-85E3-1ABFEF8743AC	https://core.ac.uk/download/pdf/13268315.pdf	Pujadas Salvà, A. J. (2001) Aportació al coneixement del gènere Orobanche L. als Països Catalans. Orsis, 16: 71-88	Aportació al coneixement del gènere Orobanche L. als Països Catalans	Pujadas Salvà, A. J.	2001	Orsis, 16: 71-88	S’ha fet una aportació al coneixement del gènere Orobanche L. per la flora dels Països Catalans. La revisió s’ha fet mitjançant un estudi crític de la informació bibliogràfica i dels principals herbaris relacionats amb el territori. Ressaltem la presència de tàxons de marcat interès corològic, com és el cas d’Orobanche schultzii i d’O. ballotae, primeres cites pels Països Catalans, i també d’altres espècies poc citades o conflictives com són O. foetida i O. crinita. En alguns casos aportem cites contrastades que permeten confirmar la seva presència, com en el cas d’O. ramosa, O. purpurea, O. lavandulacea, O. laserpitii-sileris, O. reticulata i O. teucrii. Considerem que espècies com O. variegata, O. sanguinea i O. pubescens no es troben al nostre territori d’estudi. O. lutea no s’ha pogut retrobar, i la seva presència requereix confirmació.	Orobanche, frares, paràsit, corologia, Països Catalans.	doi:10.15470/jdgl4o
A8371D17-8CAB-4E66-B17B-DC12812FE235	https://core.ac.uk/download/pdf/13268315.pdf	Pujadas Salvà, A. J. (2001) Aportació al coneixement del gènere Orobanche L. als Països Catalans. Orsis, 16: 71-88	Aportació al coneixement del gènere Orobanche L. als Països Catalans	Pujadas Salvà, A. J.	2001	Orsis, 16: 71-88	S’ha fet una aportació al coneixement del gènere Orobanche L. per la flora dels Països Catalans. La revisió s’ha fet mitjançant un estudi crític de la informació bibliogràfica i dels principals herbaris relacionats amb el territori. Ressaltem la presència de tàxons de marcat interès corològic, com és el cas d’Orobanche schultzii i d’O. ballotae, primeres cites pels Països Catalans, i també d’altres espècies poc citades o conflictives com són O. foetida i O. crinita. En alguns casos aportem cites contrastades que permeten confirmar la seva presència, com en el cas d’O. ramosa, O. purpurea, O. lavandulacea, O. laserpitii-sileris, O. reticulata i O. teucrii. Considerem que espècies com O. variegata, O. sanguinea i O. pubescens no es troben al nostre territori d’estudi. O. lutea no s’ha pogut retrobar, i la seva presència requereix confirmació.	Orobanche, frares, paràsit, corologia, Països Catalans.	doi:10.15470/jdgl4o
A83D04E3-42A0-4BBF-B14A-1EDC93AB9D43	https://core.ac.uk/download/pdf/13268315.pdf	Pujadas Salvà, A. J. (2001) Aportació al coneixement del gènere Orobanche L. als Països Catalans. Orsis, 16: 71-88	Aportació al coneixement del gènere Orobanche L. als Països Catalans	Pujadas Salvà, A. J.	2001	Orsis, 16: 71-88	S’ha fet una aportació al coneixement del gènere Orobanche L. per la flora dels Països Catalans. La revisió s’ha fet mitjançant un estudi crític de la informació bibliogràfica i dels principals herbaris relacionats amb el territori. Ressaltem la presència de tàxons de marcat interès corològic, com és el cas d’Orobanche schultzii i d’O. ballotae, primeres cites pels Països Catalans, i també d’altres espècies poc citades o conflictives com són O. foetida i O. crinita. En alguns casos aportem cites contrastades que permeten confirmar la seva presència, com en el cas d’O. ramosa, O. purpurea, O. lavandulacea, O. laserpitii-sileris, O. reticulata i O. teucrii. Considerem que espècies com O. variegata, O. sanguinea i O. pubescens no es troben al nostre territori d’estudi. O. lutea no s’ha pogut retrobar, i la seva presència requereix confirmació.	Orobanche, frares, paràsit, corologia, Països Catalans.	doi:10.15470/jdgl4o
A847D2CA-9984-4B05-8A80-33F0B8557D23	https://core.ac.uk/download/pdf/13268315.pdf	Pujadas Salvà, A. J. (2001) Aportació al coneixement del gènere Orobanche L. als Països Catalans. Orsis, 16: 71-88	Aportació al coneixement del gènere Orobanche L. als Països Catalans	Pujadas Salvà, A. J.	2001	Orsis, 16: 71-88	S’ha fet una aportació al coneixement del gènere Orobanche L. per la flora dels Països Catalans. La revisió s’ha fet mitjançant un estudi crític de la informació bibliogràfica i dels principals herbaris relacionats amb el territori. Ressaltem la presència de tàxons de marcat interès corològic, com és el cas d’Orobanche schultzii i d’O. ballotae, primeres cites pels Països Catalans, i també d’altres espècies poc citades o conflictives com són O. foetida i O. crinita. En alguns casos aportem cites contrastades que permeten confirmar la seva presència, com en el cas d’O. ramosa, O. purpurea, O. lavandulacea, O. laserpitii-sileris, O. reticulata i O. teucrii. Considerem que espècies com O. variegata, O. sanguinea i O. pubescens no es troben al nostre territori d’estudi. O. lutea no s’ha pogut retrobar, i la seva presència requereix confirmació.	Orobanche, frares, paràsit, corologia, Països Catalans.	doi:10.15470/jdgl4o
A8541EE0-F36E-4FDC-9B59-082593E1E74F	https://core.ac.uk/download/pdf/13268315.pdf	Pujadas Salvà, A. J. (2001) Aportació al coneixement del gènere Orobanche L. als Països Catalans. Orsis, 16: 71-88	Aportació al coneixement del gènere Orobanche L. als Països Catalans	Pujadas Salvà, A. J.	2001	Orsis, 16: 71-88	S’ha fet una aportació al coneixement del gènere Orobanche L. per la flora dels Països Catalans. La revisió s’ha fet mitjançant un estudi crític de la informació bibliogràfica i dels principals herbaris relacionats amb el territori. Ressaltem la presència de tàxons de marcat interès corològic, com és el cas d’Orobanche schultzii i d’O. ballotae, primeres cites pels Països Catalans, i també d’altres espècies poc citades o conflictives com són O. foetida i O. crinita. En alguns casos aportem cites contrastades que permeten confirmar la seva presència, com en el cas d’O. ramosa, O. purpurea, O. lavandulacea, O. laserpitii-sileris, O. reticulata i O. teucrii. Considerem que espècies com O. variegata, O. sanguinea i O. pubescens no es troben al nostre territori d’estudi. O. lutea no s’ha pogut retrobar, i la seva presència requereix confirmació.	Orobanche, frares, paràsit, corologia, Països Catalans.	doi:10.15470/jdgl4o
A87C9E9B-1E4C-46E4-0B33-0B7CB7441FCA	https://core.ac.uk/download/pdf/13268315.pdf	Pujadas Salvà, A. J. (2001) Aportació al coneixement del gènere Orobanche L. als Països Catalans. Orsis, 16: 71-88	Aportació al coneixement del gènere Orobanche L. als Països Catalans	Pujadas Salvà, A. J.	2001	Orsis, 16: 71-88	S’ha fet una aportació al coneixement del gènere Orobanche L. per la flora dels Països Catalans. La revisió s’ha fet mitjançant un estudi crític de la informació bibliogràfica i dels principals herbaris relacionats amb el territori. Ressaltem la presència de tàxons de marcat interès corològic, com és el cas d’Orobanche schultzii i d’O. ballotae, primeres cites pels Països Catalans, i també d’altres espècies poc citades o conflictives com són O. foetida i O. crinita. En alguns casos aportem cites contrastades que permeten confirmar la seva presència, com en el cas d’O. ramosa, O. purpurea, O. lavandulacea, O. laserpitii-sileris, O. reticulata i O. teucrii. Considerem que espècies com O. variegata, O. sanguinea i O. pubescens no es troben al nostre territori d’estudi. O. lutea no s’ha pogut retrobar, i la seva presència requereix confirmació.	Orobanche, frares, paràsit, corologia, Països Catalans.	doi:10.15470/jdgl4o
B20CFCDC-8FED-461D-8BAC-41E3245CF7D2	doi:10.3989/collectbot.2012.v31.007; http://collectaneabotanica.revistas.csic.es/index.php/collectaneabotanica/article/view/199/201	Nualart, N., Montes-Moreno, N., Gavioli, L. & Ibáñez, N. (2012) L’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona com una eina per la conservació dels tàxons endèmics i amenaçats de Catalunya. Collectanea Botanica, 31: 81-101	L’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona com una eina per la conservació dels tàxons endèmics i amenaçats de Catalunya	Nualart, N., Montes-Moreno, N., Gavioli, L. & Ibáñez, N.	2012	Collectanea Botanica, 31: 81-101	L’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona (BC) és, pel seu volum, la col·lecció de plantes més important de Catalunya i la segona d’Espanya i és representatiu de la flora de la regió mediterrània occidental. Inclou, a banda de la col·lecció general, altres col·leccions històriques (des del segle XVII fins a principis del XX). Els objectius principals d’aquest treball han estat avaluar la representativitat a l’herbari dels		doi:10.15470/jdgl4o
tàxons endèmics i amenaçats de Catalunya així com aportar informació de caire cronològic i geogràfic d’intensitat de recol·lecció i noves dades altitudinals, corològiques, cronològiques, fenològiques i de risc de sobrerecol·lecció. S’ha analitzat la col·lecció general i una part dels herbaris històrics informatitzats (Cadevall, Hieraciotheca Gallica et Hispanica, Institució Catalana d’Història Natural, Salvador, Societat Botànica Barcelonesa i Trèmols [volums I-XXI]). S’han trobat exemplars de Catalunya del 82,24% dels 304 tàxons endèmics i amenaçats. Les zones més herboritzades són la vall de Ribes, Montserrat, el massís del Port, la serra de Cardó, el massís del Montseny i la serra del Montsec. S’amplia la distribució de Berberis vulgaris L. subsp. seroi O. Bolòs & Vigo i Stachys maritima Gouan. S’aporten noves dades altitudinals i fenològiques per a nou i 40 tàxons, respectivament."	Conservació, documentació de col·leccions, endemisme, extinció, flora amenaçada.					Altres			doi:10.15470/jdgl4o
B410A3D4-0B99-4410-BBD9-8FA1FFD41B45	doi:10.3989/collectbot.2012.v31.007; http://collectaneabotanica.revistas.csic.es/index.php/collectaneabotanica/article/view/199/201	Nualart, N., Montes-Moreno, N., Gavioli, L. & Ibáñez, N. (2012) L’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona com una eina per la conservació dels tàxons endèmics i amenaçats de Catalunya. Collectanea Botanica, 31: 81-101	L’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona com una eina per la conservació dels tàxons endèmics i amenaçats de Catalunya	Nualart, N., Montes-Moreno, N., Gavioli, L. & Ibáñez, N.	2012	Collectanea Botanica, 31: 81-101	L’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona (BC) és, pel seu volum, la col·lecció de plantes més important de Catalunya i la segona d’Espanya i és representatiu de la flora de la regió mediterrània occidental. Inclou, a banda de la col·lecció general, altres col·leccions històriques (des del segle XVII fins a principis del XX). Els objectius principals d’aquest treball han estat avaluar la representativitat a l’herbari dels		doi:10.15470/jdgl4o
tàxons endèmics i amenaçats de Catalunya així com aportar informació de caire cronològic i geogràfic d’intensitat de recol·lecció i noves dades altitudinals, corològiques, cronològiques, fenològiques i de risc de sobrerecol·lecció. S’ha analitzat la col·lecció general i una part dels herbaris històrics informatitzats (Cadevall, Hieraciotheca Gallica et Hispanica, Institució Catalana d’Història Natural, Salvador, Societat Botànica Barcelonesa i Trèmols [volums I-XXI]). S’han trobat exemplars de Catalunya del 82,24% dels 304 tàxons endèmics i amenaçats. Les zones més herboritzades són la vall de Ribes, Montserrat, el massís del Port, la serra de Cardó, el massís del Montseny i la serra del Montsec. S’amplia la distribució de Berberis vulgaris L. subsp. seroi O. Bolòs & Vigo i Stachys maritima Gouan. S’aporten noves dades altitudinals i fenològiques per a nou i 40 tàxons, respectivament."	Conservació, documentació de col·leccions, endemisme, extinció, flora amenaçada.					Altres			doi:10.15470/jdgl4o
B8D2395F-20FB-465D-90AA-099FEA30513A	https://core.ac.uk/reader/16207270	Bolòs, O. de & Vigo, J. (1979) Observacions sobre la flora dels Països Catalans. Collectanea Botanica (Barcelona), 11: 25-89	Observacions sobre la flora dels Països Catalans	Bolòs, O. de & Vigo, J.	1979	Collectanea Botanica (Barcelona), 11: 25-89			doi:10.15470/jdgl4o
BC9F98FB-78AD-4947-A291-B916A2EFD911	https://bibdigital.rjb.csic.es/medias/06/2f/c3/d0/062fc3d0-0c33-4f2f-aef0-9102bee992a8/files/P0961_35.pdf	Vigo, J. (1983) El poblament vegetal de la Vall de Ribes (catàleg florístic). Acta Botanica Barcinonense, 35	El poblament vegetal de la Vall de Ribes (catàleg florístic)	Vigo, J.	1983	Acta Botanica Barcinonense, 35	The Vail de Ribes is a small territory situated in the Catalan Pyrenees, in the upper basin of the river Freser, which is a tributary of the Ter. It covers an area of approximately 263 sq.km and the land is situated between altitudes of 775 m at the lowest point and 2909 m on the highest peak, the Puigmal, At the head of the valley lie the axial Pyrenees, while on the opposed meridional side the boundary is formed by the pre-Pyrenean ranges of Serra de Montgrony and Serra Cavallera. The relief mainly consists of smooth slopes and fairly even ridges, extensive plateaux, .... but there are also some very abrupt irr gularities		doi:10.15470/jdgl4o
(gorges and craggy peaks). The shape of the upper zones has been strongly moulded by quaternary glacial activity. A large part of the surface of the area is made up of primary, sedimentary and metamorphic terrains, among which there are some major intrusions of igneous rocks (especially porphyry and gneiss). In the central and northern zones, schists predominate. Carbonatic rocks compose a wide band at the southern end of the Valley and also form numerous intercalations in the schistaceous area.									doi:10.15470/jdgl4o
Climatic variations are quite considerable, being primarily based on differences in altitude. Annual rainfall ranges from 980 to 1352 mm. The average annual temperature is 9.9°C at Ribes de Freser (920 m above									doi:10.15470/jdgl4o
sea-level) and 4.5°C at Nuria (1964 m above sea-level). The population of the area has declined sharply in recent years from 5785 inhabitants in 1950 to 3823 in 1981.									doi:10.15470/jdgl4o
The chief natural resources are the forests (which occupy some 29% of the area of the valley) and the pastures (approximately 41%). Crops account for less than 4""/o of the area. Agriculture has evolved towards a situation of increasing predominance of hay-meadows and fodder. As elsewhere									doi:10.15470/jdgl4o
in the Pyrenees, livestock has declined considerably: ovines have decreased sharply, but there has been an appreciable increase in bovines.									doi:10.15470/jdgl4o
Mining and the iron industry (the famous Catalan ""forges"" which played an important role from the 15th to the 19th centuries, attaining their climax in the 17th) are nowadays non-existant. The negative impact of									doi:10.15470/jdgl4o
these activities on the forest resources must however be emphasized. In terms of floristic studies, the valley was explored to a considerable extent as early as the 17th century. The names of SALVADOR, VAYREDA,									doi:10.15470/jdgl4o
CADEVALL and SENNEN are particularly worthy of mention. The study of plant communities was begun by BRAUN-BLANQUET. The floristic catalogue presented here is a critical list of taxa we ourselves									doi:10.15470/jdgl4o
have observed in the area or which were reported by earlier authors. It includes autochthonous and naturalized plants (correlatively numbered, the latter indicated by an asterisk)	alien or casual plants (names in heavy type but not numbered)	and also an incomplete list of cultivated plants (names in italics). A few of the plants found in localities very close to the boundaries of the area are given in small, heavy characters, while all the taxa reported formerly in the area but whose presence we consider doubtful, or at least as requiring confirmation, are mentioned in small italics. For each taxon we first give the previous references found in the bibliography and then our own data (preceded by the sign - ) . In most cases the following information is provided: distribution of the taxon within the area, frequency, altitude range, ecology, flowering season, precise localities where we have collected or observed it, notes (when appropriate)							doi:10.15470/jdgl4o
on its taxonomy, its morphological variability etc., chorology of the area based on the UTM 10 km grid (zone 31 T) and the general area where the plant is found troughout the world, or at least in Europe. The catalogue comprises 1428 autochtonous or naturalized species, as well as 96 infraspecific units (subspecies and varieties). 35% of these taxa had not previously been reported in the area. There are 36 casual or alien plants and 55 interspecific hybrids. Previous bibliographical references to 1158 species are mentioned, and of these some 20% (233) are rejected as erroneous or highly doubtful. 5% of the total number of taxa belonging to the flora of the area are boreo-alpine plants and 36.7% are eurosiberian species in the broad sense (including submediterranean taxa, which amount to about 4.9%). Mediterranean									doi:10.15470/jdgl4o
plants account for 8.4% of the flora. The main orophytes are alpine and eurasiatic, which make up 13%.									doi:10.15470/jdgl4o
Various graphs and diagrams illustrate the chapters devoted to general information and there is a separate topographical and toponymic map, a map of substrata and a forest map. The floristic catalogue itself includes maps of the distribution of different taxa within the area, as well as drawings of plants seldom or never illustrated before. At the end of the Catalogue is a list of new taxa and new combinations in the nomenclature. This work will soon be completed by the publication of a second volume devoted to plant communities and landscape, as well as a small-scale map of vegetation (made in collaboration with R. M. MASALLES)."						Florístic			doi:10.15470/jdgl4o
D64155DB-A5F8-4F86-85AA-A7C04B49916F	doi:10.3989/collectbot.2012.v31.007; http://collectaneabotanica.revistas.csic.es/index.php/collectaneabotanica/article/view/199/201	Nualart, N., Montes-Moreno, N., Gavioli, L. & Ibáñez, N. (2012) L’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona com una eina per la conservació dels tàxons endèmics i amenaçats de Catalunya. Collectanea Botanica, 31: 81-101	L’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona com una eina per la conservació dels tàxons endèmics i amenaçats de Catalunya	Nualart, N., Montes-Moreno, N., Gavioli, L. & Ibáñez, N.	2012	Collectanea Botanica, 31: 81-101	L’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona (BC) és, pel seu volum, la col·lecció de plantes més important de Catalunya i la segona d’Espanya i és representatiu de la flora de la regió mediterrània occidental. Inclou, a banda de la col·lecció general, altres col·leccions històriques (des del segle XVII fins a principis del XX). Els objectius principals d’aquest treball han estat avaluar la representativitat a l’herbari dels		doi:10.15470/jdgl4o
tàxons endèmics i amenaçats de Catalunya així com aportar informació de caire cronològic i geogràfic d’intensitat de recol·lecció i noves dades altitudinals, corològiques, cronològiques, fenològiques i de risc de sobrerecol·lecció. S’ha analitzat la col·lecció general i una part dels herbaris històrics informatitzats (Cadevall, Hieraciotheca Gallica et Hispanica, Institució Catalana d’Història Natural, Salvador, Societat Botànica Barcelonesa i Trèmols [volums I-XXI]). S’han trobat exemplars de Catalunya del 82,24% dels 304 tàxons endèmics i amenaçats. Les zones més herboritzades són la vall de Ribes, Montserrat, el massís del Port, la serra de Cardó, el massís del Montseny i la serra del Montsec. S’amplia la distribució de Berberis vulgaris L. subsp. seroi O. Bolòs & Vigo i Stachys maritima Gouan. S’aporten noves dades altitudinals i fenològiques per a nou i 40 tàxons, respectivament."	Conservació, documentació de col·leccions, endemisme, extinció, flora amenaçada.					Altres			doi:10.15470/jdgl4o
D87A90A6-D7E1-40BC-BE9E-C380E9A1ECFF	https://pedromontserrat.files.wordpress.com/2007/06/000_tesis_pedro_montserrat.pdf	Montserrat, P. (1968) Flora de la Cordillera litoral catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Edición de la Caja de Ahorros de Mataró	Flora de la Cordillera litoral catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera)	Montserrat, P.	1968	Edición de la Caja de Ahorros de Mataró			doi:10.15470/jdgl4o
DA7439D3-211F-43DD-BDC5-0A2E624326E3	https://bibdigital.rjb.csic.es/medias/06/2f/c3/d0/062fc3d0-0c33-4f2f-aef0-9102bee992a8/files/P0961_35.pdf	Vigo, J. (1983) El poblament vegetal de la Vall de Ribes (catàleg florístic). Acta Botanica Barcinonense, 35	El poblament vegetal de la Vall de Ribes (catàleg florístic)	Vigo, J.	1983	Acta Botanica Barcinonense, 35	The Vail de Ribes is a small territory situated in the Catalan Pyrenees, in the upper basin of the river Freser, which is a tributary of the Ter. It covers an area of approximately 263 sq.km and the land is situated between altitudes of 775 m at the lowest point and 2909 m on the highest peak, the Puigmal, At the head of the valley lie the axial Pyrenees, while on the opposed meridional side the boundary is formed by the pre-Pyrenean ranges of Serra de Montgrony and Serra Cavallera. The relief mainly consists of smooth slopes and fairly even ridges, extensive plateaux, .... but there are also some very abrupt irr gularities		doi:10.15470/jdgl4o
(gorges and craggy peaks). The shape of the upper zones has been strongly moulded by quaternary glacial activity. A large part of the surface of the area is made up of primary, sedimentary and metamorphic terrains, among which there are some major intrusions of igneous rocks (especially porphyry and gneiss). In the central and northern zones, schists predominate. Carbonatic rocks compose a wide band at the southern end of the Valley and also form numerous intercalations in the schistaceous area.									doi:10.15470/jdgl4o
Climatic variations are quite considerable, being primarily based on differences in altitude. Annual rainfall ranges from 980 to 1352 mm. The average annual temperature is 9.9°C at Ribes de Freser (920 m above									doi:10.15470/jdgl4o
sea-level) and 4.5°C at Nuria (1964 m above sea-level). The population of the area has declined sharply in recent years from 5785 inhabitants in 1950 to 3823 in 1981.									doi:10.15470/jdgl4o
The chief natural resources are the forests (which occupy some 29% of the area of the valley) and the pastures (approximately 41%). Crops account for less than 4""/o of the area. Agriculture has evolved towards a situation of increasing predominance of hay-meadows and fodder. As elsewhere									doi:10.15470/jdgl4o
in the Pyrenees, livestock has declined considerably: ovines have decreased sharply, but there has been an appreciable increase in bovines.									doi:10.15470/jdgl4o
Mining and the iron industry (the famous Catalan ""forges"" which played an important role from the 15th to the 19th centuries, attaining their climax in the 17th) are nowadays non-existant. The negative impact of									doi:10.15470/jdgl4o
these activities on the forest resources must however be emphasized. In terms of floristic studies, the valley was explored to a considerable extent as early as the 17th century. The names of SALVADOR, VAYREDA,									doi:10.15470/jdgl4o
CADEVALL and SENNEN are particularly worthy of mention. The study of plant communities was begun by BRAUN-BLANQUET. The floristic catalogue presented here is a critical list of taxa we ourselves									doi:10.15470/jdgl4o
have observed in the area or which were reported by earlier authors. It includes autochthonous and naturalized plants (correlatively numbered, the latter indicated by an asterisk)	alien or casual plants (names in heavy type but not numbered)	and also an incomplete list of cultivated plants (names in italics). A few of the plants found in localities very close to the boundaries of the area are given in small, heavy characters, while all the taxa reported formerly in the area but whose presence we consider doubtful, or at least as requiring confirmation, are mentioned in small italics. For each taxon we first give the previous references found in the bibliography and then our own data (preceded by the sign - ) . In most cases the following information is provided: distribution of the taxon within the area, frequency, altitude range, ecology, flowering season, precise localities where we have collected or observed it, notes (when appropriate)							doi:10.15470/jdgl4o
on its taxonomy, its morphological variability etc., chorology of the area based on the UTM 10 km grid (zone 31 T) and the general area where the plant is found troughout the world, or at least in Europe. The catalogue comprises 1428 autochtonous or naturalized species, as well as 96 infraspecific units (subspecies and varieties). 35% of these taxa had not previously been reported in the area. There are 36 casual or alien plants and 55 interspecific hybrids. Previous bibliographical references to 1158 species are mentioned, and of these some 20% (233) are rejected as erroneous or highly doubtful. 5% of the total number of taxa belonging to the flora of the area are boreo-alpine plants and 36.7% are eurosiberian species in the broad sense (including submediterranean taxa, which amount to about 4.9%). Mediterranean									doi:10.15470/jdgl4o
plants account for 8.4% of the flora. The main orophytes are alpine and eurasiatic, which make up 13%.									doi:10.15470/jdgl4o
Various graphs and diagrams illustrate the chapters devoted to general information and there is a separate topographical and toponymic map, a map of substrata and a forest map. The floristic catalogue itself includes maps of the distribution of different taxa within the area, as well as drawings of plants seldom or never illustrated before. At the end of the Catalogue is a list of new taxa and new combinations in the nomenclature. This work will soon be completed by the publication of a second volume devoted to plant communities and landscape, as well as a small-scale map of vegetation (made in collaboration with R. M. MASALLES)."						Florístic			doi:10.15470/jdgl4o
DB150357-45DD-4898-0A9D-40F6984CEA3C	https://bibdigital.rjb.csic.es/medias/06/2f/c3/d0/062fc3d0-0c33-4f2f-aef0-9102bee992a8/files/P0961_35.pdf	Vigo, J. (1983) El poblament vegetal de la Vall de Ribes (catàleg florístic). Acta Botanica Barcinonense, 35	El poblament vegetal de la Vall de Ribes (catàleg florístic)	Vigo, J.	1983	Acta Botanica Barcinonense, 35	The Vail de Ribes is a small territory situated in the Catalan Pyrenees, in the upper basin of the river Freser, which is a tributary of the Ter. It covers an area of approximately 263 sq.km and the land is situated between altitudes of 775 m at the lowest point and 2909 m on the highest peak, the Puigmal, At the head of the valley lie the axial Pyrenees, while on the opposed meridional side the boundary is formed by the pre-Pyrenean ranges of Serra de Montgrony and Serra Cavallera. The relief mainly consists of smooth slopes and fairly even ridges, extensive plateaux, .... but there are also some very abrupt irr gularities		doi:10.15470/jdgl4o
(gorges and craggy peaks). The shape of the upper zones has been strongly moulded by quaternary glacial activity. A large part of the surface of the area is made up of primary, sedimentary and metamorphic terrains, among which there are some major intrusions of igneous rocks (especially porphyry and gneiss). In the central and northern zones, schists predominate. Carbonatic rocks compose a wide band at the southern end of the Valley and also form numerous intercalations in the schistaceous area.									doi:10.15470/jdgl4o
Climatic variations are quite considerable, being primarily based on differences in altitude. Annual rainfall ranges from 980 to 1352 mm. The average annual temperature is 9.9°C at Ribes de Freser (920 m above									doi:10.15470/jdgl4o
sea-level) and 4.5°C at Nuria (1964 m above sea-level). The population of the area has declined sharply in recent years from 5785 inhabitants in 1950 to 3823 in 1981.									doi:10.15470/jdgl4o
The chief natural resources are the forests (which occupy some 29% of the area of the valley) and the pastures (approximately 41%). Crops account for less than 4""/o of the area. Agriculture has evolved towards a situation of increasing predominance of hay-meadows and fodder. As elsewhere									doi:10.15470/jdgl4o
in the Pyrenees, livestock has declined considerably: ovines have decreased sharply, but there has been an appreciable increase in bovines.									doi:10.15470/jdgl4o
Mining and the iron industry (the famous Catalan ""forges"" which played an important role from the 15th to the 19th centuries, attaining their climax in the 17th) are nowadays non-existant. The negative impact of									doi:10.15470/jdgl4o
these activities on the forest resources must however be emphasized. In terms of floristic studies, the valley was explored to a considerable extent as early as the 17th century. The names of SALVADOR, VAYREDA,									doi:10.15470/jdgl4o
CADEVALL and SENNEN are particularly worthy of mention. The study of plant communities was begun by BRAUN-BLANQUET. The floristic catalogue presented here is a critical list of taxa we ourselves									doi:10.15470/jdgl4o
have observed in the area or which were reported by earlier authors. It includes autochthonous and naturalized plants (correlatively numbered, the latter indicated by an asterisk)	alien or casual plants (names in heavy type but not numbered)	and also an incomplete list of cultivated plants (names in italics). A few of the plants found in localities very close to the boundaries of the area are given in small, heavy characters, while all the taxa reported formerly in the area but whose presence we consider doubtful, or at least as requiring confirmation, are mentioned in small italics. For each taxon we first give the previous references found in the bibliography and then our own data (preceded by the sign - ) . In most cases the following information is provided: distribution of the taxon within the area, frequency, altitude range, ecology, flowering season, precise localities where we have collected or observed it, notes (when appropriate)							doi:10.15470/jdgl4o
on its taxonomy, its morphological variability etc., chorology of the area based on the UTM 10 km grid (zone 31 T) and the general area where the plant is found troughout the world, or at least in Europe. The catalogue comprises 1428 autochtonous or naturalized species, as well as 96 infraspecific units (subspecies and varieties). 35% of these taxa had not previously been reported in the area. There are 36 casual or alien plants and 55 interspecific hybrids. Previous bibliographical references to 1158 species are mentioned, and of these some 20% (233) are rejected as erroneous or highly doubtful. 5% of the total number of taxa belonging to the flora of the area are boreo-alpine plants and 36.7% are eurosiberian species in the broad sense (including submediterranean taxa, which amount to about 4.9%). Mediterranean									doi:10.15470/jdgl4o
plants account for 8.4% of the flora. The main orophytes are alpine and eurasiatic, which make up 13%.									doi:10.15470/jdgl4o
Various graphs and diagrams illustrate the chapters devoted to general information and there is a separate topographical and toponymic map, a map of substrata and a forest map. The floristic catalogue itself includes maps of the distribution of different taxa within the area, as well as drawings of plants seldom or never illustrated before. At the end of the Catalogue is a list of new taxa and new combinations in the nomenclature. This work will soon be completed by the publication of a second volume devoted to plant communities and landscape, as well as a small-scale map of vegetation (made in collaboration with R. M. MASALLES)."						Florístic			doi:10.15470/jdgl4o
DB8A7375-78A3-45FF-87AE-6FBCA634B97E	https://bibdigital.rjb.csic.es/medias/06/2f/c3/d0/062fc3d0-0c33-4f2f-aef0-9102bee992a8/files/P0961_35.pdf	Vigo, J. (1983) El poblament vegetal de la Vall de Ribes (catàleg florístic). Acta Botanica Barcinonense, 35	El poblament vegetal de la Vall de Ribes (catàleg florístic)	Vigo, J.	1983	Acta Botanica Barcinonense, 35	The Vail de Ribes is a small territory situated in the Catalan Pyrenees, in the upper basin of the river Freser, which is a tributary of the Ter. It covers an area of approximately 263 sq.km and the land is situated between altitudes of 775 m at the lowest point and 2909 m on the highest peak, the Puigmal, At the head of the valley lie the axial Pyrenees, while on the opposed meridional side the boundary is formed by the pre-Pyrenean ranges of Serra de Montgrony and Serra Cavallera. The relief mainly consists of smooth slopes and fairly even ridges, extensive plateaux, .... but there are also some very abrupt irr gularities		doi:10.15470/jdgl4o
(gorges and craggy peaks). The shape of the upper zones has been strongly moulded by quaternary glacial activity. A large part of the surface of the area is made up of primary, sedimentary and metamorphic terrains, among which there are some major intrusions of igneous rocks (especially porphyry and gneiss). In the central and northern zones, schists predominate. Carbonatic rocks compose a wide band at the southern end of the Valley and also form numerous intercalations in the schistaceous area.									doi:10.15470/jdgl4o
Climatic variations are quite considerable, being primarily based on differences in altitude. Annual rainfall ranges from 980 to 1352 mm. The average annual temperature is 9.9°C at Ribes de Freser (920 m above									doi:10.15470/jdgl4o
sea-level) and 4.5°C at Nuria (1964 m above sea-level). The population of the area has declined sharply in recent years from 5785 inhabitants in 1950 to 3823 in 1981.									doi:10.15470/jdgl4o
The chief natural resources are the forests (which occupy some 29% of the area of the valley) and the pastures (approximately 41%). Crops account for less than 4""/o of the area. Agriculture has evolved towards a situation of increasing predominance of hay-meadows and fodder. As elsewhere									doi:10.15470/jdgl4o
in the Pyrenees, livestock has declined considerably: ovines have decreased sharply, but there has been an appreciable increase in bovines.									doi:10.15470/jdgl4o
Mining and the iron industry (the famous Catalan ""forges"" which played an important role from the 15th to the 19th centuries, attaining their climax in the 17th) are nowadays non-existant. The negative impact of									doi:10.15470/jdgl4o
these activities on the forest resources must however be emphasized. In terms of floristic studies, the valley was explored to a considerable extent as early as the 17th century. The names of SALVADOR, VAYREDA,									doi:10.15470/jdgl4o
CADEVALL and SENNEN are particularly worthy of mention. The study of plant communities was begun by BRAUN-BLANQUET. The floristic catalogue presented here is a critical list of taxa we ourselves									doi:10.15470/jdgl4o
have observed in the area or which were reported by earlier authors. It includes autochthonous and naturalized plants (correlatively numbered, the latter indicated by an asterisk)	alien or casual plants (names in heavy type but not numbered)	and also an incomplete list of cultivated plants (names in italics). A few of the plants found in localities very close to the boundaries of the area are given in small, heavy characters, while all the taxa reported formerly in the area but whose presence we consider doubtful, or at least as requiring confirmation, are mentioned in small italics. For each taxon we first give the previous references found in the bibliography and then our own data (preceded by the sign - ) . In most cases the following information is provided: distribution of the taxon within the area, frequency, altitude range, ecology, flowering season, precise localities where we have collected or observed it, notes (when appropriate)							doi:10.15470/jdgl4o
on its taxonomy, its morphological variability etc., chorology of the area based on the UTM 10 km grid (zone 31 T) and the general area where the plant is found troughout the world, or at least in Europe. The catalogue comprises 1428 autochtonous or naturalized species, as well as 96 infraspecific units (subspecies and varieties). 35% of these taxa had not previously been reported in the area. There are 36 casual or alien plants and 55 interspecific hybrids. Previous bibliographical references to 1158 species are mentioned, and of these some 20% (233) are rejected as erroneous or highly doubtful. 5% of the total number of taxa belonging to the flora of the area are boreo-alpine plants and 36.7% are eurosiberian species in the broad sense (including submediterranean taxa, which amount to about 4.9%). Mediterranean									doi:10.15470/jdgl4o
plants account for 8.4% of the flora. The main orophytes are alpine and eurasiatic, which make up 13%.									doi:10.15470/jdgl4o
Various graphs and diagrams illustrate the chapters devoted to general information and there is a separate topographical and toponymic map, a map of substrata and a forest map. The floristic catalogue itself includes maps of the distribution of different taxa within the area, as well as drawings of plants seldom or never illustrated before. At the end of the Catalogue is a list of new taxa and new combinations in the nomenclature. This work will soon be completed by the publication of a second volume devoted to plant communities and landscape, as well as a small-scale map of vegetation (made in collaboration with R. M. MASALLES)."						Florístic			doi:10.15470/jdgl4o
DCDD9762-8D08-44C7-AC68-6017147081CF	https://bibdigital.rjb.csic.es/medias/06/2f/c3/d0/062fc3d0-0c33-4f2f-aef0-9102bee992a8/files/P0961_35.pdf	Vigo, J. (1983) El poblament vegetal de la Vall de Ribes (catàleg florístic). Acta Botanica Barcinonense, 35	El poblament vegetal de la Vall de Ribes (catàleg florístic)	Vigo, J.	1983	Acta Botanica Barcinonense, 35	The Vail de Ribes is a small territory situated in the Catalan Pyrenees, in the upper basin of the river Freser, which is a tributary of the Ter. It covers an area of approximately 263 sq.km and the land is situated between altitudes of 775 m at the lowest point and 2909 m on the highest peak, the Puigmal, At the head of the valley lie the axial Pyrenees, while on the opposed meridional side the boundary is formed by the pre-Pyrenean ranges of Serra de Montgrony and Serra Cavallera. The relief mainly consists of smooth slopes and fairly even ridges, extensive plateaux, .... but there are also some very abrupt irr gularities		doi:10.15470/jdgl4o
(gorges and craggy peaks). The shape of the upper zones has been strongly moulded by quaternary glacial activity. A large part of the surface of the area is made up of primary, sedimentary and metamorphic terrains, among which there are some major intrusions of igneous rocks (especially porphyry and gneiss). In the central and northern zones, schists predominate. Carbonatic rocks compose a wide band at the southern end of the Valley and also form numerous intercalations in the schistaceous area.									doi:10.15470/jdgl4o
Climatic variations are quite considerable, being primarily based on differences in altitude. Annual rainfall ranges from 980 to 1352 mm. The average annual temperature is 9.9°C at Ribes de Freser (920 m above									doi:10.15470/jdgl4o
sea-level) and 4.5°C at Nuria (1964 m above sea-level). The population of the area has declined sharply in recent years from 5785 inhabitants in 1950 to 3823 in 1981.									doi:10.15470/jdgl4o
The chief natural resources are the forests (which occupy some 29% of the area of the valley) and the pastures (approximately 41%). Crops account for less than 4""/o of the area. Agriculture has evolved towards a situation of increasing predominance of hay-meadows and fodder. As elsewhere									doi:10.15470/jdgl4o
in the Pyrenees, livestock has declined considerably: ovines have decreased sharply, but there has been an appreciable increase in bovines.									doi:10.15470/jdgl4o
Mining and the iron industry (the famous Catalan ""forges"" which played an important role from the 15th to the 19th centuries, attaining their climax in the 17th) are nowadays non-existant. The negative impact of									doi:10.15470/jdgl4o
these activities on the forest resources must however be emphasized. In terms of floristic studies, the valley was explored to a considerable extent as early as the 17th century. The names of SALVADOR, VAYREDA,									doi:10.15470/jdgl4o
CADEVALL and SENNEN are particularly worthy of mention. The study of plant communities was begun by BRAUN-BLANQUET. The floristic catalogue presented here is a critical list of taxa we ourselves									doi:10.15470/jdgl4o
have observed in the area or which were reported by earlier authors. It includes autochthonous and naturalized plants (correlatively numbered, the latter indicated by an asterisk)	alien or casual plants (names in heavy type but not numbered)	and also an incomplete list of cultivated plants (names in italics). A few of the plants found in localities very close to the boundaries of the area are given in small, heavy characters, while all the taxa reported formerly in the area but whose presence we consider doubtful, or at least as requiring confirmation, are mentioned in small italics. For each taxon we first give the previous references found in the bibliography and then our own data (preceded by the sign - ) . In most cases the following information is provided: distribution of the taxon within the area, frequency, altitude range, ecology, flowering season, precise localities where we have collected or observed it, notes (when appropriate)							doi:10.15470/jdgl4o
on its taxonomy, its morphological variability etc., chorology of the area based on the UTM 10 km grid (zone 31 T) and the general area where the plant is found troughout the world, or at least in Europe. The catalogue comprises 1428 autochtonous or naturalized species, as well as 96 infraspecific units (subspecies and varieties). 35% of these taxa had not previously been reported in the area. There are 36 casual or alien plants and 55 interspecific hybrids. Previous bibliographical references to 1158 species are mentioned, and of these some 20% (233) are rejected as erroneous or highly doubtful. 5% of the total number of taxa belonging to the flora of the area are boreo-alpine plants and 36.7% are eurosiberian species in the broad sense (including submediterranean taxa, which amount to about 4.9%). Mediterranean									doi:10.15470/jdgl4o
plants account for 8.4% of the flora. The main orophytes are alpine and eurasiatic, which make up 13%.									doi:10.15470/jdgl4o
Various graphs and diagrams illustrate the chapters devoted to general information and there is a separate topographical and toponymic map, a map of substrata and a forest map. The floristic catalogue itself includes maps of the distribution of different taxa within the area, as well as drawings of plants seldom or never illustrated before. At the end of the Catalogue is a list of new taxa and new combinations in the nomenclature. This work will soon be completed by the publication of a second volume devoted to plant communities and landscape, as well as a small-scale map of vegetation (made in collaboration with R. M. MASALLES)."						Florístic			doi:10.15470/jdgl4o
DE9E64AB-5A14-448D-A987-B0AFA68AD12A	https://bibdigital.rjb.csic.es/medias/06/2f/c3/d0/062fc3d0-0c33-4f2f-aef0-9102bee992a8/files/P0961_35.pdf	Vigo, J. (1983) El poblament vegetal de la Vall de Ribes (catàleg florístic). Acta Botanica Barcinonense, 35	El poblament vegetal de la Vall de Ribes (catàleg florístic)	Vigo, J.	1983	Acta Botanica Barcinonense, 35	The Vail de Ribes is a small territory situated in the Catalan Pyrenees, in the upper basin of the river Freser, which is a tributary of the Ter. It covers an area of approximately 263 sq.km and the land is situated between altitudes of 775 m at the lowest point and 2909 m on the highest peak, the Puigmal, At the head of the valley lie the axial Pyrenees, while on the opposed meridional side the boundary is formed by the pre-Pyrenean ranges of Serra de Montgrony and Serra Cavallera. The relief mainly consists of smooth slopes and fairly even ridges, extensive plateaux, .... but there are also some very abrupt irr gularities		doi:10.15470/jdgl4o
(gorges and craggy peaks). The shape of the upper zones has been strongly moulded by quaternary glacial activity. A large part of the surface of the area is made up of primary, sedimentary and metamorphic terrains, among which there are some major intrusions of igneous rocks (especially porphyry and gneiss). In the central and northern zones, schists predominate. Carbonatic rocks compose a wide band at the southern end of the Valley and also form numerous intercalations in the schistaceous area.									doi:10.15470/jdgl4o
Climatic variations are quite considerable, being primarily based on differences in altitude. Annual rainfall ranges from 980 to 1352 mm. The average annual temperature is 9.9°C at Ribes de Freser (920 m above									doi:10.15470/jdgl4o
sea-level) and 4.5°C at Nuria (1964 m above sea-level). The population of the area has declined sharply in recent years from 5785 inhabitants in 1950 to 3823 in 1981.									doi:10.15470/jdgl4o
The chief natural resources are the forests (which occupy some 29% of the area of the valley) and the pastures (approximately 41%). Crops account for less than 4""/o of the area. Agriculture has evolved towards a situation of increasing predominance of hay-meadows and fodder. As elsewhere									doi:10.15470/jdgl4o
in the Pyrenees, livestock has declined considerably: ovines have decreased sharply, but there has been an appreciable increase in bovines.									doi:10.15470/jdgl4o
Mining and the iron industry (the famous Catalan ""forges"" which played an important role from the 15th to the 19th centuries, attaining their climax in the 17th) are nowadays non-existant. The negative impact of									doi:10.15470/jdgl4o
these activities on the forest resources must however be emphasized. In terms of floristic studies, the valley was explored to a considerable extent as early as the 17th century. The names of SALVADOR, VAYREDA,									doi:10.15470/jdgl4o
CADEVALL and SENNEN are particularly worthy of mention. The study of plant communities was begun by BRAUN-BLANQUET. The floristic catalogue presented here is a critical list of taxa we ourselves									doi:10.15470/jdgl4o
have observed in the area or which were reported by earlier authors. It includes autochthonous and naturalized plants (correlatively numbered, the latter indicated by an asterisk)	alien or casual plants (names in heavy type but not numbered)	and also an incomplete list of cultivated plants (names in italics). A few of the plants found in localities very close to the boundaries of the area are given in small, heavy characters, while all the taxa reported formerly in the area but whose presence we consider doubtful, or at least as requiring confirmation, are mentioned in small italics. For each taxon we first give the previous references found in the bibliography and then our own data (preceded by the sign - ) . In most cases the following information is provided: distribution of the taxon within the area, frequency, altitude range, ecology, flowering season, precise localities where we have collected or observed it, notes (when appropriate)							doi:10.15470/jdgl4o
on its taxonomy, its morphological variability etc., chorology of the area based on the UTM 10 km grid (zone 31 T) and the general area where the plant is found troughout the world, or at least in Europe. The catalogue comprises 1428 autochtonous or naturalized species, as well as 96 infraspecific units (subspecies and varieties). 35% of these taxa had not previously been reported in the area. There are 36 casual or alien plants and 55 interspecific hybrids. Previous bibliographical references to 1158 species are mentioned, and of these some 20% (233) are rejected as erroneous or highly doubtful. 5% of the total number of taxa belonging to the flora of the area are boreo-alpine plants and 36.7% are eurosiberian species in the broad sense (including submediterranean taxa, which amount to about 4.9%). Mediterranean									doi:10.15470/jdgl4o
plants account for 8.4% of the flora. The main orophytes are alpine and eurasiatic, which make up 13%.									doi:10.15470/jdgl4o
Various graphs and diagrams illustrate the chapters devoted to general information and there is a separate topographical and toponymic map, a map of substrata and a forest map. The floristic catalogue itself includes maps of the distribution of different taxa within the area, as well as drawings of plants seldom or never illustrated before. At the end of the Catalogue is a list of new taxa and new combinations in the nomenclature. This work will soon be completed by the publication of a second volume devoted to plant communities and landscape, as well as a small-scale map of vegetation (made in collaboration with R. M. MASALLES)."						Florístic			doi:10.15470/jdgl4o
DF1B07E9-517B-46CC-85BB-011352D2F95E	https://bibdigital.rjb.csic.es/medias/06/2f/c3/d0/062fc3d0-0c33-4f2f-aef0-9102bee992a8/files/P0961_35.pdf	Vigo, J. (1983) El poblament vegetal de la Vall de Ribes (catàleg florístic). Acta Botanica Barcinonense, 35	El poblament vegetal de la Vall de Ribes (catàleg florístic)	Vigo, J.	1983	Acta Botanica Barcinonense, 35	The Vail de Ribes is a small territory situated in the Catalan Pyrenees, in the upper basin of the river Freser, which is a tributary of the Ter. It covers an area of approximately 263 sq.km and the land is situated between altitudes of 775 m at the lowest point and 2909 m on the highest peak, the Puigmal, At the head of the valley lie the axial Pyrenees, while on the opposed meridional side the boundary is formed by the pre-Pyrenean ranges of Serra de Montgrony and Serra Cavallera. The relief mainly consists of smooth slopes and fairly even ridges, extensive plateaux, .... but there are also some very abrupt irr gularities		doi:10.15470/jdgl4o
(gorges and craggy peaks). The shape of the upper zones has been strongly moulded by quaternary glacial activity. A large part of the surface of the area is made up of primary, sedimentary and metamorphic terrains, among which there are some major intrusions of igneous rocks (especially porphyry and gneiss). In the central and northern zones, schists predominate. Carbonatic rocks compose a wide band at the southern end of the Valley and also form numerous intercalations in the schistaceous area.									doi:10.15470/jdgl4o
Climatic variations are quite considerable, being primarily based on differences in altitude. Annual rainfall ranges from 980 to 1352 mm. The average annual temperature is 9.9°C at Ribes de Freser (920 m above									doi:10.15470/jdgl4o
sea-level) and 4.5°C at Nuria (1964 m above sea-level). The population of the area has declined sharply in recent years from 5785 inhabitants in 1950 to 3823 in 1981.									doi:10.15470/jdgl4o
The chief natural resources are the forests (which occupy some 29% of the area of the valley) and the pastures (approximately 41%). Crops account for less than 4""/o of the area. Agriculture has evolved towards a situation of increasing predominance of hay-meadows and fodder. As elsewhere									doi:10.15470/jdgl4o
in the Pyrenees, livestock has declined considerably: ovines have decreased sharply, but there has been an appreciable increase in bovines.									doi:10.15470/jdgl4o
Mining and the iron industry (the famous Catalan ""forges"" which played an important role from the 15th to the 19th centuries, attaining their climax in the 17th) are nowadays non-existant. The negative impact of									doi:10.15470/jdgl4o
these activities on the forest resources must however be emphasized. In terms of floristic studies, the valley was explored to a considerable extent as early as the 17th century. The names of SALVADOR, VAYREDA,									doi:10.15470/jdgl4o
CADEVALL and SENNEN are particularly worthy of mention. The study of plant communities was begun by BRAUN-BLANQUET. The floristic catalogue presented here is a critical list of taxa we ourselves									doi:10.15470/jdgl4o
have observed in the area or which were reported by earlier authors. It includes autochthonous and naturalized plants (correlatively numbered, the latter indicated by an asterisk)	alien or casual plants (names in heavy type but not numbered)	and also an incomplete list of cultivated plants (names in italics). A few of the plants found in localities very close to the boundaries of the area are given in small, heavy characters, while all the taxa reported formerly in the area but whose presence we consider doubtful, or at least as requiring confirmation, are mentioned in small italics. For each taxon we first give the previous references found in the bibliography and then our own data (preceded by the sign - ) . In most cases the following information is provided: distribution of the taxon within the area, frequency, altitude range, ecology, flowering season, precise localities where we have collected or observed it, notes (when appropriate)							doi:10.15470/jdgl4o
on its taxonomy, its morphological variability etc., chorology of the area based on the UTM 10 km grid (zone 31 T) and the general area where the plant is found troughout the world, or at least in Europe. The catalogue comprises 1428 autochtonous or naturalized species, as well as 96 infraspecific units (subspecies and varieties). 35% of these taxa had not previously been reported in the area. There are 36 casual or alien plants and 55 interspecific hybrids. Previous bibliographical references to 1158 species are mentioned, and of these some 20% (233) are rejected as erroneous or highly doubtful. 5% of the total number of taxa belonging to the flora of the area are boreo-alpine plants and 36.7% are eurosiberian species in the broad sense (including submediterranean taxa, which amount to about 4.9%). Mediterranean									doi:10.15470/jdgl4o
plants account for 8.4% of the flora. The main orophytes are alpine and eurasiatic, which make up 13%.									doi:10.15470/jdgl4o
Various graphs and diagrams illustrate the chapters devoted to general information and there is a separate topographical and toponymic map, a map of substrata and a forest map. The floristic catalogue itself includes maps of the distribution of different taxa within the area, as well as drawings of plants seldom or never illustrated before. At the end of the Catalogue is a list of new taxa and new combinations in the nomenclature. This work will soon be completed by the publication of a second volume devoted to plant communities and landscape, as well as a small-scale map of vegetation (made in collaboration with R. M. MASALLES)."						Florístic			doi:10.15470/jdgl4o
DF32A4DD-2E11-4687-916D-6242481529FC	https://bibdigital.rjb.csic.es/medias/06/2f/c3/d0/062fc3d0-0c33-4f2f-aef0-9102bee992a8/files/P0961_35.pdf	Vigo, J. (1983) El poblament vegetal de la Vall de Ribes (catàleg florístic). Acta Botanica Barcinonense, 35	El poblament vegetal de la Vall de Ribes (catàleg florístic)	Vigo, J.	1983	Acta Botanica Barcinonense, 35	The Vail de Ribes is a small territory situated in the Catalan Pyrenees, in the upper basin of the river Freser, which is a tributary of the Ter. It covers an area of approximately 263 sq.km and the land is situated between altitudes of 775 m at the lowest point and 2909 m on the highest peak, the Puigmal, At the head of the valley lie the axial Pyrenees, while on the opposed meridional side the boundary is formed by the pre-Pyrenean ranges of Serra de Montgrony and Serra Cavallera. The relief mainly consists of smooth slopes and fairly even ridges, extensive plateaux, .... but there are also some very abrupt irr gularities		doi:10.15470/jdgl4o
(gorges and craggy peaks). The shape of the upper zones has been strongly moulded by quaternary glacial activity. A large part of the surface of the area is made up of primary, sedimentary and metamorphic terrains, among which there are some major intrusions of igneous rocks (especially porphyry and gneiss). In the central and northern zones, schists predominate. Carbonatic rocks compose a wide band at the southern end of the Valley and also form numerous intercalations in the schistaceous area.									doi:10.15470/jdgl4o
Climatic variations are quite considerable, being primarily based on differences in altitude. Annual rainfall ranges from 980 to 1352 mm. The average annual temperature is 9.9°C at Ribes de Freser (920 m above									doi:10.15470/jdgl4o
sea-level) and 4.5°C at Nuria (1964 m above sea-level). The population of the area has declined sharply in recent years from 5785 inhabitants in 1950 to 3823 in 1981.									doi:10.15470/jdgl4o
The chief natural resources are the forests (which occupy some 29% of the area of the valley) and the pastures (approximately 41%). Crops account for less than 4""/o of the area. Agriculture has evolved towards a situation of increasing predominance of hay-meadows and fodder. As elsewhere									doi:10.15470/jdgl4o
in the Pyrenees, livestock has declined considerably: ovines have decreased sharply, but there has been an appreciable increase in bovines.									doi:10.15470/jdgl4o
Mining and the iron industry (the famous Catalan ""forges"" which played an important role from the 15th to the 19th centuries, attaining their climax in the 17th) are nowadays non-existant. The negative impact of									doi:10.15470/jdgl4o
these activities on the forest resources must however be emphasized. In terms of floristic studies, the valley was explored to a considerable extent as early as the 17th century. The names of SALVADOR, VAYREDA,									doi:10.15470/jdgl4o
CADEVALL and SENNEN are particularly worthy of mention. The study of plant communities was begun by BRAUN-BLANQUET. The floristic catalogue presented here is a critical list of taxa we ourselves									doi:10.15470/jdgl4o
have observed in the area or which were reported by earlier authors. It includes autochthonous and naturalized plants (correlatively numbered, the latter indicated by an asterisk)	alien or casual plants (names in heavy type but not numbered)	and also an incomplete list of cultivated plants (names in italics). A few of the plants found in localities very close to the boundaries of the area are given in small, heavy characters, while all the taxa reported formerly in the area but whose presence we consider doubtful, or at least as requiring confirmation, are mentioned in small italics. For each taxon we first give the previous references found in the bibliography and then our own data (preceded by the sign - ) . In most cases the following information is provided: distribution of the taxon within the area, frequency, altitude range, ecology, flowering season, precise localities where we have collected or observed it, notes (when appropriate)							doi:10.15470/jdgl4o
on its taxonomy, its morphological variability etc., chorology of the area based on the UTM 10 km grid (zone 31 T) and the general area where the plant is found troughout the world, or at least in Europe. The catalogue comprises 1428 autochtonous or naturalized species, as well as 96 infraspecific units (subspecies and varieties). 35% of these taxa had not previously been reported in the area. There are 36 casual or alien plants and 55 interspecific hybrids. Previous bibliographical references to 1158 species are mentioned, and of these some 20% (233) are rejected as erroneous or highly doubtful. 5% of the total number of taxa belonging to the flora of the area are boreo-alpine plants and 36.7% are eurosiberian species in the broad sense (including submediterranean taxa, which amount to about 4.9%). Mediterranean									doi:10.15470/jdgl4o
plants account for 8.4% of the flora. The main orophytes are alpine and eurasiatic, which make up 13%.									doi:10.15470/jdgl4o
Various graphs and diagrams illustrate the chapters devoted to general information and there is a separate topographical and toponymic map, a map of substrata and a forest map. The floristic catalogue itself includes maps of the distribution of different taxa within the area, as well as drawings of plants seldom or never illustrated before. At the end of the Catalogue is a list of new taxa and new combinations in the nomenclature. This work will soon be completed by the publication of a second volume devoted to plant communities and landscape, as well as a small-scale map of vegetation (made in collaboration with R. M. MASALLES)."						Florístic			doi:10.15470/jdgl4o
E0761F3A-9A3A-456E-B260-8E8A84212164	https://bibdigital.rjb.csic.es/medias/06/2f/c3/d0/062fc3d0-0c33-4f2f-aef0-9102bee992a8/files/P0961_35.pdf	Vigo, J. (1983) El poblament vegetal de la Vall de Ribes (catàleg florístic). Acta Botanica Barcinonense, 35	El poblament vegetal de la Vall de Ribes (catàleg florístic)	Vigo, J.	1983	Acta Botanica Barcinonense, 35	The Vail de Ribes is a small territory situated in the Catalan Pyrenees, in the upper basin of the river Freser, which is a tributary of the Ter. It covers an area of approximately 263 sq.km and the land is situated between altitudes of 775 m at the lowest point and 2909 m on the highest peak, the Puigmal, At the head of the valley lie the axial Pyrenees, while on the opposed meridional side the boundary is formed by the pre-Pyrenean ranges of Serra de Montgrony and Serra Cavallera. The relief mainly consists of smooth slopes and fairly even ridges, extensive plateaux, .... but there are also some very abrupt irr gularities		doi:10.15470/jdgl4o
(gorges and craggy peaks). The shape of the upper zones has been strongly moulded by quaternary glacial activity. A large part of the surface of the area is made up of primary, sedimentary and metamorphic terrains, among which there are some major intrusions of igneous rocks (especially porphyry and gneiss). In the central and northern zones, schists predominate. Carbonatic rocks compose a wide band at the southern end of the Valley and also form numerous intercalations in the schistaceous area.									doi:10.15470/jdgl4o
Climatic variations are quite considerable, being primarily based on differences in altitude. Annual rainfall ranges from 980 to 1352 mm. The average annual temperature is 9.9°C at Ribes de Freser (920 m above									doi:10.15470/jdgl4o
sea-level) and 4.5°C at Nuria (1964 m above sea-level). The population of the area has declined sharply in recent years from 5785 inhabitants in 1950 to 3823 in 1981.									doi:10.15470/jdgl4o
The chief natural resources are the forests (which occupy some 29% of the area of the valley) and the pastures (approximately 41%). Crops account for less than 4""/o of the area. Agriculture has evolved towards a situation of increasing predominance of hay-meadows and fodder. As elsewhere									doi:10.15470/jdgl4o
in the Pyrenees, livestock has declined considerably: ovines have decreased sharply, but there has been an appreciable increase in bovines.									doi:10.15470/jdgl4o
Mining and the iron industry (the famous Catalan ""forges"" which played an important role from the 15th to the 19th centuries, attaining their climax in the 17th) are nowadays non-existant. The negative impact of									doi:10.15470/jdgl4o
these activities on the forest resources must however be emphasized. In terms of floristic studies, the valley was explored to a considerable extent as early as the 17th century. The names of SALVADOR, VAYREDA,									doi:10.15470/jdgl4o
CADEVALL and SENNEN are particularly worthy of mention. The study of plant communities was begun by BRAUN-BLANQUET. The floristic catalogue presented here is a critical list of taxa we ourselves									doi:10.15470/jdgl4o
have observed in the area or which were reported by earlier authors. It includes autochthonous and naturalized plants (correlatively numbered, the latter indicated by an asterisk)	alien or casual plants (names in heavy type but not numbered)	and also an incomplete list of cultivated plants (names in italics). A few of the plants found in localities very close to the boundaries of the area are given in small, heavy characters, while all the taxa reported formerly in the area but whose presence we consider doubtful, or at least as requiring confirmation, are mentioned in small italics. For each taxon we first give the previous references found in the bibliography and then our own data (preceded by the sign - ) . In most cases the following information is provided: distribution of the taxon within the area, frequency, altitude range, ecology, flowering season, precise localities where we have collected or observed it, notes (when appropriate)							doi:10.15470/jdgl4o
on its taxonomy, its morphological variability etc., chorology of the area based on the UTM 10 km grid (zone 31 T) and the general area where the plant is found troughout the world, or at least in Europe. The catalogue comprises 1428 autochtonous or naturalized species, as well as 96 infraspecific units (subspecies and varieties). 35% of these taxa had not previously been reported in the area. There are 36 casual or alien plants and 55 interspecific hybrids. Previous bibliographical references to 1158 species are mentioned, and of these some 20% (233) are rejected as erroneous or highly doubtful. 5% of the total number of taxa belonging to the flora of the area are boreo-alpine plants and 36.7% are eurosiberian species in the broad sense (including submediterranean taxa, which amount to about 4.9%). Mediterranean									doi:10.15470/jdgl4o
plants account for 8.4% of the flora. The main orophytes are alpine and eurasiatic, which make up 13%.									doi:10.15470/jdgl4o
Various graphs and diagrams illustrate the chapters devoted to general information and there is a separate topographical and toponymic map, a map of substrata and a forest map. The floristic catalogue itself includes maps of the distribution of different taxa within the area, as well as drawings of plants seldom or never illustrated before. At the end of the Catalogue is a list of new taxa and new combinations in the nomenclature. This work will soon be completed by the publication of a second volume devoted to plant communities and landscape, as well as a small-scale map of vegetation (made in collaboration with R. M. MASALLES)."						Florístic			doi:10.15470/jdgl4o
E20658C8-8ED6-4296-80E7-A0FEEA2C5952	https://bibdigital.rjb.csic.es/medias/06/2f/c3/d0/062fc3d0-0c33-4f2f-aef0-9102bee992a8/files/P0961_35.pdf	Vigo, J. (1983) El poblament vegetal de la Vall de Ribes (catàleg florístic). Acta Botanica Barcinonense, 35	El poblament vegetal de la Vall de Ribes (catàleg florístic)	Vigo, J.	1983	Acta Botanica Barcinonense, 35	The Vail de Ribes is a small territory situated in the Catalan Pyrenees, in the upper basin of the river Freser, which is a tributary of the Ter. It covers an area of approximately 263 sq.km and the land is situated between altitudes of 775 m at the lowest point and 2909 m on the highest peak, the Puigmal, At the head of the valley lie the axial Pyrenees, while on the opposed meridional side the boundary is formed by the pre-Pyrenean ranges of Serra de Montgrony and Serra Cavallera. The relief mainly consists of smooth slopes and fairly even ridges, extensive plateaux, .... but there are also some very abrupt irr gularities		doi:10.15470/jdgl4o
(gorges and craggy peaks). The shape of the upper zones has been strongly moulded by quaternary glacial activity. A large part of the surface of the area is made up of primary, sedimentary and metamorphic terrains, among which there are some major intrusions of igneous rocks (especially porphyry and gneiss). In the central and northern zones, schists predominate. Carbonatic rocks compose a wide band at the southern end of the Valley and also form numerous intercalations in the schistaceous area.									doi:10.15470/jdgl4o
Climatic variations are quite considerable, being primarily based on differences in altitude. Annual rainfall ranges from 980 to 1352 mm. The average annual temperature is 9.9°C at Ribes de Freser (920 m above									doi:10.15470/jdgl4o
sea-level) and 4.5°C at Nuria (1964 m above sea-level). The population of the area has declined sharply in recent years from 5785 inhabitants in 1950 to 3823 in 1981.									doi:10.15470/jdgl4o
The chief natural resources are the forests (which occupy some 29% of the area of the valley) and the pastures (approximately 41%). Crops account for less than 4""/o of the area. Agriculture has evolved towards a situation of increasing predominance of hay-meadows and fodder. As elsewhere									doi:10.15470/jdgl4o
in the Pyrenees, livestock has declined considerably: ovines have decreased sharply, but there has been an appreciable increase in bovines.									doi:10.15470/jdgl4o
Mining and the iron industry (the famous Catalan ""forges"" which played an important role from the 15th to the 19th centuries, attaining their climax in the 17th) are nowadays non-existant. The negative impact of									doi:10.15470/jdgl4o
these activities on the forest resources must however be emphasized. In terms of floristic studies, the valley was explored to a considerable extent as early as the 17th century. The names of SALVADOR, VAYREDA,									doi:10.15470/jdgl4o
CADEVALL and SENNEN are particularly worthy of mention. The study of plant communities was begun by BRAUN-BLANQUET. The floristic catalogue presented here is a critical list of taxa we ourselves									doi:10.15470/jdgl4o
have observed in the area or which were reported by earlier authors. It includes autochthonous and naturalized plants (correlatively numbered, the latter indicated by an asterisk)	alien or casual plants (names in heavy type but not numbered)	and also an incomplete list of cultivated plants (names in italics). A few of the plants found in localities very close to the boundaries of the area are given in small, heavy characters, while all the taxa reported formerly in the area but whose presence we consider doubtful, or at least as requiring confirmation, are mentioned in small italics. For each taxon we first give the previous references found in the bibliography and then our own data (preceded by the sign - ) . In most cases the following information is provided: distribution of the taxon within the area, frequency, altitude range, ecology, flowering season, precise localities where we have collected or observed it, notes (when appropriate)							doi:10.15470/jdgl4o
on its taxonomy, its morphological variability etc., chorology of the area based on the UTM 10 km grid (zone 31 T) and the general area where the plant is found troughout the world, or at least in Europe. The catalogue comprises 1428 autochtonous or naturalized species, as well as 96 infraspecific units (subspecies and varieties). 35% of these taxa had not previously been reported in the area. There are 36 casual or alien plants and 55 interspecific hybrids. Previous bibliographical references to 1158 species are mentioned, and of these some 20% (233) are rejected as erroneous or highly doubtful. 5% of the total number of taxa belonging to the flora of the area are boreo-alpine plants and 36.7% are eurosiberian species in the broad sense (including submediterranean taxa, which amount to about 4.9%). Mediterranean									doi:10.15470/jdgl4o
plants account for 8.4% of the flora. The main orophytes are alpine and eurasiatic, which make up 13%.									doi:10.15470/jdgl4o
Various graphs and diagrams illustrate the chapters devoted to general information and there is a separate topographical and toponymic map, a map of substrata and a forest map. The floristic catalogue itself includes maps of the distribution of different taxa within the area, as well as drawings of plants seldom or never illustrated before. At the end of the Catalogue is a list of new taxa and new combinations in the nomenclature. This work will soon be completed by the publication of a second volume devoted to plant communities and landscape, as well as a small-scale map of vegetation (made in collaboration with R. M. MASALLES)."						Florístic			doi:10.15470/jdgl4o
E66ADD5E-4F47-4347-9332-F44271BA98C1	https://bibdigital.rjb.csic.es/medias/06/2f/c3/d0/062fc3d0-0c33-4f2f-aef0-9102bee992a8/files/P0961_35.pdf	Vigo, J. (1983) El poblament vegetal de la Vall de Ribes (catàleg florístic). Acta Botanica Barcinonense, 35	El poblament vegetal de la Vall de Ribes (catàleg florístic)	Vigo, J.	1983	Acta Botanica Barcinonense, 35	The Vail de Ribes is a small territory situated in the Catalan Pyrenees, in the upper basin of the river Freser, which is a tributary of the Ter. It covers an area of approximately 263 sq.km and the land is situated between altitudes of 775 m at the lowest point and 2909 m on the highest peak, the Puigmal, At the head of the valley lie the axial Pyrenees, while on the opposed meridional side the boundary is formed by the pre-Pyrenean ranges of Serra de Montgrony and Serra Cavallera. The relief mainly consists of smooth slopes and fairly even ridges, extensive plateaux, .... but there are also some very abrupt irr gularities		doi:10.15470/jdgl4o
(gorges and craggy peaks). The shape of the upper zones has been strongly moulded by quaternary glacial activity. A large part of the surface of the area is made up of primary, sedimentary and metamorphic terrains, among which there are some major intrusions of igneous rocks (especially porphyry and gneiss). In the central and northern zones, schists predominate. Carbonatic rocks compose a wide band at the southern end of the Valley and also form numerous intercalations in the schistaceous area.									doi:10.15470/jdgl4o
Climatic variations are quite considerable, being primarily based on differences in altitude. Annual rainfall ranges from 980 to 1352 mm. The average annual temperature is 9.9°C at Ribes de Freser (920 m above									doi:10.15470/jdgl4o
sea-level) and 4.5°C at Nuria (1964 m above sea-level). The population of the area has declined sharply in recent years from 5785 inhabitants in 1950 to 3823 in 1981.									doi:10.15470/jdgl4o
The chief natural resources are the forests (which occupy some 29% of the area of the valley) and the pastures (approximately 41%). Crops account for less than 4""/o of the area. Agriculture has evolved towards a situation of increasing predominance of hay-meadows and fodder. As elsewhere									doi:10.15470/jdgl4o
in the Pyrenees, livestock has declined considerably: ovines have decreased sharply, but there has been an appreciable increase in bovines.									doi:10.15470/jdgl4o
Mining and the iron industry (the famous Catalan ""forges"" which played an important role from the 15th to the 19th centuries, attaining their climax in the 17th) are nowadays non-existant. The negative impact of									doi:10.15470/jdgl4o
these activities on the forest resources must however be emphasized. In terms of floristic studies, the valley was explored to a considerable extent as early as the 17th century. The names of SALVADOR, VAYREDA,									doi:10.15470/jdgl4o
CADEVALL and SENNEN are particularly worthy of mention. The study of plant communities was begun by BRAUN-BLANQUET. The floristic catalogue presented here is a critical list of taxa we ourselves									doi:10.15470/jdgl4o
have observed in the area or which were reported by earlier authors. It includes autochthonous and naturalized plants (correlatively numbered, the latter indicated by an asterisk)	alien or casual plants (names in heavy type but not numbered)	and also an incomplete list of cultivated plants (names in italics). A few of the plants found in localities very close to the boundaries of the area are given in small, heavy characters, while all the taxa reported formerly in the area but whose presence we consider doubtful, or at least as requiring confirmation, are mentioned in small italics. For each taxon we first give the previous references found in the bibliography and then our own data (preceded by the sign - ) . In most cases the following information is provided: distribution of the taxon within the area, frequency, altitude range, ecology, flowering season, precise localities where we have collected or observed it, notes (when appropriate)							doi:10.15470/jdgl4o
on its taxonomy, its morphological variability etc., chorology of the area based on the UTM 10 km grid (zone 31 T) and the general area where the plant is found troughout the world, or at least in Europe. The catalogue comprises 1428 autochtonous or naturalized species, as well as 96 infraspecific units (subspecies and varieties). 35% of these taxa had not previously been reported in the area. There are 36 casual or alien plants and 55 interspecific hybrids. Previous bibliographical references to 1158 species are mentioned, and of these some 20% (233) are rejected as erroneous or highly doubtful. 5% of the total number of taxa belonging to the flora of the area are boreo-alpine plants and 36.7% are eurosiberian species in the broad sense (including submediterranean taxa, which amount to about 4.9%). Mediterranean									doi:10.15470/jdgl4o
plants account for 8.4% of the flora. The main orophytes are alpine and eurasiatic, which make up 13%.									doi:10.15470/jdgl4o
Various graphs and diagrams illustrate the chapters devoted to general information and there is a separate topographical and toponymic map, a map of substrata and a forest map. The floristic catalogue itself includes maps of the distribution of different taxa within the area, as well as drawings of plants seldom or never illustrated before. At the end of the Catalogue is a list of new taxa and new combinations in the nomenclature. This work will soon be completed by the publication of a second volume devoted to plant communities and landscape, as well as a small-scale map of vegetation (made in collaboration with R. M. MASALLES)."						Florístic			doi:10.15470/jdgl4o
E83F9950-9C92-4F68-87ED-F147AE416154	https://revistas.uma.es/index.php/abm/article/view/8674/8156	Vázquez, F. M. & Devesa, J. A. (1996) Revisión del género Stipa L. y Nassella Desv. (Poaceae) en la Península Ibérica e Islas Baleares. Acta Botanica Malacitana, 21: 125-189	Revisión del género Stipa L. y Nassella Desv. (Poaceae) en la Península Ibérica e Islas Baleares	Vázquez, F. M. & Devesa, J. A.	1996	Acta Botanica Malacitana, 21: 125-189	Revisión del género Stipa L. y Nassella Desv. (Poaceae) en la Peninsula Ibérica e Islas Baleares. Se ha efectuado un estudio taxonómico de los géneros Stipa L. y Nassella Desv. en la Península Ibérica e Islas Baleares. Para el primero se reconocen en el territorio 27 taxones: 18 especies y el resto taxones infraespecíficos, mientras que el segundo está representado sólo por N. mucronata. Se aportan claves para la identificacion de los taxones, que se acompañan además de descripción, principales sinonimias comprobadas e información sobre su número cromosómico y distribución en el territorio. Se efectúan ocho combinaciones: Stipa sect. Inaequiglumes, Stipa sect. Jarava, Stipa sect. Macrochloa, Stipa sect. Giganteae, S. iberica var. pseudodasyphylla, S. iberica var. austro-iberica, S. parviflora var. pilosa y S. pauneroana, y se describen ademas los siguientes taxones S. apernfolia var. nevadensis, S. juncea var.		doi:10.15470/jdgl4o
cabanasii y S. gigantea subsp. donyanae."	Spermatophyta, Stipa, Nassella, Poaceae, Gramineae, taxonomía, nomenclatura, número								doi:10.15470/jdgl4o
cromosómico, distribución, Península Ibérica, Baleares."					Taxonòmic				doi:10.15470/jdgl4o
EAA4EEBC-6E77-40A9-A9AA-927659BF46E7	https://www.tdx.cat/handle/10803/969page=1	Casasayas, T. (1989) La flora al·lòctona de Catalunya. Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia. Departament de Biologia Vegetal	La flora al·lòctona de Catalunya	Casasayas, T.	1989	Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia. Departament de Biologia Vegetal	Després d'una aproximació fisiogràfica i climatològica de Catalunya i d'una explicació sobre la metodologia utilitzada, hi ha un capítol que inclou consideracions generals sobre la flora sinantròpica. En aquest capítol es fa una aproximació general sobre les espècies al.lòctones, s'expliquen els principals mitjans d'introducció, els ecosistemes on s'estableixen preferentment, les àrees de distribució originals, els criteris que es fan servir per a decidir si una espècie és autòctona o no, i un compendi sobre els diferents termes i tipus de classificacions existents sobre aquestes espècies.		doi:10.15470/jdgl4o
La part més extensa d'aquesta tesi és el catàleg raonat que inclou 461 tàxons de plantes vasculars exòtiques, introduïdes de forma voluntària o accidental, i que creixen més o menys espontàniament a Catalunya. Aquest catàleg s'ha elaborat fent, per una banda, un buidat bibliogràfic i d'herbari exhaustius i, per l'altra, un treball de camp personal, recorrent tot Catalunya per tal de comprovar les dades dubtoses d'altres autors i per afegir-ne de noves. S'han tret totes les dades referents a flora al.lòctona catalana existents en flores, catàlegs i llistes florístiques regionals, comarcals o locals, publicades o inèdites, aparegudes principalment des de mitjan segle passat fins l'any 1986.									doi:10.15470/jdgl4o
El catàleg està separat en pteridòfits i espermatòfits, i dins d'aquests dos grups les famílies, gèneres i espècies estan disposats de forma alfabètica. Per a cada espècie es dóna la següent informació, sempre que aquesta hagi estat al nostre abast: la sinonímia principal, el número cromosòmic, la seva àrea de distribució original, l'època d'introducció a Europa, a la Península Ibèrica o a Catalunya, el sistema d'introducció, grau de naturalització, categoria sinantròpica segons la classificació de Kornas (1978), ecologia, fenologia, distribució geogràfica a Catalunya, a la Península Ibèrica, a Europa o al món, etc.									doi:10.15470/jdgl4o
Es presenta també la distrIbució geogràfica de 390 espècies en mapes que inclouen la quadrícula UTM de 10 Km de costat.									doi:10.15470/jdgl4o
Després del catàleg hi ha el capítol de síntesi i conclusions on s'inclouen 6 Taules i 16 figures amb els diferents percentatges de les espècies al.lòctones catalanes segons el grau de naturalització, grau d'integració dins la vegetació, origen, tipus d'introducció i grau de naturalització, etc.									doi:10.15470/jdgl4o
Les 461 espècies que inclou aquest catàleg estan distribuïdes en 99 famílies i 289 gèneres. Les famílies amb més espècies són ""Asteraceae"" (73) i ""Poaceae"" (40). Hi ha 50 famílies que sols inclouen una espècie. Els gèneres amb més espècies són ""Amaranthus"" (18), seguit de ""Coryza"", ""Oenothera"" i ""Solanum"" (8).									doi:10.15470/jdgl4o
En el conjunt de la flora al.lòctona de Catalunya hi ha 316 espècies (64.54%) introduïdes de forma voluntària pel seu cultiu, mentre que la resta, 145 espècies (31.45%) procedeixen d'introduccions accidentals.									doi:10.15470/jdgl4o
El nombre total d'espècies naturalitzades a Catalunya és de 169 (36%, 95 provinents d' introduccions accidentals i 74 d'introduccions voluntàries), 242 espècies (52.48%) sols apareixen en estat subspontani, 43 espècies (9.32%) són adventícies no naturalitzades i 7 espècies (2%) tenen un estatus dubtós.									doi:10.15470/jdgl4o
La majoria d'espècies exòtiques introduïdes a Catalunya són orIginàries del continent americà (32.3%), a continuació vénen les procedents del SE d'Europa									doi:10.15470/jdgl4o
i del SW d' Asia (22.9%), les espècies provinents dI Asia (excepte la part SW) col.laboren amb un 10.8%, les de Sud-àfrica amb un 6.2% i les d'Austràlia amb un 3%. Hi ha un 3.9% d'origen desconegut i un 20% procedents del C, W ó N d'Europa, W ó E de la regió mediterrània, dels tròpics, d'origen hortícola o bé d'espècies d'origen dubtós.									doi:10.15470/jdgl4o
Comparant els percentatges de les espècies d'introducció voluntària i accidental es veu que hi ha una gran predominància de les espècies americanes provinents d'introduccions accidentals, mentre que quan es tracta d'introduccions voluntàries el principal contingent prové de l'àrea que abasta el SE d'Europa i el SW d'Àsia.									doi:10.15470/jdgl4o
Es important resaltar la força amb què s'han introduït les espècies americanes en la flora catalana, perquè en un màxim de 400-500 anys proporcionen quasi el mateix percentatge d'espècies naturalitzades procedents d'introduccions voluntàries (31.08%) que en més de 2000 anys les espècies provinents d'Àsia SW i del SE d'Europa (35.13%), i un percentatge elevadíssim (63.15%) en les espècies naturalitzades procedents d'introduccions involuntàries, enfront del 11.5% d'espècies provinents del SE d'Europa i del SW d'Àsia. Aquest percentatge tan alt indica l'elevat grau de contactes comercials existents entre Amèrica i el Vell Món.									doi:10.15470/jdgl4o
Després l'anàlisi del total de la flora al.lòctona catalana es veu que la majoria d'espècies s'estableixen en ecosistemes artificials, mentre que sols un percentatge molt baix (1.3%) aconsegueix establir-se en ecosistemes naturals.									doi:10.15470/jdgl4o
L'origen i la composició de la flora al.lòctona catalana ha anat variant en les diferents èpoques com a resultat, sobretot, dels canvis de procedència en els intercanvis comercials. En l'actualitat els arqueòfits s'estan extingint, mentre que hi ha un augment molt considerable d'espècies exòtiques colonitzadores de recent introducció.									doi:10.15470/jdgl4o
L'increment de les espècies al.lòctones presenta una correlació positiva amb la sinantropització i la intensitat de la influència de l'home. A Catalunya hi ha una clara disminució en la proporció d'espècies exòtiques des del litoral mediterrani cap a l'interior del país, i el mateix passa a mesura que augmenta l'altitud. La freqüència més alta es troba al voltant de les grans ciutats i en zones amb molt regadiu, mentre que a les regions on hi ha grans extensions de comunitats naturals -sobretot boscos- o bé en zones de conreus de secà, el percentatge és molt baix. Les comarques litorals i prelitorals són les més riques en espècies, mentre que les més pobres són les comarques pirinenques.									doi:10.15470/jdgl4o
Aquest és el primer estudi global que s'ha fet a Catalunya (i a Espanya) sobre la flora al.lòctona. El nombre d'espècies exòtiques existents al país és difícil de precisar degut, per una banda, a problemes taxonòmics i, per l'altra, a que és una flora oberta, sempre hi ha espècies que s'introdueixen, d'altres que desapareixen, d'altres que cal reconsiderar el seu estatus, etc.									doi:10.15470/jdgl4o
En conseqüència, aquesta tesi representa una base per tal de poder analitzar i estudiar millor la flora al.lòctona del NE peninsular."						Florístic			doi:10.15470/jdgl4o
EF11C725-7D71-4D1A-AB3D-2047B4689B7F	https://bibdigital.rjb.csic.es/medias/06/2f/c3/d0/062fc3d0-0c33-4f2f-aef0-9102bee992a8/files/P0961_35.pdf	Vigo, J. (1983) El poblament vegetal de la Vall de Ribes (catàleg florístic). Acta Botanica Barcinonense, 35	El poblament vegetal de la Vall de Ribes (catàleg florístic)	Vigo, J.	1983	Acta Botanica Barcinonense, 35	The Vail de Ribes is a small territory situated in the Catalan Pyrenees, in the upper basin of the river Freser, which is a tributary of the Ter. It covers an area of approximately 263 sq.km and the land is situated between altitudes of 775 m at the lowest point and 2909 m on the highest peak, the Puigmal, At the head of the valley lie the axial Pyrenees, while on the opposed meridional side the boundary is formed by the pre-Pyrenean ranges of Serra de Montgrony and Serra Cavallera. The relief mainly consists of smooth slopes and fairly even ridges, extensive plateaux, .... but there are also some very abrupt irr gularities		doi:10.15470/jdgl4o
(gorges and craggy peaks). The shape of the upper zones has been strongly moulded by quaternary glacial activity. A large part of the surface of the area is made up of primary, sedimentary and metamorphic terrains, among which there are some major intrusions of igneous rocks (especially porphyry and gneiss). In the central and northern zones, schists predominate. Carbonatic rocks compose a wide band at the southern end of the Valley and also form numerous intercalations in the schistaceous area.									doi:10.15470/jdgl4o
Climatic variations are quite considerable, being primarily based on differences in altitude. Annual rainfall ranges from 980 to 1352 mm. The average annual temperature is 9.9°C at Ribes de Freser (920 m above									doi:10.15470/jdgl4o
sea-level) and 4.5°C at Nuria (1964 m above sea-level). The population of the area has declined sharply in recent years from 5785 inhabitants in 1950 to 3823 in 1981.									doi:10.15470/jdgl4o
The chief natural resources are the forests (which occupy some 29% of the area of the valley) and the pastures (approximately 41%). Crops account for less than 4""/o of the area. Agriculture has evolved towards a situation of increasing predominance of hay-meadows and fodder. As elsewhere									doi:10.15470/jdgl4o
in the Pyrenees, livestock has declined considerably: ovines have decreased sharply, but there has been an appreciable increase in bovines.									doi:10.15470/jdgl4o
Mining and the iron industry (the famous Catalan ""forges"" which played an important role from the 15th to the 19th centuries, attaining their climax in the 17th) are nowadays non-existant. The negative impact of									doi:10.15470/jdgl4o
these activities on the forest resources must however be emphasized. In terms of floristic studies, the valley was explored to a considerable extent as early as the 17th century. The names of SALVADOR, VAYREDA,									doi:10.15470/jdgl4o
CADEVALL and SENNEN are particularly worthy of mention. The study of plant communities was begun by BRAUN-BLANQUET. The floristic catalogue presented here is a critical list of taxa we ourselves									doi:10.15470/jdgl4o
have observed in the area or which were reported by earlier authors. It includes autochthonous and naturalized plants (correlatively numbered, the latter indicated by an asterisk)	alien or casual plants (names in heavy type but not numbered)	and also an incomplete list of cultivated plants (names in italics). A few of the plants found in localities very close to the boundaries of the area are given in small, heavy characters, while all the taxa reported formerly in the area but whose presence we consider doubtful, or at least as requiring confirmation, are mentioned in small italics. For each taxon we first give the previous references found in the bibliography and then our own data (preceded by the sign - ) . In most cases the following information is provided: distribution of the taxon within the area, frequency, altitude range, ecology, flowering season, precise localities where we have collected or observed it, notes (when appropriate)							doi:10.15470/jdgl4o
on its taxonomy, its morphological variability etc., chorology of the area based on the UTM 10 km grid (zone 31 T) and the general area where the plant is found troughout the world, or at least in Europe. The catalogue comprises 1428 autochtonous or naturalized species, as well as 96 infraspecific units (subspecies and varieties). 35% of these taxa had not previously been reported in the area. There are 36 casual or alien plants and 55 interspecific hybrids. Previous bibliographical references to 1158 species are mentioned, and of these some 20% (233) are rejected as erroneous or highly doubtful. 5% of the total number of taxa belonging to the flora of the area are boreo-alpine plants and 36.7% are eurosiberian species in the broad sense (including submediterranean taxa, which amount to about 4.9%). Mediterranean									doi:10.15470/jdgl4o
plants account for 8.4% of the flora. The main orophytes are alpine and eurasiatic, which make up 13%.									doi:10.15470/jdgl4o
Various graphs and diagrams illustrate the chapters devoted to general information and there is a separate topographical and toponymic map, a map of substrata and a forest map. The floristic catalogue itself includes maps of the distribution of different taxa within the area, as well as drawings of plants seldom or never illustrated before. At the end of the Catalogue is a list of new taxa and new combinations in the nomenclature. This work will soon be completed by the publication of a second volume devoted to plant communities and landscape, as well as a small-scale map of vegetation (made in collaboration with R. M. MASALLES)."						Florístic			doi:10.15470/jdgl4o
F59EB8AE-77B5-4426-AAFE-05BDCC49E866	https://bibdigital.rjb.csic.es/medias/06/2f/c3/d0/062fc3d0-0c33-4f2f-aef0-9102bee992a8/files/P0961_35.pdf	Vigo, J. (1983) El poblament vegetal de la Vall de Ribes (catàleg florístic). Acta Botanica Barcinonense, 35	El poblament vegetal de la Vall de Ribes (catàleg florístic)	Vigo, J.	1983	Acta Botanica Barcinonense, 35	The Vail de Ribes is a small territory situated in the Catalan Pyrenees, in the upper basin of the river Freser, which is a tributary of the Ter. It covers an area of approximately 263 sq.km and the land is situated between altitudes of 775 m at the lowest point and 2909 m on the highest peak, the Puigmal, At the head of the valley lie the axial Pyrenees, while on the opposed meridional side the boundary is formed by the pre-Pyrenean ranges of Serra de Montgrony and Serra Cavallera. The relief mainly consists of smooth slopes and fairly even ridges, extensive plateaux, .... but there are also some very abrupt irr gularities		doi:10.15470/jdgl4o
(gorges and craggy peaks). The shape of the upper zones has been strongly moulded by quaternary glacial activity. A large part of the surface of the area is made up of primary, sedimentary and metamorphic terrains, among which there are some major intrusions of igneous rocks (especially porphyry and gneiss). In the central and northern zones, schists predominate. Carbonatic rocks compose a wide band at the southern end of the Valley and also form numerous intercalations in the schistaceous area.									doi:10.15470/jdgl4o
Climatic variations are quite considerable, being primarily based on differences in altitude. Annual rainfall ranges from 980 to 1352 mm. The average annual temperature is 9.9°C at Ribes de Freser (920 m above									doi:10.15470/jdgl4o
sea-level) and 4.5°C at Nuria (1964 m above sea-level). The population of the area has declined sharply in recent years from 5785 inhabitants in 1950 to 3823 in 1981.									doi:10.15470/jdgl4o
The chief natural resources are the forests (which occupy some 29% of the area of the valley) and the pastures (approximately 41%). Crops account for less than 4""/o of the area. Agriculture has evolved towards a situation of increasing predominance of hay-meadows and fodder. As elsewhere									doi:10.15470/jdgl4o
in the Pyrenees, livestock has declined considerably: ovines have decreased sharply, but there has been an appreciable increase in bovines.									doi:10.15470/jdgl4o
Mining and the iron industry (the famous Catalan ""forges"" which played an important role from the 15th to the 19th centuries, attaining their climax in the 17th) are nowadays non-existant. The negative impact of									doi:10.15470/jdgl4o
these activities on the forest resources must however be emphasized. In terms of floristic studies, the valley was explored to a considerable extent as early as the 17th century. The names of SALVADOR, VAYREDA,									doi:10.15470/jdgl4o
CADEVALL and SENNEN are particularly worthy of mention. The study of plant communities was begun by BRAUN-BLANQUET. The floristic catalogue presented here is a critical list of taxa we ourselves									doi:10.15470/jdgl4o
have observed in the area or which were reported by earlier authors. It includes autochthonous and naturalized plants (correlatively numbered, the latter indicated by an asterisk)	alien or casual plants (names in heavy type but not numbered)	and also an incomplete list of cultivated plants (names in italics). A few of the plants found in localities very close to the boundaries of the area are given in small, heavy characters, while all the taxa reported formerly in the area but whose presence we consider doubtful, or at least as requiring confirmation, are mentioned in small italics. For each taxon we first give the previous references found in the bibliography and then our own data (preceded by the sign - ) . In most cases the following information is provided: distribution of the taxon within the area, frequency, altitude range, ecology, flowering season, precise localities where we have collected or observed it, notes (when appropriate)							doi:10.15470/jdgl4o
on its taxonomy, its morphological variability etc., chorology of the area based on the UTM 10 km grid (zone 31 T) and the general area where the plant is found troughout the world, or at least in Europe. The catalogue comprises 1428 autochtonous or naturalized species, as well as 96 infraspecific units (subspecies and varieties). 35% of these taxa had not previously been reported in the area. There are 36 casual or alien plants and 55 interspecific hybrids. Previous bibliographical references to 1158 species are mentioned, and of these some 20% (233) are rejected as erroneous or highly doubtful. 5% of the total number of taxa belonging to the flora of the area are boreo-alpine plants and 36.7% are eurosiberian species in the broad sense (including submediterranean taxa, which amount to about 4.9%). Mediterranean									doi:10.15470/jdgl4o
plants account for 8.4% of the flora. The main orophytes are alpine and eurasiatic, which make up 13%.									doi:10.15470/jdgl4o
Various graphs and diagrams illustrate the chapters devoted to general information and there is a separate topographical and toponymic map, a map of substrata and a forest map. The floristic catalogue itself includes maps of the distribution of different taxa within the area, as well as drawings of plants seldom or never illustrated before. At the end of the Catalogue is a list of new taxa and new combinations in the nomenclature. This work will soon be completed by the publication of a second volume devoted to plant communities and landscape, as well as a small-scale map of vegetation (made in collaboration with R. M. MASALLES)."						Florístic			doi:10.15470/jdgl4o
F8AAA301-C128-435D-B2AA-2B6355528A90	https://www1.diba.cat/llibreria/pdf/61325.pdf	Hernández Cardona, A.M. (2019) Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall. IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Revisió de les plantes de Sant Llorenç del Munt i l’Obac contingudes en l’herbari Cadevall	Hernández Cardona, A.M.	2019	IX Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 378-387	Joan Cadevall, l’autor de la Flora de Catalunya, va reunir un gran herbari, actualment conservat a l’Institut		doi:10.15470/jdgl4o
Botànic de Barcelona. Més de tres-cents plecs corresponen a plantes recol·lectades per ell a Sant Llorenç									doi:10.15470/jdgl4o
del Munt i l’Obac. S’ha fet la revisió taxonòmica d’aquests exemplars i se n’ha actualitzat la nomenclatura									doi:10.15470/jdgl4o
científica. En aquesta comunicació es comenten vint espècies interessants o poc conegudes: Aphanes arvensis, Asperugo procumbens, Cardamine impatiens subsp. impatiens, Cynoglossum dioscoridis, Cytisus									doi:10.15470/jdgl4o
villosus, Geranium pusillum, Geranium sylvaticum, Glaucium corniculatum, Lappula squarrosa subsp. squarrosa, Lathyrus hirsutus, Lolium temulentum, Rhamnus cathartica, Symphytum tuberosum subsp. tuberosum, Tordylium maximum, Tuberaria lignosa, Verbascum blattaria, Vicia bithynica, Vicia cordata,									doi:10.15470/jdgl4o
Vicia lathyroides i Vitis vinifera subsp. sylvestris."	Joan Cadevall, herbari Cadevall, Institut Botànic de Barcelona, Sant Llorenç del Munt i l’Obac.					Taxonòmic			doi:10.15470/jdgl4o
F971EFCF-CB83-4F67-9DAD-048CC158E9C8	https://www.raco.cat/index.php/actabotanica/article/view/59547/86690	Sáez, L (1997) Atlas pteridològic de Catalunya i Andorra. Acta Botanica Barcinonensia, 44: 39-167	Atlas pteridològic de Catalunya i Andorra	Sáez, L	1997	Acta Botanica Barcinonensia, 44: 39-167	El catàleg de pteridòfits de Catalunya i Andorra ha estat actualitzat i revistat de manera crítica, a partir de la recopilació de dades de testimonis d'herbari, prospeccions de camp i revisió de la bibliografia. S'han aportat dades per a un total de 110 tàxons, dels quals 17 són hibrids i 4 són plantes naturalitzades. Per a cada tàxon s'estableix la seva àrea de distribució per mitjà de mapes de quadricules UTM de 10 x 10 km. Es comenten breument alguns aspectes ecològics, corològics i, en alguns casos, taxonòmics. Suposen novetat per a la flora de Catalunya Asplenium subsp. hastatum i A. trichomanes subsp. inexpectans, més de diversos híbrids. Es proposen quatre combinacions nomenclaturals: Asplenium x tubalense nothosubsp. malacitense (Hse. Rasbach, K. Rasbach, Reichst. & Bennert) L. Sáez & Rosselló, A. x staufferi nothosubsp. moravicens (S. Jessen) L. Sáez & Rosselló; A. x staufferi nothosubsp. staufferi (Lovis & Reichstein) L. Sáez & Rosselló i A. x .staufferi nothosubsp. tadei-reichstenii (S. Jessen) L. Sáez & Rosselló.	Pteridophtes, Higher plants, Chorology, Flora, NE Iberian peninsula	doi:10.15470/jdgl4o
F971EFCF-CB83-4F67-9DAD-048CC158E9C8	https://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=263799	Gesti Perich, J. (2000) 'El poblament vegetal dels Aiguamolls de l'Empordà: efectes de la creació del parc natural i proposta per a la gestió dels hàbitats'. Universitat de Girona	'El poblament vegetal dels Aiguamolls de l'Empordà: efectes de la creació del parc natural i proposta per a la gestió dels hàbitats'	Gesti Perich, J.	2000	Universitat de Girona	Les pàgines que segueixen contenen una descripció del poblament vegetal dels Aiguamolls de l'Empordà i del seu entorn immediat, estructurada en dos grans blocs, un dedicat a la flora i l'altre a la vegetació i al paisatge. Els precedeixen alguns capítols referits a l'entorn físic i social del territori que volen facilitar la comprensió dels aspectes als quals posteriorment es farà referència i de qüestions generals de la zona que estudiem. Els darrers apartats del treball constitueixen una valoració de les actuacions gestores portades a terme en aquesta àrea després de la declaració del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, i de l'adequació dels límits d'aquest espai al patrimoni botànic del territori. Les acompanyem d'algunes propostes per a la gestió dels hàbitats naturals.		doi:10.15470/jdgl4o
FAF9324A-3A73-40D0-919B-0829EF40125F	https://www.raco.cat/index.php/actabotanica/article/view/59547/86690	Sáez, L (1997) Atlas pteridològic de Catalunya i Andorra. Acta Botanica Barcinonensia, 44: 39-167	Atlas pteridològic de Catalunya i Andorra	Sáez, L	1997	Acta Botanica Barcinonensia, 44: 39-167	El catàleg de pteridòfits de Catalunya i Andorra ha estat actualitzat i revistat de manera crítica, a partir de la recopilació de dades de testimonis d'herbari, prospeccions de camp i revisió de la bibliografia. S'han aportat dades per a un total de 110 tàxons, dels quals 17 són hibrids i 4 són plantes naturalitzades. Per a cada tàxon s'estableix la seva àrea de distribució per mitjà de mapes de quadricules UTM de 10 x 10 km. Es comenten breument alguns aspectes ecològics, corològics i, en alguns casos, taxonòmics. Suposen novetat per a la flora de Catalunya Asplenium subsp. hastatum i A. trichomanes subsp. inexpectans, més de diversos híbrids. Es proposen quatre combinacions nomenclaturals: Asplenium x tubalense nothosubsp. malacitense (Hse. Rasbach, K. Rasbach, Reichst. & Bennert) L. Sáez & Rosselló, A. x staufferi nothosubsp. moravicens (S. Jessen) L. Sáez & Rosselló; A. x staufferi nothosubsp. staufferi (Lovis & Reichstein) L. Sáez & Rosselló i A. x .staufferi nothosubsp. tadei-reichstenii (S. Jessen) L. Sáez & Rosselló.	Pteridophtes, Higher plants, Chorology, Flora, NE Iberian peninsula	doi:10.15470/jdgl4o
FB52CCB7-3907-4B8B-951F-80703F63856E	https://bibdigital.rjb.csic.es/medias/06/2f/c3/d0/062fc3d0-0c33-4f2f-aef0-9102bee992a8/files/P0961_35.pdf	Vigo, J. (1983) El poblament vegetal de la Vall de Ribes (catàleg florístic). Acta Botanica Barcinonense, 35	El poblament vegetal de la Vall de Ribes (catàleg florístic)	Vigo, J.	1983	Acta Botanica Barcinonense, 35	The Vail de Ribes is a small territory situated in the Catalan Pyrenees, in the upper basin of the river Freser, which is a tributary of the Ter. It covers an area of approximately 263 sq.km and the land is situated between altitudes of 775 m at the lowest point and 2909 m on the highest peak, the Puigmal, At the head of the valley lie the axial Pyrenees, while on the opposed meridional side the boundary is formed by the pre-Pyrenean ranges of Serra de Montgrony and Serra Cavallera. The relief mainly consists of smooth slopes and fairly even ridges, extensive plateaux, .... but there are also some very abrupt irr gularities		doi:10.15470/jdgl4o
(gorges and craggy peaks). The shape of the upper zones has been strongly moulded by quaternary glacial activity. A large part of the surface of the area is made up of primary, sedimentary and metamorphic terrains, among which there are some major intrusions of igneous rocks (especially porphyry and gneiss). In the central and northern zones, schists predominate. Carbonatic rocks compose a wide band at the southern end of the Valley and also form numerous intercalations in the schistaceous area.									doi:10.15470/jdgl4o
Climatic variations are quite considerable, being primarily based on differences in altitude. Annual rainfall ranges from 980 to 1352 mm. The average annual temperature is 9.9°C at Ribes de Freser (920 m above									doi:10.15470/jdgl4o
sea-level) and 4.5°C at Nuria (1964 m above sea-level). The population of the area has declined sharply in recent years from 5785 inhabitants in 1950 to 3823 in 1981.									doi:10.15470/jdgl4o
The chief natural resources are the forests (which occupy some 29% of the area of the valley) and the pastures (approximately 41%). Crops account for less than 4""/o of the area. Agriculture has evolved towards a situation of increasing predominance of hay-meadows and fodder. As elsewhere									doi:10.15470/jdgl4o
in the Pyrenees, livestock has declined considerably: ovines have decreased sharply, but there has been an appreciable increase in bovines.									doi:10.15470/jdgl4o
Mining and the iron industry (the famous Catalan ""forges"" which played an important role from the 15th to the 19th centuries, attaining their climax in the 17th) are nowadays non-existant. The negative impact of									doi:10.15470/jdgl4o
these activities on the forest resources must however be emphasized. In terms of floristic studies, the valley was explored to a considerable extent as early as the 17th century. The names of SALVADOR, VAYREDA,									doi:10.15470/jdgl4o
CADEVALL and SENNEN are particularly worthy of mention. The study of plant communities was begun by BRAUN-BLANQUET. The floristic catalogue presented here is a critical list of taxa we ourselves									doi:10.15470/jdgl4o
have observed in the area or which were reported by earlier authors. It includes autochthonous and naturalized plants (correlatively numbered, the latter indicated by an asterisk)	alien or casual plants (names in heavy type but not numbered)	and also an incomplete list of cultivated plants (names in italics). A few of the plants found in localities very close to the boundaries of the area are given in small, heavy characters, while all the taxa reported formerly in the area but whose presence we consider doubtful, or at least as requiring confirmation, are mentioned in small italics. For each taxon we first give the previous references found in the bibliography and then our own data (preceded by the sign - ) . In most cases the following information is provided: distribution of the taxon within the area, frequency, altitude range, ecology, flowering season, precise localities where we have collected or observed it, notes (when appropriate)							doi:10.15470/jdgl4o
on its taxonomy, its morphological variability etc., chorology of the area based on the UTM 10 km grid (zone 31 T) and the general area where the plant is found troughout the world, or at least in Europe. The catalogue comprises 1428 autochtonous or naturalized species, as well as 96 infraspecific units (subspecies and varieties). 35% of these taxa had not previously been reported in the area. There are 36 casual or alien plants and 55 interspecific hybrids. Previous bibliographical references to 1158 species are mentioned, and of these some 20% (233) are rejected as erroneous or highly doubtful. 5% of the total number of taxa belonging to the flora of the area are boreo-alpine plants and 36.7% are eurosiberian species in the broad sense (including submediterranean taxa, which amount to about 4.9%). Mediterranean									doi:10.15470/jdgl4o
plants account for 8.4% of the flora. The main orophytes are alpine and eurasiatic, which make up 13%.									doi:10.15470/jdgl4o
Various graphs and diagrams illustrate the chapters devoted to general information and there is a separate topographical and toponymic map, a map of substrata and a forest map. The floristic catalogue itself includes maps of the distribution of different taxa within the area, as well as drawings of plants seldom or never illustrated before. At the end of the Catalogue is a list of new taxa and new combinations in the nomenclature. This work will soon be completed by the publication of a second volume devoted to plant communities and landscape, as well as a small-scale map of vegetation (made in collaboration with R. M. MASALLES)."						Florístic			doi:10.15470/jdgl4o
FC98FDC0-4D6D-4C17-96D7-72756644582C	https://www.raco.cat/index.php/actabotanica/article/view/59547/86690	Sáez, L (1997) Atlas pteridològic de Catalunya i Andorra. Acta Botanica Barcinonensia, 44: 39-167	Atlas pteridològic de Catalunya i Andorra	Sáez, L	1997	Acta Botanica Barcinonensia, 44: 39-167	El catàleg de pteridòfits de Catalunya i Andorra ha estat actualitzat i revistat de manera crítica, a partir de la recopilació de dades de testimonis d'herbari, prospeccions de camp i revisió de la bibliografia. S'han aportat dades per a un total de 110 tàxons, dels quals 17 són hibrids i 4 són plantes naturalitzades. Per a cada tàxon s'estableix la seva àrea de distribució per mitjà de mapes de quadricules UTM de 10 x 10 km. Es comenten breument alguns aspectes ecològics, corològics i, en alguns casos, taxonòmics. Suposen novetat per a la flora de Catalunya Asplenium subsp. hastatum i A. trichomanes subsp. inexpectans, més de diversos híbrids. Es proposen quatre combinacions nomenclaturals: Asplenium x tubalense nothosubsp. malacitense (Hse. Rasbach, K. Rasbach, Reichst. & Bennert) L. Sáez & Rosselló, A. x staufferi nothosubsp. moravicens (S. Jessen) L. Sáez & Rosselló; A. x staufferi nothosubsp. staufferi (Lovis & Reichstein) L. Sáez & Rosselló i A. x .staufferi nothosubsp. tadei-reichstenii (S. Jessen) L. Sáez & Rosselló.	Pteridophtes, Higher plants, Chorology, Flora, NE Iberian peninsula	doi:10.15470/jdgl4o
FD4611C1-14E5-4066-8384-D9DDE2501924	https://www.raco.cat/index.php/actabotanica/article/view/59547/86690	Sáez, L (1997) Atlas pteridològic de Catalunya i Andorra. Acta Botanica Barcinonensia, 44: 39-167	Atlas pteridològic de Catalunya i Andorra	Sáez, L	1997	Acta Botanica Barcinonensia, 44: 39-167	El catàleg de pteridòfits de Catalunya i Andorra ha estat actualitzat i revistat de manera crítica, a partir de la recopilació de dades de testimonis d'herbari, prospeccions de camp i revisió de la bibliografia. S'han aportat dades per a un total de 110 tàxons, dels quals 17 són hibrids i 4 són plantes naturalitzades. Per a cada tàxon s'estableix la seva àrea de distribució per mitjà de mapes de quadricules UTM de 10 x 10 km. Es comenten breument alguns aspectes ecològics, corològics i, en alguns casos, taxonòmics. Suposen novetat per a la flora de Catalunya Asplenium subsp. hastatum i A. trichomanes subsp. inexpectans, més de diversos híbrids. Es proposen quatre combinacions nomenclaturals: Asplenium x tubalense nothosubsp. malacitense (Hse. Rasbach, K. Rasbach, Reichst. & Bennert) L. Sáez & Rosselló, A. x staufferi nothosubsp. moravicens (S. Jessen) L. Sáez & Rosselló; A. x staufferi nothosubsp. staufferi (Lovis & Reichstein) L. Sáez & Rosselló i A. x .staufferi nothosubsp. tadei-reichstenii (S. Jessen) L. Sáez & Rosselló.	Pteridophtes, Higher plants, Chorology, Flora, NE Iberian peninsula	doi:10.15470/jdgl4o
FD4C550A-E60F-44B4-BEE0-028E0C67E652	https://www.raco.cat/index.php/actabotanica/article/view/59547/86690	Sáez, L (1997) Atlas pteridològic de Catalunya i Andorra. Acta Botanica Barcinonensia, 44: 39-167	Atlas pteridològic de Catalunya i Andorra	Sáez, L	1997	Acta Botanica Barcinonensia, 44: 39-167	El catàleg de pteridòfits de Catalunya i Andorra ha estat actualitzat i revistat de manera crítica, a partir de la recopilació de dades de testimonis d'herbari, prospeccions de camp i revisió de la bibliografia. S'han aportat dades per a un total de 110 tàxons, dels quals 17 són hibrids i 4 són plantes naturalitzades. Per a cada tàxon s'estableix la seva àrea de distribució per mitjà de mapes de quadricules UTM de 10 x 10 km. Es comenten breument alguns aspectes ecològics, corològics i, en alguns casos, taxonòmics. Suposen novetat per a la flora de Catalunya Asplenium subsp. hastatum i A. trichomanes subsp. inexpectans, més de diversos híbrids. Es proposen quatre combinacions nomenclaturals: Asplenium x tubalense nothosubsp. malacitense (Hse. Rasbach, K. Rasbach, Reichst. & Bennert) L. Sáez & Rosselló, A. x staufferi nothosubsp. moravicens (S. Jessen) L. Sáez & Rosselló; A. x staufferi nothosubsp. staufferi (Lovis & Reichstein) L. Sáez & Rosselló i A. x .staufferi nothosubsp. tadei-reichstenii (S. Jessen) L. Sáez & Rosselló.	Pteridophtes, Higher plants, Chorology, Flora, NE Iberian peninsula	doi:10.15470/jdgl4o
FDC83EB8-EDCB-45E3-B28E-2BBAC09230BC	https://www.raco.cat/index.php/actabotanica/article/view/59547/86690	Sáez, L (1997) Atlas pteridològic de Catalunya i Andorra. Acta Botanica Barcinonensia, 44: 39-167	Atlas pteridològic de Catalunya i Andorra	Sáez, L	1997	Acta Botanica Barcinonensia, 44: 39-167	El catàleg de pteridòfits de Catalunya i Andorra ha estat actualitzat i revistat de manera crítica, a partir de la recopilació de dades de testimonis d'herbari, prospeccions de camp i revisió de la bibliografia. S'han aportat dades per a un total de 110 tàxons, dels quals 17 són hibrids i 4 són plantes naturalitzades. Per a cada tàxon s'estableix la seva àrea de distribució per mitjà de mapes de quadricules UTM de 10 x 10 km. Es comenten breument alguns aspectes ecològics, corològics i, en alguns casos, taxonòmics. Suposen novetat per a la flora de Catalunya Asplenium subsp. hastatum i A. trichomanes subsp. inexpectans, més de diversos híbrids. Es proposen quatre combinacions nomenclaturals: Asplenium x tubalense nothosubsp. malacitense (Hse. Rasbach, K. Rasbach, Reichst. & Bennert) L. Sáez & Rosselló, A. x staufferi nothosubsp. moravicens (S. Jessen) L. Sáez & Rosselló; A. x staufferi nothosubsp. staufferi (Lovis & Reichstein) L. Sáez & Rosselló i A. x .staufferi nothosubsp. tadei-reichstenii (S. Jessen) L. Sáez & Rosselló.	Pteridophtes, Higher plants, Chorology, Flora, NE Iberian peninsula	doi:10.15470/jdgl4o
FE373EBD-087E-4264-0A9C-95C73B82D7B2	https://www.raco.cat/index.php/actabotanica/article/view/59547/86690	Sáez, L (1997) Atlas pteridològic de Catalunya i Andorra. Acta Botanica Barcinonensia, 44: 39-167	Atlas pteridològic de Catalunya i Andorra	Sáez, L	1997	Acta Botanica Barcinonensia, 44: 39-167	El catàleg de pteridòfits de Catalunya i Andorra ha estat actualitzat i revistat de manera crítica, a partir de la recopilació de dades de testimonis d'herbari, prospeccions de camp i revisió de la bibliografia. S'han aportat dades per a un total de 110 tàxons, dels quals 17 són hibrids i 4 són plantes naturalitzades. Per a cada tàxon s'estableix la seva àrea de distribució per mitjà de mapes de quadricules UTM de 10 x 10 km. Es comenten breument alguns aspectes ecològics, corològics i, en alguns casos, taxonòmics. Suposen novetat per a la flora de Catalunya Asplenium subsp. hastatum i A. trichomanes subsp. inexpectans, més de diversos híbrids. Es proposen quatre combinacions nomenclaturals: Asplenium x tubalense nothosubsp. malacitense (Hse. Rasbach, K. Rasbach, Reichst. & Bennert) L. Sáez & Rosselló, A. x staufferi nothosubsp. moravicens (S. Jessen) L. Sáez & Rosselló; A. x staufferi nothosubsp. staufferi (Lovis & Reichstein) L. Sáez & Rosselló i A. x .staufferi nothosubsp. tadei-reichstenii (S. Jessen) L. Sáez & Rosselló.	Pteridophtes, Higher plants, Chorology, Flora, NE Iberian peninsula	doi:10.15470/jdgl4o
FEF2A4C3-96B4-4FEB-9E29-2F8A8151A75E	https://www.raco.cat/index.php/actabotanica/article/view/59547/86690	Sáez, L (1997) Atlas pteridològic de Catalunya i Andorra. Acta Botanica Barcinonensia, 44: 39-167	Atlas pteridològic de Catalunya i Andorra	Sáez, L	1997	Acta Botanica Barcinonensia, 44: 39-167	El catàleg de pteridòfits de Catalunya i Andorra ha estat actualitzat i revistat de manera crítica, a partir de la recopilació de dades de testimonis d'herbari, prospeccions de camp i revisió de la bibliografia. S'han aportat dades per a un total de 110 tàxons, dels quals 17 són hibrids i 4 són plantes naturalitzades. Per a cada tàxon s'estableix la seva àrea de distribució per mitjà de mapes de quadricules UTM de 10 x 10 km. Es comenten breument alguns aspectes ecològics, corològics i, en alguns casos, taxonòmics. Suposen novetat per a la flora de Catalunya Asplenium subsp. hastatum i A. trichomanes subsp. inexpectans, més de diversos híbrids. Es proposen quatre combinacions nomenclaturals: Asplenium x tubalense nothosubsp. malacitense (Hse. Rasbach, K. Rasbach, Reichst. & Bennert) L. Sáez & Rosselló, A. x staufferi nothosubsp. moravicens (S. Jessen) L. Sáez & Rosselló; A. x staufferi nothosubsp. staufferi (Lovis & Reichstein) L. Sáez & Rosselló i A. x .staufferi nothosubsp. tadei-reichstenii (S. Jessen) L. Sáez & Rosselló.	Pteridophtes, Higher plants, Chorology, Flora, NE Iberian peninsula	doi:10.15470/jdgl4o
FF307779-1890-442D-B1B0-25C99E238422	https://www.raco.cat/index.php/actabotanica/article/view/59547/86690	Sáez, L (1997) Atlas pteridològic de Catalunya i Andorra. Acta Botanica Barcinonensia, 44: 39-167	Atlas pteridològic de Catalunya i Andorra	Sáez, L	1997	Acta Botanica Barcinonensia, 44: 39-167	El catàleg de pteridòfits de Catalunya i Andorra ha estat actualitzat i revistat de manera crítica, a partir de la recopilació de dades de testimonis d'herbari, prospeccions de camp i revisió de la bibliografia. S'han aportat dades per a un total de 110 tàxons, dels quals 17 són hibrids i 4 són plantes naturalitzades. Per a cada tàxon s'estableix la seva àrea de distribució per mitjà de mapes de quadricules UTM de 10 x 10 km. Es comenten breument alguns aspectes ecològics, corològics i, en alguns casos, taxonòmics. Suposen novetat per a la flora de Catalunya Asplenium subsp. hastatum i A. trichomanes subsp. inexpectans, més de diversos híbrids. Es proposen quatre combinacions nomenclaturals: Asplenium x tubalense nothosubsp. malacitense (Hse. Rasbach, K. Rasbach, Reichst. & Bennert) L. Sáez & Rosselló, A. x staufferi nothosubsp. moravicens (S. Jessen) L. Sáez & Rosselló; A. x staufferi nothosubsp. staufferi (Lovis & Reichstein) L. Sáez & Rosselló i A. x .staufferi nothosubsp. tadei-reichstenii (S. Jessen) L. Sáez & Rosselló.	Pteridophtes, Higher plants, Chorology, Flora, NE Iberian peninsula	doi:10.15470/jdgl4o
FF82270E-7F70-455C-959A-052E107F23FE	https://www.raco.cat/index.php/actabotanica/article/view/59547/86690	Sáez, L (1997) Atlas pteridològic de Catalunya i Andorra. Acta Botanica Barcinonensia, 44: 39-167	Atlas pteridològic de Catalunya i Andorra	Sáez, L	1997	Acta Botanica Barcinonensia, 44: 39-167	El catàleg de pteridòfits de Catalunya i Andorra ha estat actualitzat i revistat de manera crítica, a partir de la recopilació de dades de testimonis d'herbari, prospeccions de camp i revisió de la bibliografia. S'han aportat dades per a un total de 110 tàxons, dels quals 17 són hibrids i 4 són plantes naturalitzades. Per a cada tàxon s'estableix la seva àrea de distribució per mitjà de mapes de quadricules UTM de 10 x 10 km. Es comenten breument alguns aspectes ecològics, corològics i, en alguns casos, taxonòmics. Suposen novetat per a la flora de Catalunya Asplenium subsp. hastatum i A. trichomanes subsp. inexpectans, més de diversos híbrids. Es proposen quatre combinacions nomenclaturals: Asplenium x tubalense nothosubsp. malacitense (Hse. Rasbach, K. Rasbach, Reichst. & Bennert) L. Sáez & Rosselló, A. x staufferi nothosubsp. moravicens (S. Jessen) L. Sáez & Rosselló; A. x staufferi nothosubsp. staufferi (Lovis & Reichstein) L. Sáez & Rosselló i A. x .staufferi nothosubsp. tadei-reichstenii (S. Jessen) L. Sáez & Rosselló.	Pteridophtes, Higher plants, Chorology, Flora, NE Iberian peninsula	doi:10.15470/jdgl4o
FF93A252-E6E7-4354-A3AF-0F8EE2DE36F3	https://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=263799	Gesti Perich, J. (2000) 'El poblament vegetal dels Aiguamolls de l'Empordà: efectes de la creació del parc natural i proposta per a la gestió dels hàbitats'. Universitat de Girona	'El poblament vegetal dels Aiguamolls de l'Empordà: efectes de la creació del parc natural i proposta per a la gestió dels hàbitats'	Gesti Perich, J.	2000	Universitat de Girona	Les pàgines que segueixen contenen una descripció del poblament vegetal dels Aiguamolls de l'Empordà i del seu entorn immediat, estructurada en dos grans blocs, un dedicat a la flora i l'altre a la vegetació i al paisatge. Els precedeixen alguns capítols referits a l'entorn físic i social del territori que volen facilitar la comprensió dels aspectes als quals posteriorment es farà referència i de qüestions generals de la zona que estudiem. Els darrers apartats del treball constitueixen una valoració de les actuacions gestores portades a terme en aquesta àrea després de la declaració del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, i de l'adequació dels límits d'aquest espai al patrimoni botànic del territori. Les acompanyem d'algunes propostes per a la gestió dels hàbitats naturals.		doi:10.15470/jdgl4o
FF93A252-E6E7-4354-A3AF-0F8EE2DE36F3	https://www.raco.cat/index.php/actabotanica/article/view/59547/86690	Sáez, L (1997) Atlas pteridològic de Catalunya i Andorra. Acta Botanica Barcinonensia, 44: 39-167	Atlas pteridològic de Catalunya i Andorra	Sáez, L	1997	Acta Botanica Barcinonensia, 44: 39-167	El catàleg de pteridòfits de Catalunya i Andorra ha estat actualitzat i revistat de manera crítica, a partir de la recopilació de dades de testimonis d'herbari, prospeccions de camp i revisió de la bibliografia. S'han aportat dades per a un total de 110 tàxons, dels quals 17 són hibrids i 4 són plantes naturalitzades. Per a cada tàxon s'estableix la seva àrea de distribució per mitjà de mapes de quadricules UTM de 10 x 10 km. Es comenten breument alguns aspectes ecològics, corològics i, en alguns casos, taxonòmics. Suposen novetat per a la flora de Catalunya Asplenium subsp. hastatum i A. trichomanes subsp. inexpectans, més de diversos híbrids. Es proposen quatre combinacions nomenclaturals: Asplenium x tubalense nothosubsp. malacitense (Hse. Rasbach, K. Rasbach, Reichst. & Bennert) L. Sáez & Rosselló, A. x staufferi nothosubsp. moravicens (S. Jessen) L. Sáez & Rosselló; A. x staufferi nothosubsp. staufferi (Lovis & Reichstein) L. Sáez & Rosselló i A. x .staufferi nothosubsp. tadei-reichstenii (S. Jessen) L. Sáez & Rosselló.	Pteridophtes, Higher plants, Chorology, Flora, NE Iberian peninsula	doi:10.15470/jdgl4o
